La columna

La columna

@amordestiu

17-07-2018
@amordestiu

La dona que escriu aquest article recorda perfectament com era el “flirteig” en la seva adolescència. Et fixaves en un noi i li deies a la teva millor amiga que t’agradava. En aquest punt començava l’estratègia:

1.-  La informació arriba al noi via els seus amics més propers.

2.- Si es confirma la correspondència t’arriba un missatge que diu “ell està per tu”.

Això volia dir, endavant les atxes! El pla s’iniciava. Un cop confirmada la notícia, no sabies com ni perquè, però sempre acabàveu asseguts un a la vora de l’altre. De vegades es feien maniobres descaradíssimes, però tothom ho assumia com a normal. Un dia, de sobte, la colla d’amics es fonia i us quedàveu sols xerrant. Quan anàveu pel carrer de bareto en bareto sempre quedàveu darrera del grup caminant més lents, com si portéssiu pedres a les butxaques. Fins que un dia us agafàveu de la mà davant les mirades i rialles de la resta d’amics i amigues. Ja havíeu donat el primer pas. Ara només quedava fer la pregunta: Vols sortir amb mi?

Aquest procés podia ser més o menys llarg, això depenia dels protagonistes. Ara, en la distància, m’adono que en el meu cas sempre era llarg, massa llarg. Encara ara se m’esborrona la pell de pensar-hi, era tan llarg com emocionant. Tot aquest procés, amanit amb les alteracions hormonals pròpies de l’adolescència, feia que un dia et sentissis la persona més desgraciada del món i l’endemà la més afortunada. Recordo que em vaig passar tota una tarda escoltant un programa de ràdio d’estiu esperant la meua cançó dedicada i escrivint un i mil cops el nom del meu amor en un full de l’agenda del Súper Pop.

Tot això us ho explico, no per un atac sobtat de nostàlgia -que també- sinó perquè la meua filla adolescent no podrà viure aquesta experiència tal com la vaig viure jo. Ara, en lloc de seure junts al cinema, s’etiqueten en una fotografia a l’Instagram; en lloc de quedar-se sols xerrant mentre es perd el món de vista i la noció del temps, els adolescents d’avui “s’obren” en un xat i s’escriuen missatges plens de cors i flames; ara “declaren” el seu amor mitjançant una aplicació anònima on no necessiten mirar als ulls per dir-se que s’estimen. Ara no “surten junts”, ara estan de “lío”, o si la cosa va més enllà, tenen una “rela” (abreviació de relació)   

Fa més de vint anys que faig de mestra i he dedicat moltes de les meues energies a lluitar contra l’etiquetatge dels infants. Massa sovint he vist com els nens i nenes són etiquetats injustament en base a estereotips múltiples i diversos. Les etiquetes són per a la roba, és el meu lema.

Doncs ara resulta que la meua filla s’emociona perquè un jovenet “l’etiqueta” al mig de la foto i sola (que es veu que no és el mateix que si t’etiqueten en una vora i amb altra gent) i de la mateixa manera he de veure com s’entristeix quan, després d’una setmana, passa a ser “etiquetada” pel mateix noi en una marge de la fotografia. Ja no m’estima, em diu. Veus on m’ha etiquetat? Si no sabeu què vol dir “etiquetar” en una fotografia a l’Instagram, busqueu un adolescent i pregunteu-li, un pre-adolescent també val.

Si no t’etiqueten no ets ningú en aquesta vida virtual que viuen i el pitjor que poden fer es deixar-te en “visto”. Deixar-te en “visto” és quan saps que l’altra persona ha llegit el teu missatge de WhatsApp, perquè la marca està de color blau, i tot i això no et contesta. És una de les pitjors ofenses que li pots fer a un adolescent, així que vigila. En el nostre temps això es deia “deixar-te amb la paraula a la boca”. Però ara, les paraules s’han substituït per missatges i els fets per imatges amb filtres i orelles de gosset.

Ho saben tot de tots, ja no es pregunten on han anat de vacances perquè la seva vida és pública. Saben el que fan en tot moment, però molt en temo que han caigut en el parany, com molts adults, i realment no en saben res l’un de l’altre. Jo només desitjo que el dia que els meus fills li vulguin dir a una altra persona que l’estimen, decideixin viure aquest moment i siguin prou valents per dir-ho mirant-la als ulls.

Quin estiu ens espera, pares i mares d’adolescents, quin estiu!

Txell Morera i Toldrà
Mestra, psicopedagoga i contacontes

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31