La presència d’animals en l’obra de Josep Guinovart posa de manifest que la natura és un element inherent del seu procés creatiu; la natura entesa com a experiència, com a impressió, com a font d’inspiració emocional, i no tant com a model a imitar. L’artista creu fermament en el contacte amb la terra, en la força que pren la realitat; considera que el codi en què s’expressa no pot ser comprès sense la trajectòria viscuda, sense l’empremta d’allò que ha vist. En aquest sentit, des del realisme màgic fins a l’etapa més matèrica, passant per l’experimentació amb l’escultura i el collage, totes les fases creatives d’en Guino estan marcades per la presència de diferents animals.

En conjunt, es tracta d’animals comuns, i no tant d’éssers fabulosos o fantàstics, exòtics o llunyans, que configuren un llenguatge propi, carregat de simbolisme personal. Així doncs, l’artista defuig la interpretació convencional i arquetípica de la fauna i converteix cada criatura en un símbol que parla el seu idioma.