El juliol va acabar amb una sensació de decepció, preocupació, buit, també orgull i, perquè no, també d’un cert alliberament. Amb l’acord dels dos socis majoritaris del govern de la Paeria, ERC i Junts, per retirar-li les competències al regidor del Comúdelleida responsable d’Habitatge i Transició Ecològica, Sergi Talamonte, per la seva posició en relació al projecte de macrocentre comercial de Torre Salses, el Pacte d’Entesa quedava trencat i el Comúdelleida sortia del govern tripartit.
La defensa ferma de la nul·litat del projecte urbanístic lligat a Torre Salses, tot i formar part del Pacte d’Entesa que deia que “vetllarem pel comerç de proximitat aturant projectes com el de Torre Salses”, va suposar la nostra expulsió d’un govern que ja anava acumulant tensions. Des del Comúdelleida, ja havíem traslladat el malestar en aspectes diversos de la tasca de govern:

• La poca ambició en les polítiques de reducció de la mobilitat contaminant
• La poca disponibilitat a explorar taxes municipals a grans empreses o millores en el cobrament d’impostos, que poguessin pal·liar les polítiques d’austeritat
• L’aplicació d’unes retallades pressupostàries inevitables per sanejar els horrorosos comptes heretats, però aplicades sense un clar criteri de priorització de despeses i inversions
• Les divergències en polítiques socials, on hem trobat a faltar l’impuls decidit d’un canvi de model que, entre d’altres coses, impliqui una descentralització dels recursos d’inclusió social
• La pervivència de pràctiques clientelars en la gestió dels recursos públics, que la regidora del Comú responsable de Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, va entomar fent públiques aquestes pràctiques, a desgrat del soci implicat, Junts.

A aquestes tensions i al cas de Torre Salses s’hi va afegir el desencontre en quant a les dinàmiques de funcionament del govern. Des del Comúdelleida enteníem que, en un govern tripartit, els diferents socis havien de poder expressar els seus posicionaments, incloses les divergències, des de la lleialtat al pacte de govern. ERC i l’alcalde van considerat més greu expressar crítiques que no pas els motius darrera aquestes critiques, confonent, al nostre entendre, lleialtat amb submissió.
En fi, sigui com sigui, tot plegat ens ha dut a un nou curs amb el Comúdelleida fora del govern.

En una altra posició, però amb la mateixa força dels 4.986 vots que representem i de la feina feta i per fer dels dos regidors i de tota la gent connectada d’una manera o altra a l’espai comú. Després de la decepció del juliol, encarem el setembre amb les idees clares i la il·lusió renovada per afrontar un primer trimestre que ens porta temes cabdals de la política municipal.

S’han d’aprovar les ordenances fiscals, on defensarem impostos i taxes municipals que serveixin per impulsar la transició ecològica, la progressivitat i justícia fiscal i per promoure el dret a l’habitatge i a la participació cívica.

S’apropen els nous pressupostos, on treballarem per garantir i impulsar la recuperació de la ciutat dels efectes de la pandèmia, polítiques socials i d’habitatge, de transició ecològica i de millores als barris.

Tenim diverses cites relacionades amb el model de mobilitat, amb el debat de l’ordenança de mobilitat i la revisió del contracte d’autobusos, on proposem un nou contracte que permeti millorar l’eficiència del servei públic.

Haurem de debatre també, en Ple i en l’audiència pública pendent, el model de l’alberg projectat a Pardinyes, on el comúdelleida defensa la necessitat d’aquest recurs però redimensionat i dins un projecte global que afronti les necessitats d’inclusió social de la ciutat.

Des de la nova posició fora de govern, el Comúdelleida defensarà les prioritats que ja vam defensar dins de govern i des de l’exigència donarem suport a tot allò que encaixi en les polítiques que formaven part del Pacte d’Entesa. Posarem tot el coneixement i experiència adquirida i totes les nostres capacitats per seguir treballant pel bé comú en una Lleida valenta.