Josep Ripoll

Josep Ripoll (Lleida, 1951) és un artista polifacètic impulsor de nombroses iniciatives culturals i artístiques en l’àmbit de la música, la pintura, l’escultura, l’art gràfic i l’interiorisme. Va col·laborar amb Leandre Cristòfol, un dels seus referents principals, i, com ell, exposà a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida, ja l’any 1971. Tots dos artistes es decanten per treballar a partir de la utilització de materials d’ús quotidià per a crear mons fantàstics i imaginatius, assemblages, escultures mòbils i objectes-joguina. Les obres de Ripoll, d’estil directe i concret, tenen un fort contingut crític que es barreja amb la particular ironia i sentit lúdic de l’autor. De fet, són freqüents les creacions fruit de la manipulació d’objectes reutilitzats que sovint s’apropien de connotacions de denúncia social, tot i que l’autor les alterna amb altres obres que expressen un concepte espacial més fred i matemàtic.

En Ripoll, el propi procés creatiu, l’esbós de projectes, plànols i esquemes prenen tanta importància com la materialització final. Per la seva tendència a l’experimentació radical i aliena a la popularitat, i per la seva àmplia producció sense limitacions pel que fa als llenguatges i disciplines, se’l considera un veritable avantguardista. En el camp de la plàstica, Ripoll ha exposat, de manera individual i col·lectiva, en els espais més emblemàtics de la ciutat de Lleida: Petite Galerie, L’Ereta Taller, Institut d’Estudis Ilerdencs, Sala d’Exposicions de la Plaça de Sant Joan, Fundació La Caixa, Galeria Sebastià Petit, El Roser, Universitat de Lleida o la Sala d’Exposicions del Col•legi d’Aparelladors. També ha bastit exposicions a Barcelona, Andorra, Girona, Figueres, Palafrugell, Banyoles, Sant Cugat, la Seu d’Urgell o Balaguer. Ripoll va ser fundador dels “Crows”, un dels grups musicals més conegut a la Lleida dels seixanta i també n’és dels “Virtuts Homòlogues”. Fou també l’artífex de La Tèxtil, l’espai que ha estat durant alguns anys el referent alternatiu més important de Lleida.

Segons Anselm Ros, “Josep Ripoll és un artista simple, no per lleuger ni per poc elaborat, sinó per directe. Com ell mateix, les seves obres són concretes, ordenades i endreçades. És un metodisme que només es pot entendre com a resultat d’un procés, de vegades molt llarg. En pocs artistes el procés adquireix tanta importància com en el cas de Josep Ripoll. No en va, el gruix de la seva obra són projectes apuntats, realitzacions la materialització de les quals és pura anècdota. Els milers de dibuixos, esquemes, plànols i processos constructius són ja en sí mateixos susceptibles de ser considerats obra artística, independent de si hi ha la materialització final. En aquest sentit, podem dir que Ripoll és un artista honest i compromès, dels pocs realment avantguardista si entenem l’avantguarda com a experimentació radical i aliena a la popularitat. Si amb el simple procés ja se sap el resultat final, per què anar més enllà? Fer moltes coses sense que calgui completar-les físicament. En aquesta economia hi ha la raó per la qual aquest artista pot innovar i actualitzar-se contínuament”.

“Simple, sí, però total. Els objectes de les exposicions de Josep Ripoll sempre estan treballats fins a l’extrem, no són artefactes abandonats a l’estricta contemplació. Encara que acabades, són obres amb feina per fer, tenen la irresistible necessitat d’intimar amb l’espectador i de resultar arravatadament atractives. Per això Ripoll treballa molt bé els ambients: la llum, la música ambiental, el color... Tot un attrezzo que fa que tot funcioni com un organisme. Josep Ripoll s’ho passa bé fent el que fa, professa uns dels amors a l’art més delirants que jo conec. Connecta directament amb mil i un ismes diferents, però, inevitablement, sempre té un segell marcadament personal”.

Nota: Biografia extreta  de la revista “BIC” del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (maig-juny 2000, núm. 86) arrel de l’exposició “obra Recent” a la sala del mateix Col·legi el 1994, i de la presentació  realitzada pel crític i museòleg Anselm Ros amb motiu de l’exposició “Transsubstanciaccions” a  l’IEI, setembre de 2003.