Tertulians mediàtics i polítics d'esquerres se'n fan un tip de parlar de vella política i nova política. Darrera tota aquesta retòrica, les argumentacions polítiques segueixen sent -com sempre- eloqüents i buides. Tant és que les dissertacions polítiques provinguin d'analistes polítics, polítics de dretes o d'esquerres. El resultat és igual de vacu.

Em ve al cap el "debate de la Sexta Noche" dels dissabtes. Partidaris i partidistes de l'esquerra a una banda, i partidaris i partidistes de la dreta a l'altra. Tots són catedràtics de la veritat absoluta. Oracles que saben les respostes de tot, i per a tots. Talents extraordinaris en la facultat d'escoltar-se a si mateix. Comentaris i arguments d'abstracció superlativa. Els d'esquerres venen la nova política. Els de dretes centren tots els seus arguments sota criteris econòmics per justificar les polítiques de l'actual govern central. Els discursos es fan més dispersos i insoportables a mesura que avança el programa. Les mesures d'acció política concreta, coherent i amb contingut, no arriben. El moment de veure una pel.lícula, o fer zàpping amb avarícia, esdevé irreductible.

¿Què és la nova política? Què és la vella política? No queda clar. Es tracta més aviat d'una invenció sofística per influir en l'electorat. Certament, molt ben ginyada, però poca cosa més. D'altra banda, la fractura dreta-esquerra pertany a una societat tradicional que ja no existeix. No obstant això, tots aquests tertulians i polítics mediàtics de les Espanyes, s'entesten en posicionar-se a l'esquerra o a la dreta de manera doctrinària, dogmàtica i partidista. Tracten la nova política i vella política com la gran novetat del moment. En realitat, aquests dos termes que estan en voga, no amaguen cap contingut innovador al darrera. Nova política i vella política són igual d'antigues, perquè són sinònims d'esquerra i dreta de tota la vida. Més del mateix. Els de la nova, s'aculen, obstinadament, a la defensa a ultrança del statu quo representat per l'estat social. Els de la vella, només es pronuncien a favor de la llibertat dels mercats competitius mundials. No van més enllà, tot i existir aquest més enllà polític. Vivim en un món globalitzat en continua transformació, que sobrepassa la clàssica dimensió política esquerra-dreta. Un món multicultural amb identitats i cultures molt diverses. Un món en què l'Estat-nació ha entrat en crisi per la globalització. Un món amb noves i variades dimensions polítiques concretes, que han deixat obsoletes les grans ideologies globalitzadores.

Hi ha cultures i identitats molt diverses a Espanya. No obstant, el centre polític espanyol segueix amb la seva vella política identitària d'uniformització cultural i lingüística al llarg i ample del seu territori. De la dreta espanyola no se'n pot esperar res. El discurs de l'esquerra espanyola és igual de jacobí. Avui dia, les polítiques centralistes no poden atorgar cap solució, perquè són el problema. El discurs de la suposada nova política de l'esquerra espanyola no és plural. Ara per ara, el seu estil de fer política segueix sent antiqüat i retòric, encara que s'emplenin la boca de nova política.   

Fèlix Torras