La Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana

Longitud Lleida: 
115 Km
Longitud total: 
133 Km
Cabal mitjà: 
21,70 m3/s
Orientació del curs: 
N-S
Cota del naixement: 
2.400 m
Conca: 
Conca de l'Ebre

La Noguera Ribagorçana neix a la vessant oriental del Tuc de Molières  al límit entre la Val d’Aran i la Ribagorça, a 2.400 m sobre el nivell del mar. Durant els seus primers quilòmetres se’l coneix amb el nom de Barranc de Molières i pren el nom més reconegut, a partir de la boca sud del Túnel de Vielha (N-230). Durant bona part dels 133 Km de longitud, el seu curs es caracteritza per servir de línia divisòria entre Aragó (Osca) que queda a l’oest del mateix i Catalunya (Lleida) que queda a orient del riu.

 En el seu recorregut travessa la zona més meridional de la Val d’Aran i banya la riba esquerra de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Noguera. Acaba entrant definitivament a la província lleidatana a l’alçada d’Ivars de Noguera però no deixa el seu paper fronterer, aquest cop entre les comarques de la Noguera i Segrià, fins a Corbins punt en el que desguassa al seu col·lector, el Segre, del qual n’és un dels principals afluents per la dreta. El seu curs segueix una marcada orientació N-S.

Els seus tributaris són poc importants i només discorren per territori lleidatà els que rep per la seva marge esquerra, essent el més destacat la Noguera de Tor que drena, al seu torn, la Vall de Boí.

La seva conca té una extensió de 2.046 Km2 i el seu cabal mitjà és de 21,7 m3/s.

Al seu caixer hi trobem tres embassaments importants: el d’Escales, el de Canelles i el de Santa Ana. Prop d’aquest darrer es deriven les aigües del canal de Pinyana, d’una de les dues branques que formen el canal d’Aragó i Catalunya i, per bombeig, el canal d’Algerri-Balaguer, el destí dels quals és abastir els regadius d’una important superfície agrícola de les comarques del Segrià i la Noguera.


Etimologia

Noguera: És el primer component del nom d’alguns rius. N. de Cardos, N. Pallaresa, N. Ribagorçana, N. de Tor. És una paraula femenina: La Noguera. També es el nom d’una comarca. Hi ha diversos suggeriments:

  1. De l’arbre dit Noguera o Noguer
  2. Del Llatí naucaria, derivat de nauca, “barca”.
  3. Del mot arcaic neera, procedent del llatí, nigra, “negre”
  4. De l’Àrab nugaira, “cavitat, congost, fondalada, depressió”

Ribagorçana: Al segle X és documentat Ripacorcensis, Ripacurcia, Ribagursa i Ripacorca. Tret del primer component, riba (v.), per al segon hi ha diversos parers:

  1. Del nom personal Llatí Curcio
  2. Del llatí curta, “tallat”, “espadat”
  3. De gorja, “pas estret”
Etimologia: 
Mitologia: 

EL SANT CRIST DEL TORRENT

La Tona Beata- Aquest era el sobrenom que se li donava a la nora de cal Menau- acabava de parar taula i contemplava cofoia el seu marit que desprès del dur treball de tot el dia, com es el segar cànem, encara li sobrava humor per jugar amb els menuts que tot matxucant-lo li feien mil preguntes del camp.

  • A sopar home, que les sopes es refreden –diu la Tona amorosa.
  • Sopem, doncs, petits – contestà l’hereu Menau amb el mateix to.

S’anaven a seure quan truquen a la porta del carrer.

  • Que hi ha? – preguntà la Tona des de la finestra i tornant; diu al seu marit:
  • Són tres estudiants de capella que demanen acolliment.
  • Ves a obrir i que pugin- Va contestar el marit.

La Tona encén un altre llum, va a baix tornant al moment amb tres estudiants que pel seu posat seriós i les cares esllanguides més aviat semblaven tres vells.

  • Au minyons- els diu l’amo amb alegria desprès de contestar a la bona nit- Arribeu al punt, seieu i sopareu amb nosaltres.
  • Mercès – contestà un dels estudiants- no necessitem mes que descansar perquè dema hem d’esser matiners per continuar la nostra ruta.

La Tona que encara no havia apagat la llumenera els acompanyà a la cambra del darrere en la qual no hi havia altre respirador que una petita espitllera que donava al corral badívol.

Els estudiants prenen la llumenera, donen la bona nit i es tanquen per dins.

La família Menau després de sopar resa el rosari com tenia per costum i se’n va a repòs...

La Tona havia de pastar i es volia llevar a les quatre per fer el rent, amb aquest recel es despertà en tocar les 12 i a l’octava campanada comptà, una, dues, tres, quatre, cinc i saltant esverada del llit exclamà:

  • Reina Santíssima! Quina manera de fer tard!

I vestint-se amb quatre esgarrapades, agafa el càntir i se’n va a cercar aigua a la Reguereta. En arribar a la plaça de Sant Salvador s’adona que la claror era la de la lluna, mirar el cel estelat i compren que s’ha errat d’hora, dubta... però en aquell moment la campana de Sant Salvador dóna unes quantes batallades.

  • Jesús Déu meu, si ja toquen a missa primera- es diu la Tona guiada per la seva fe religiosa, travessa la plaça i trobant l’antiga parròquia oberta de bat a bat entra dintre deixant el càntir en un racó del cancell.

Poc l’estranyà la solitud de l’església, eren moltes les vegades que arribava la primera a missa matinal, però si que li causà sorpresa de veure l’altar major il·luminat com en els actes de gran solemnitat.

S’agenolla per fer els primers resos i seguidament surten de la sagristia tres sacerdots desconeguts, revestits per a missa de rèquiem.

La Tona era una bona dona, una bona cristiana, molt religiosa, però era dona, i la curiositat la féu girar per veure qui era la família del difunt pel qual s’anava a celebrar aquella missa; encara es trobava sola al temple.

  • Ja vindran- es digué, disposant-se a oir l’ofici de difunts que començava.

La missa se celebrà normalment fins al final, quan els tres capellans es giren per a dir Itte missa est s’havien convertit en tres esquelets.

La Tona arrenca a córrer espaordida mentre una veu angèlica li diu:

  • No t’espantis, santa dona, que no saps el bé que has fet; oint aquesta missa has tret les ànimes de tres sacerdots del purgatori...

Sense prendre el càntir arriba al carrer, les portes es tanquen de patac i li agafen una punta de les faldilles.

  • En aquell moment toca la una al campanar de Balaguer.
  • Reina dels Àngels! Només la una!
  • Una altra vegada, però –continua la veu misteriosa-, quan surtis de casa mira quina hora és.

Esfereïda dóna estirada deixant entre dues portes un tros de faldilla, arriba a casa i amb prou feines ho pot explicar al seu marit.

  • Calla dona, calla; això es que has marxat amb el cor adormit.
  • No! No! –contesta ella- a Sant Salvador trobareu el càntir i un tros de faldilles.

Au, reposa, que jo vetllaré i demà ja en parlarem.

A les cinc la Tona es desperta sobresaltada cridant:

  • Jordi! Jordi!
  • Que hi ha? Que tens? Que et passa?
  • Ai Jordi! Quin somni! He somniat que els tres estudiants que tenim a casa eren els tres sacerdots que aquesta nit han dit missa a Sant Salvador i que sortint de la seva cambra s’havien plantat davant de l’ alcoba dient-me: “Tona Beata, oint la missa d’aquesta nit ens has salvat, i com a recompensa et deixem dintre la nostra cambra la imatge de Redemptor Crucificat que no s’esborrarà fins que la teva família sigui acabada i llavors serà el teu nom beatificat”.
  • Dorm, dorm, tot això és debilitat teva- li diu el marit.
  • Els estudiants varen dir-nos que volien ésser matiners- replica la Tona- i ja és de dia clar, fes-me el favor, crida’ls.

L’hereu amatent i un xic intrigat es dirigeix a la cambra on dormien els estudiants i trucant suaument crida:

  • Ep, minyons; que ja es tard.

Ningú no contesta; truca més fort i tampoc. La Tona que ja estava vestida, crida els veïns i els explica el que passa.

  • I la clau?- diu un.
  • Estan tancats per dins- contesta l’amo.
  • Doncs tirem la porta a terra.

I un de més decidit agafa una rella i fa saltar el pany de la porta.

Oh sorpresa! Troben la cambra buida, els llits intactes i a la paret del davant un Sant Crist pintat amb tots colors de mida natural i penjada davant del Sant Crist, amb una cinta negra, la llumenera encesa pels quatre brocs.

On eren, doncs, els estudiants? Estaven tancats amb pany i la clau era a la banda de dins; per l’espitllera era impossible passar-hi un cos humà i a més tenia una barra de ferro al mig...

Comparteix aquesta pàgina
Mapa
 
Referits al La Noguera Ribagorçana

Embassaments

  • Baserca
  • Escales
  • Canelles
  • Santa Ana

Canals

  • Algerri-Balaguer
  • Aragó i Catalunya
  • Pinyana (Sèquia del Cap/Reguers, Sèquia Major)

Afluents

Marge Esquerre
  • La Noguera de Tor
  • Riuet del Convent
  • Barranc de Malpàs o Peranera
  • Barranc de Viu
  • Riuet del Port d'Erta
Marge Dret

Instagram #LaNogueraRibagorçana

Comentaris