Una impunitat que no marxa. El franquisme als carrers de Lleida

Cartes al director

Més informació

Envia'ns la teva carta a participa@lleida.com

Historial
28-06-2022
Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida i Fundació Jericó
31-05-2022
Helena Martínez Siurana (Diputada d’Igualtat a la Diputació de Lleida) i Carme Porta Abad (Comissària de l’Any Nativitat Yarza Planas)
22-03-2022
Josep Maria Castells Benabarre | Estudiant, emprenedor, divulgador social i fundador d'ElMercadal.cat
22-02-2022
L'equip d'Animac, Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya
14-01-2022
Llibert Rexach Roure
11-01-2022
Grup Municipal Compromís per Torregrossa

Pàgines

Una impunitat que no marxa. El franquisme als carrers de Lleida

28-01-2016
By Alexander Voronzow and others in his group, ordered by Mikhael Oschurkow, head of the photography unit [Public domain], via Wikimedia Commons

Durant aquesta setmana s’han anat succeint els actes en memòria de les víctimes de l’Holocaust. A Barcelona, Girona, Mataró i un llarg etcètera de pobles i ciutats d’arreu del país, d’Europa i del món s’ha commemorat institucionalment el 27 de gener com el dia en memòria de les víctimes de l’Holocaust i per la prevenció dels crims contra la humanitat. Lleida ha restat absent d’aquesta commemoració. No hi ha hagut cap acte institucional de record i vindicació de tots aquells homes i dones que van patir o van ser assassinats pel fet de formar part de minories ètniques o nacionals, minories religioses, pel seu activisme polític,  la seva orientació sexual o per la senzilla raó d’existir. La seva memòria ha quedat invisibilitzada a la ciutat de Lleida.

Hom podria pensar que això ha succeït perquè els homes i dones de Lleida no van patir la barbàrie de l’Holocaust i del nazisme. Malauradament, van haver-hi moltes víctimes lleidatanes del nazisme. Gràcies als diversos estudis històrics, des del pioner llibre de Montserrat Roig sobre els catalans als camps nazis, i l’excel·lent projecte dirigit per la professora Conxita Mir des de la Universitat de Lleida, http://www.victimesguerracivilfranquisme.udl.cat/ , sabem que van ser més de 300 els homes i dones de les comarques de Lleida que van patir l’horror dels camps de concentració nazi. Homes i dones anònims com el sabater i membre del POUM de Lleida Josep Rodés que va sobreviure a Dachau, l’antic combatent de la resistència francesa Benito Morelló que va morir a Mauthausen o la mestra Coloma Seròs que va sobreviure als camps de Ravensbrück i Bergen-Belsen.

Durant els mateixos anys que aquests lleidatans patien la barbàrie nazi, a la ciutat de Lleida Ramon Areny, antic membre d’un partit colpista com Renovació Española, es convertia en el segon alcalde de la ciutat després de l’ocupació franquista. Uns anys abans Casimiro de Sangenís,  que també seria alcalde franquista als anys seixanta, va participar en els preparatius del cop d’Estat militar i feixista del 18 de juliol de 1936 com a membre del partit tradicionalista. El mateix farien Joan Recasens i els seus fills, Jesús i Lluís, i Lluís Besa. Tots van participar en la preparació del cop d’Estat que pretenia liquidar la democràcia republicana, l’autonomia de Catalunya i els avenços socials aconseguits d’ençà de l’abril de 1931. Tots eren declarats enemics de la democràcia, la igualtat entre persones, el sufragi universal, la coeducació i els drets socials. Tots a dia d’avui tenen un carrer amb el seu nom a la ciutat de Lleida. Les diverses polítiques públiques de memòria han perpetuat el seu nom, el seu símbol i el que representen als carrers de Lleida.

El contrast resulta evident. Les víctimes lleidatanes de la barbàrie nazi ni tenen acte institucional de commemoració ni tenen, tampoc, presència en el nomenclàtor de la ciutat. Per contra, la memòria de l’antidemocràcia, de la desigualtat entre persones i de la negació dels drets humans més fonamentals, en definitiva la memòria del feixisme, continua ben present en l’espai urbà donant nom a diversos carrers. Ara que diversos grups de la Paeria han reobert el debat sobre la presència de noms de carrers clarament vinculats al cop d’Estat militar i feixista de 18 de juliol de 1936 i la dictadura franquista, seria un bon moment per a fer passos decidits en l’aplicació d’unes polítiques públiques de memòria profundament democràtiques que desterressin per sempre l’exaltació del feixisme i la desigualtat. En primer lloc, aplicant l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de desembre) que obliga a la retirada de plaques, escuts o ensenyes d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar i de la dictadura. En segon, posant en valor la memòria de la democràcia republicana i la resistència antifeixista com  a elements de construcció d’una ciutat democràtica en el sentit fort del terme.

Joan Sales, l’autor d’una de les grans novel·les de la guerra civil com Incerta Glòria, feia el juliol de 1936 en el seu epistolari a Màrius Torres la següent reflexió: “si s’ha produït aquest desbordament anàrquic que no s’esperava ningú és perquè abans hi ha hagut la sublevació feixista. Per pueril que pugui semblar, la pregunta “¿qui ha començat?” és moralment decisiva”. Potser ja comença a ser hora de posar fi a la impunitat dels “¿qui han començat?”, tal i com deia Joan Sales,  com a mínim en la seva presència en el nomenclàtor i l’espai urbà.

Manel López Esteve
Historiador i professor de la Universitat de Lleida

Manel López Esteve

Cartes al director

Obrim un nou espai a Lleida.com, les cartes al director, on hi publicarem totes aquelles cartes que ens arribin i que siguin publicables al nostre mitjà. Hi recollirem articles d’opinió, queixes, denúncies i preguntes, d’on intentarem obtenir la resposta dels implicats en la mesura que sigui possible.

Per enviar-nos les cartes només caldrà que ens les feu arribar a través del correu participa@lleida.com.

Condicions

  • Les cartes han de venir com a fitxers adjunts o escrites dins del mateix correu electrònic
  • Necessitem la identificació de l’autor (nom complert, adreça, DNI i telèfon)
  • Incloure si es vol que es publiqui sota pseudònim o inicials. Si no es diu el contrari es publicarà el nom sencer i el càrrec, si és el cas.
  • Lleida.com es reserva el dret de publicació i de resum, si aquests superen els 2.000 caràcters.

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31