La Natura i el Medi Ambient estan en boca de tots. En plena emergència climàtica són molts els que s’omplen la boca amb paraules de que cal actuar però a l’hora de la veritat aquestes paraules no es transformen en actes reals i valents. Ajuntaments, Consells comarcals i altres organismes públics no dubten en promocionar els atractius de casa nostra, fer rutes i organitzar actes de caire ambiental; però quan es tracta de vetllar per la conservació d’aquests espais, sembla que no estiguin per la feina. Parlem d’aquelles tasques invisibles, que no donen titulars als diaris, ni fotos ni likes per l’instagram. Són les  tasques de manteniment, conservació i reivindicació. Tasques imprescindibles i sovint tan poc valorades.

En les darreres dècades hem vist rompudes a l’Espai Natural Protegit dels Bessons, o prop dels tossals de Miravall, hem vist autèntics arboricidis  a les banquetes dels Canals d’Urgell, hem vist la destrucció o espoli de patrimoni cultural, ja sigui protegit o no, abocaments il·legals, etc. I sempre han hagut d’estar, i són,  les entitats culturals o ambientals de casa nostra qui en surt en defensa. Sort n’hi ha de gent compromesa i valenta que s’atreveix a denunciar negligències o actes incívics i alhora plantejar alternatives. A les associacions molts cops ens toca fer la feina que correspondria a l’Administració Pública.

I mentre, aquesta aplaudeix que s’”inverteixi” sense plantejar condicions quan l’obra ve subvencionada o proposada des de fora del municipi; i en els casos que la negligència és comesa per una empresa  local o algun veí, es xiula o es mira cap a un altre costat, esperant que alguna de les entitats faci el pas endavant  i pari els cops.

En aquesta columna parlem de les Garrigues baixes. Segur que hi ha excepcions, però estem convençuts que la desídia política en la defensa del Patrimoni, seria perfectament extrapolable, a altres racons de la nostra comarca i de les terres de Ponent.

El darrer cas, l’hem pogut comprovar a les Borges Blanques, prop del paratge de la Font Vella, en unes obres efectuades per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell a través de l’empresa Tragsa, i “justificades” pel trencament del Canal d’Urgell en el desbordament de la Femosa l’octubre de 2019. En aquest indret s’ha entubat uns dos-cents metres de canal i s’ha malmès el pont i el salt de l’antiga fàbrica tèxtil. Ambdós inclosos dins d’un  BCIL  i recollits en el POUM de la capital de Les Garrigues. Sort com sempre, de les entitats. Aquest cop, els amics i companys de batalla en múltiples ocasions,  l’Ateneu Popular Garriguenc i el Centre Excursionista Borges Garrigues han sortit al pas i s’han mogut per poder corregir i minimitzar l’impacte visual de l’obra realitzada. Gràcies i endavant!