Fent memòria de la classe de filosofia fa 40 anys al Gili

Cartes al director

Més informació

Envia'ns la teva carta a participa@lleida.com

Historial
28-06-2022
Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida i Fundació Jericó
31-05-2022
Helena Martínez Siurana (Diputada d’Igualtat a la Diputació de Lleida) i Carme Porta Abad (Comissària de l’Any Nativitat Yarza Planas)
22-03-2022
Josep Maria Castells Benabarre | Estudiant, emprenedor, divulgador social i fundador d'ElMercadal.cat
22-02-2022
L'equip d'Animac, Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya
14-01-2022
Llibert Rexach Roure
11-01-2022
Grup Municipal Compromís per Torregrossa

Pàgines

Fent memòria de la classe de filosofia fa 40 anys al Gili

09-06-2017
Fent memòria de la classe de filosofia fa 40 anys al Gili

Benvolgut Director dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament a Lleida,

Sóc en Xavier Auqué, exalumne de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida. Avui he llegit tots els diaris de Lleida, tant de premsa escrita com digitals, una notícia en relació amb els fets ocorreguts amb un professor de filosofia d’aquest Institut. Un cop llegits els articles, he tingut la certesa absoluta que es tractava del Sr. Fernández, professor de filosofia que jo també vaig tenir en aquest institut quan vaig fer COU, al curs escolar 1983-84, ara fa 33 anys.

Avui m’han vingut a la memòria una sèrie de records relacionats amb la classe de filosofia del Sr. Fernández que feia molts anys que creia oblidats, i que per desgràcia vaig haver de patir durant tot un any. M’he emocionat en veure la valentia dels alumnes de quart d’ESO denunciant públicament per primer cop les actituds d’aquest senyor, que ja fa uns 40 anys que duren, que hem patit generacions i generacions d’alumnes de Lleida, i que hem tingut la mala sort d’haver de tenir la seva assignatura amb ell de professor.

El senyor Fernández no només ensenyava filosofia a les seves classes, sinó que es dedicava sistemàticament a intentar convèncer de les seves creences morals i religioses a tots els seus alumnes, aprofitant la posició de domini i autoritat que té un professor envers els seus alumnes. I no només ho feia, sinó que utilitzava amb arrogància i autoritarisme aquesta condició de professor per aconseguir-ho. Alguns cops vaig intentar debatre amb ell el que creia que no era correcte, i en vaig sortir prou escaldat.

A tall d’exemple, us poso a continuació algunes frases que avui m’han vingut a la memòria, que va dir el senyor Fernández a les seves classes al llarg del curs quan jo era alumne seu:

  • “Buenos días, hoy tocaría hablar de Karl Marx, pero no lo vamos a hacer porqué tenia ideas rojas, rojas, rojas. Lección siguiente."
  • "Le recuerdo que tengo libertad de cátedra, y que puedo explicar lo que me dé la gana. No tengo que dar explicaciones a nadie de lo que hago o explico en clase."
  • "Si en toda mi vida como profesor, consigo convencer aunque sea a un solo alumno de mis ideas, ya me daré por muy bien pagado."
  • "No me cuestione mi opinión de lo que explico en clase, le recuerdo que soy su profesor, y que tengo el poder de suspenderlo, así que tenga cuidado con lo que me dice."

En podria posar moltíssimes més però totes són d’aquest estil, i no cal que m’estengui més. Personalment no combrego amb les idees de Karl Marx, però el senyor Fernández  em va negar la possibilitat de conèixer-les a la seva classe. No acceptava cap crítica ni opinió, i totes les seves classes eren una croada per convèncer als alumnes de les seves idees. Alliçonava amb les seves idees per sobre d’ensenyar filosofia, com correspondria a la seva tasca de professor. Ensenyava la filosofia d’una manera molt esbiaixada i parcial, sempre amb l’objectiu final de convèncer als alumnes de les seves idees personals.

Les seves classes eren molt sectàries, alguns cops amb tics masclistes cap a les companyes de curs, i avui he descobert que ara també són homòfobes. Per sort, que jo recordi, al meu curs no va fer cap comentari en aquest sentit.

Vaig cometre l’error d’agafar mania a l’assignatura, no vaig estudiar com tocava, i al juny vaig suspendre de manera merescuda. El primer suspens de la meva vida, i això que era un alumne modèlic de primera fila a la classe. A l’estiu vaig reaccionar, vaig estudiar el que tocava, i vaig aprovar al setembre, també de manera merescuda.

Un cop estava aprovat, i sense la por de les seves amenaces, vaig tenir amb ell una conversa sincera i dura al passadís de l’institut que recordo com si fos ahir. Em va frapar enormement el seu cinisme i el veure que la seva prioritat principal no era ensenyar com tocaria a la seva condició de professor, sinó “convertir els alumnes a la seva causa”. Almenys en aquesta conversa he d’agrair la seva descarnada sinceritat. L’únic de bo que vaig aprendre amb el meu tracte amb el senyor Fernández és a sobreviure amb el tracte amb persones tòxiques, que cregui’m, no és gens fàcil.

Personalment considero al senyor Fernández una mala persona, un mal professor i em consta que també és un mal company al claustre dels professors. Respecto profundament les creences de tothom, però aquestes creences personals no han d’influir en l’assignatura que expliques, i molt especialment en les classes d’història, filosofia o literatura, per posar un exemple, on cal ser molt curós amb com expliques les coses als teus alumnes. Segur que hi ha alumnes que no opinen com jo, però deuen ser dels pocs que també combreguen amb les seves idees religioses i morals.

Sincerament crec que uns dies de vergonya pública, com els que està patint ara el senyor Fernández, no compensen els aproximadament 40 anys de patiment de generacions i generacions d’alumnes que hem sofert les seves classes, però sincerament crec que avui s’ha fet justícia. Podria haver fet pública aquesta carta, però no vull danyar més la imatge de l’Institut Gili i Gaya, del qual en conservo uns magnífics records; vaig tenir excel·lents professors, em varen ensenyar molt, també en valors humans, i vaig sortir amb el nivell acadèmic alt, que em va permetre estudiar les carreres d’enginyer tècnic agrícola i d’enginyer superior agrònom.

He volgut escriure aquestes reflexions, perquè m’agradaria que fes arribar, per una banda, al Senyor Fernández la idea que les seves maneres de fer, per sort ja fa 40 anys que s’han acabat, però sobretot, perquè faci arribar als alumnes de quart d’ESO de l’Institut Gili i Gaya de Lleida, el meu suport i sobretot la meva admiració, per l’actitud i la valentia mostrades a classe, i per enfrontar-se públicament per primer cop amb el senyor Fernández, cosa que fins ara cap alumne s’havia atrevit a fer. Tenen tot el meu suport i admiració, de veritat. Han de saber que no estan sols.

Si us voleu posar en contacte amb mi per qualsevol assumpte relacionat amb aquest escrit, ho podeu fer al meu correu electrònic : xavierauque@gmail.com

Xavier Auqué

Cartes al director

Obrim un nou espai a Lleida.com, les cartes al director, on hi publicarem totes aquelles cartes que ens arribin i que siguin publicables al nostre mitjà. Hi recollirem articles d’opinió, queixes, denúncies i preguntes, d’on intentarem obtenir la resposta dels implicats en la mesura que sigui possible.

Per enviar-nos les cartes només caldrà que ens les feu arribar a través del correu participa@lleida.com.

Condicions

  • Les cartes han de venir com a fitxers adjunts o escrites dins del mateix correu electrònic
  • Necessitem la identificació de l’autor (nom complert, adreça, DNI i telèfon)
  • Incloure si es vol que es publiqui sota pseudònim o inicials. Si no es diu el contrari es publicarà el nom sencer i el càrrec, si és el cas.
  • Lleida.com es reserva el dret de publicació i de resum, si aquests superen els 2.000 caràcters.

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31