Lleida

El territori Lleidatà

Lleida

La província de Lleida (en Occità Aranés, Lhèida; en castellà, Provincia de Lérida) és una demarcació administrativa amb capital aLleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada. El govern provincial és la Diputació de Lleida amb seu a l'edifici anomenat Palau de la Diputació a la rambla de Ferran de Lleida.

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Lleida sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Lleida i el de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

En aquesta província s'hi troba la Vall d'Aran, vall de muntanya culturalment occitana i en la qual s'hi parla una varietat de la llengua occitana, tradicionalment coneguda com a aranès.


Província de Lleida. (2015, 31 de gener). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 23:36, gener 31, 2015 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_de_Lleida&oldid=14792401.

Dades
Nom: 
província de Lleida
Superficie: 
12.028,00Km2
Habitants: 
443.032
Densitat: 
36,83hab/km2
Capital: 
Comarques i capitals

* La meitat de la comarca de la Cerdanya pertany a la demarcació de Lleida

** Gósol, tot i formar part de la comarca del Berguedà, pertany a la demarcació de Lleida

Municipis més poblats

Font: Idescat

Rius principals
Pics més importants
Pics +3000m
Unitats de relleu
Història 

La delimitació de la província de Lleida va resultar complexa amb diferents alternatives. La reducció de quatre províncies plantejava l'alternativa d'unir la plana de Lleida a l'Alt Pirineu o a les Terres de l'Ebre. Històricament l'actual província estava dividida en diverses vegueries.

En la primera proposta provincial del 1821, la capital provincial era assignada a la Seu d'Urgell. La Paeria de Lleidaes va mobilitzar i va fer una intensa campanya per aconseguir la capitalitat i a més reivindicava tota la Catalunya occidental, des del Segre fins al delta de l'Ebre, incorporant el corregiment de Tortosa. La recollida de signatures va tenir un èxit notable amb l'aval de 139 municipis d'una àmplia àrea que anava des del Cinca a la Segarra i delMontsec a les Garrigues. Onze municipis al voltant de Tamarit de Llitera van subscriure, a més de la capitalitat de Lleida, el canvi de província. La comissió parlamentària i els diputats catalans van acabar canviant la capital en el projecte aprovat el 1822.

L'ajuntament de Puigcerdà s'havia manifestat reiteradament contrari a la incorporació a la demarcació de Lleida per la seva rivalitat amb la Seu d'Urgell. La Cerdanya havia sigut assignada, el 1822, a la província de Barcelona, però en la divisió definitiva del 1833 quedava partida amb l'àrea de Puigcerdà a la província de Girona i l'àrea de Bellver de Cerdanya a la de Lleida.


Província de Lleida. (2015, 31 de gener). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 23:36, gener 31, 2015 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_de_Lleida&oldid=14792401.

Recursos hidrogràfics
Unitats de relleu

Pirineu Axial

El Pirineu Axial es situa al nord de la província de Lleida, es el seu punt mes elevat per això en ell hi trobem les màximes alçades de tot aquest sistema muntanyós. la seva extensió va des de la capçalera de l'Éssera fins al cap de Creus

Prepirineu

Es un conjunt de serres situades al sud del Pirineu Axial. Tenen menor altitud que el Pirineu axial i rarament sobrepassen els 2.500 m d’altura. Esta orientat d’est a oest i es pot dividir en pre-pirineu septentrional i pre-pirineu meridional.

Depressió central

Coneguda a la província com “La plana de Lleida” és la unitat de relleu que abasta més superfície de tot el territori. Limita amb el pre-pirineu i te un relleu esglaonat que va perdent altitud des dels altiplans més orientals cap a les terres més properes al curs del Segre i de l’Ebre.

Serralada prelitoral

Tot i que la província de Lleida es molt d’interior, la serralada costanera catalana també arriba a les terres de ponent  tot i que aquesta unitat de relleu només està representada per la Serra de la Llena (Les Garrigues), que ronda els 1.000 m d’altura màxima.