Què ha passat a la Pedalada Popular d'aquest diumenge a Lleida? Força gent, però no interessa que passi d'un passeig de diumenge. Als responsables de Mobilitat de la Paeria no els interessa que molesti els cotxes. No interessa que canviï res. Algunes reflexions des dels pedals:

Des del principi, la Guàrdia Urbana donant pressa a la gent del final. Canalla pedalant ràpid per no quedar enrere. I tot perquè hi havia pressa per reobrir carrers al trànsit de cotxes. A la rotonda del Decathlon, les bicis aturades i esperant que la urbana tallés la LL-11. Per què?

Perquè han preferit no tallar el recorregut al trànsit durant tota la pedalada, com es feia altres anys. Han tallat només quan les bicis arribaven. Així, no calia desviar els cotxes, només fer-los esperar una mica. No fos cas que els molestéssim i no poguessin circular! Per què?

Perque així, la pedalada permet omplir-se la boca de Mobilitat Sostenible sense haver de moure un dit. Que es quedi en una festa de diumenge. Res de reivindicar que els carrers sense cotxes són la solució a molts dels problemes, com ara la contaminació ambiental i sonora, ciutats amables... 

La majoria de la gent, amb xandall, més adequat per fer esport. Res a dir, eh! Però si pedalar és únicament esport, no deixem que també sigui una forma de moure's. I ja hi tornem a ser: la pedalada, una festa de diumenge. I demà serà un altre dia sense canvis.

Cal que una Lleida sense cotxes sigui possible, i cal fer que no calguin. Amb busos pràctics, carrers lliures de fum, aparcaments dissuassius per la gent dels pobles, transport públic interurbà assequible i útil. I no tot són diners. Un cop més, és una qüestió de voluntat política.