Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714

Esdeveniment

Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714

Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714
Foto Santi Iglesias (@museudelleida)
Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714
Foto Santi Iglesias (@museudelleida)
Patrocinadors: 
Lloc: 
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
Data: 
dimecres 31 de març 2021 a diumenge 12 de setembre 2021
Horari: 09:00 a 20:00
Població: Lleida
Encara sense vots

Un any després de presentar el dipòsit de la Col·lecció Gelonch Viladegut al museu, just dos dies abans de decretar un confinament total a causa de la pandèmia de la Covid-19, el Museu de Lleida presenta la mostra “Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714”, formada per una trentena de gravats de la Col·lecció i del propi fons del museu i pel quadre Setge d’Alguaire, adquirit pel Museu de Lleida el passat 2020. La mostra es podrà visitar a l’espai del cor de l’església fins al 12 de setembre de 2021.  

L’exposició “Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714” s’emmarca en l’objectiu de difondre la Col·lecció Gelonch Viladegut a través de petites mostres temporals monogràfiques. En aquesta ocasió, una trentena de gravats dels segles XVII i XVIII mostren el panorama del que van suposar les guerres a Catalunya entre mitjans del segle XVII i inicis del segle XVIII, guerres que per a Lleida i Catalunya van significar un trencament amb les estructures medievals, uns moments de crisi i destrucció del territori, i l’eclosió d’un nou ordenament social i econòmic que va propiciar un renaixement durant la segona meitat del segle XVIII. En el cas de Lleida, es va haver d’esperar fins després de la guerra del francès per veure la recuperació de la ciutat.  

Les aproximadament vuit dècades que van de 1635 a 1714 constitueixen un període decisiu en la història de Catalunya. Durant aquests anys les terres del Principat patiren de valent el flagell de la guerra i els allotjaments d’exèrcits de distintes procedències. Evidentment, l’impacte d’aquestes guerres i violències fou molt rellevant en els homes i les dones de la Catalunya del segle XVII i primeres dècades del XVIII. Les guerres constitueixen una força centralitzadora en la vida de qualsevol comunitat, car impliquen tots els sectors socials i els exposen a situacions materials, humanes i morals extraordinàries. Així mateix, les guerres subministren records forts i persistents per a les generacions futures. L’episodi de la Guerra dels Segadors i la jornada de l’11 de setembre de 1714 ho exemplifiquen perfectament en el cas català.  

Ja a finals de la dècada dels vint del segle XVII, la presència de tropes hispàniques a les terres del Principat i els comtats s’incrementà en una escala sense precedents. L’entrada d’un sometent popular a Barcelona el dia 22 de maig de 1640 per alliberar de les presons reials el diputat Francesc de Tamarit i la jornada del Corpus de Sang del 7 de juny desencadenaren unes mesures de repressió per part del comte duc d’Olivares que conduïren cap a la ruptura política. Catalunya es lliurà a la sobirania francesa el gener de 1641. El mes de maig de 1646 el comte d’Harcourt va iniciar el setge de Lleida i el novembre d’aquell any, quan els francesos encara mantenien el setge, un exèrcit de socors comandat pel marquès de Leganés alliberà Lleida i infligí una severa derrota a les tropes franceses en la batalla de Santa Cecília del 22 de novembre. L’endemà, les tropes hispanes s’empararen del castell d’Alguaire. La campanya de 1646 acabà amb un sonor fracàs per a les armes catalanofranceses.

Els desastres de la guerra no tardarien a retornar, ja que des de l’estiu de 1705 les terres catalanes restaren engolides en el remolí bèl·lic de la Guerra de Successió espanyola. Catalunya i Barcelona es van convertir en la pedra de toc on es mesurarien les forces i les intencions que enfrontaven els Habsburg i els Borbó per la successió espanyola. Les característiques que agafà la lluita a Catalunya -ocupació militar gairebé continuada del territori, fronteres mòbils amb comarques i viles que sovint canviaven de mans, forta presència de tropes irregulars, nombrosos setges de ciutats i fortaleses, destruccions i cremes de poblacions per accions de represàlia, etc.- van fer que la contesa fos prou cruenta i acarnissada, especialment en la seva etapa final. I després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, la presència de tropes foranes a penes afluixà, ja que al llarg de tot el segle XVIII Catalunya fou un país militarment subjectat per entre 20.000 i 30.000 soldats, una tercera part dels quals es concentrava a Barcelona. 

megabanner2_art_cultura

Agenda d'activitats

juliol

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

Enquesta

Com penses que és la millor manera de fer front a les altes temperatures?