"Star wars: el despertar de la fuerza": reciclar sempre està bé

"Star wars: el despertar de la fuerza": reciclar sempre està bé

dissabte 02 de gener 2016 - 16:30
"Star wars: el despertar de la fuerza": reciclar sempre està bé

Més de trenta anys -reals i en la ficció- després de l'episodi VI (1983) i la victòria de l'Aliança Rebel, s'ha constituït una nova república mentre continua la guerra contra l'anomenada Primera Orden bastida sobre les cendres de l'Imperi Galàctic amb un enigmàtic Kylo Ren que també utilitza una espasa làser. Luke Skywalker s'ha refugiat en un planeta desconegut a mode de retir espiritual tal i com ho va fer en Yoda. La Primera Orden disposa d'un arma mortífera -ho heu endevinat, no?- que s'ha de desactivar com sigui amb les proeses del nous herois (amb la col·laboració d'algun dels antics).
Si sou dels que vau gaudir com un nen de la primera trilogia segur que tot això us sona. Es tracta d'un tornar començar i repetir la història?. Doncs, en certa manera sí. Tot s'alimenta de la nostàlgia i l'evocació continuada a partir de l'episodi VI. Escoltareu i llegireu que les naus i els uniformes són idèntics, que els de la Primera Orden no han aprés la lliçó i no se'n recorden ni de tapar forats, que els imaginaris planetaris es queden en rèpliques insulses o que el nou malvat fa que ens recordem encara més del Darth Vader (de fet una escena de tres segons on apareixen les centres del seu casc és una de les més intenses de la pel·lícula).
Malgrat tot i encara que sembli estrany us puc assegurar que vaig poder fruir d'una grata experiència en unes molt aconseguides 3D, d'un ritme sense caigudes i d'unes interpretacions acceptables entre les que destaco a la Daisy Ridley en el seu paper de nova heroïna. Un entreteniment ben construït, amb continuades i ben distribuïdes aparicions de personatges de la saga i sense cap pretensió de lligar caps. Ben al contrari, deixant uns quants interrogants oberts per les dues properes seqüeles. Tot molt de factoria Disney amb polèmica de George Lucas  pel mig (això sí, després de cobrar un bon pessic).
Es tracta més d'una nova versió refregida més que d'una continuació?, és més un recull emotiu dels millors moments de la primera trilogia?, inventa alguna cosa?, perdurarà més enllà de la campanya de Nadal?. Preguntes que sentireu i us fareu malgrat la cinta funcioni com un rellotge a nivell d'entreteniment de diumenge a la tarda. No crec que impregni el nostre univers cinematogràfic amb massa intensitat i és per això que la meva puntuació no va més enllà d'un asèptic interessant (6/10).

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor