Alta Ribagorça

Comarca d'alta muntanya, al vessant dels Pirineus axials, que abasta des dels massissos de Besiberri i Montardo d'Aran fins a la serra prepirinenca de Sant Gervàs.

Situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que naix a la veïna Val d'Aran), comprèn part de la vall de Barravés (a la capçalera de la Noguera) i la vall de Boí, per la banda esquerra. Cims altíssims (Comaloforno), circs glacials amb estanys (Negre, Cavallers, Llong, Llebreta, etc. ), valls encaixades amb escassa població.

Comprèn també el sector occidental del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici, que comparteix amb el Pallars Sobirà. L'Alta Ribagorça va formar part del comtat medieval de Ribagorça, fronterer entre Aragó i Catalunya, partit definitivament en la divisió provincial de 1833 (tota la Baixa Ribagorça i part de l'Alta Ribagorça van restar aragoneses).

Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc s'han complementat modernament amb l'aprofitament dels recursos hidràulics (centrals elèctriques).

Els últims decennis hi ha arribat el turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, les aigües termals i, molt especialment, el conjunt romànic de les esglésies de la vall de Boí, conegudes internacionalment.