El 2022 ha de ser l’any de la sortida de la crisi, la recuperació econòmica i les grans transformacions per avançar cap a la transició ecològica gràcies als fons europeus Next Generation EU.

I és evident que aquest debat sobre la sortida de la crisi, i la batalla contra la desigualtat, que ja era la principal urgència a Espanya i Catalunya abans de  la pandèmia, es dona en un context d’emergència climàtica. Ho estem vivint amb les onades de calor al Canadà, on han arribat als 50 graus; les catastròfiques inundacions a Terres de l’Ebre o la greu sequera que estem vivint a zones de Catalunya, que pot provocar grans incendis en els propers temps com hem temut tot l’estiu, o els rècords de temperatura a municipis d’arreu de l’Estat que també hem tingut aquest estiu

Alhora, la Comissió Europea ha presentat l’estratègia Fit for 55 per rebaixar la petjada de carboni a Europa, que fixa l'objectiu de reduir les emissions de CO2 un 55% el 2030. Per tant, la clau de la recuperació econòmica és com impulsem la transició ecològica reduint les desigualtats existents i acompanyant els sectors socials que poden patir-ne les conseqüències.

Malauradament aquests objectius de fer front l’emergència climàtica no han estat presents en la proposta fallida d’Ampliació de l’Aeroport impulsada per AENA, amb el suport entusiasta del PSC i Junts per Catalunya, i amb un President de la Generalitat d’ERC que ha dit una cosa i la contrària depenent de qui fos l’interlocutor.

La suposada inversió per ampliar la tercera pista que suposava la destrucció de la Ricarda, però tant o més important disparar les emissions de CO2 i apostar per un model de turisme low cost de sol i platja, tenim ara la oportunitat de reorientar-la en aquelles infraestructures de mobilitat que utilitzem la majoria en el nostre dia a dia per anar a treballar, estudiar o veure la família. Per exemple és el moment de la Generalitat reclami al Govern de l’Estat el traspàs complert de la gestió del servei de Rodalies, i especialment els recursos (200M anuals) que han de permetre resoldre de manera definitiva els dèficits de la nostra xarxa ferroviària alhora que electrifiquem la nostra mobilitat per lluitar contra l’emergència climàtica.

Es tracta dons d’aprofitar la oportunitat per construir la Catalunya del Tren. No podem deixar passar l’oportunitat per desenvolupar un nou model de mobilitat verda i col·lectiva que sigui instrument alhora de la lluita contra el canvi climàtic, de vertebració territorial, d’estímul pel poblament de la Catalunya buidada i d’eina útil especialment per la classe treballadora i estudiant.

Així no pot passar més temps sense que les terres de Lleida superin un greuge històric i tinguin la seva xarxa de rodalies, que connecti la capital del Segrià no només amb Manresa i Barcelona, sinó també amb el Pirineu, l’Aragó i el Camp de Tarragona. A més, convé sumar a aquesta oportunitat l'alliberament de la gestió de les autopistes i vies ràpides. Així, per una banda, els transports públics han de poder aprofitar també els corredors oberts, especialment en els trams de l'AP7 i l'AP2 per la connectivitat àgil en les mitges distàncies entre Lleida, Tarragona i Girona. Per altra, el nou model de finançament d'aquestes vies haurà d'incloure un component ambiental que promogui les alternatives al vehicle privat, amb atenció especial al desplegament i les millores de les xarxes ferroviàries de rodalies i regionals i noves xarxes ferroviàries de mercaderies.

Des d’En Comú Podem som conscients de l’oportunitat i estem compromeses en no deixar-la passar de llarg.