Avui és 21 d’octubre de 2015, dia en què Marty McFly (Michael J. Fox), protagonista de Retorn al Passat 2 (Back to the Future II), hauria d’aparèixer en algun racó de món amb el Delorean del doctor Doc. Els dos venien del seu present particular, un 26 d’octubre del 1985, i anaven al futur per salvar la relació de McFly amb la seva estimada Jennifer.

El film de Robert Zemeckis era la segona entrega de la trilogia Retorn al Passat, de l’any 1989 (a la primera viatjaven al passat recent i a la tercera al vell oest americà). Es va convertir en una icona generacional que va deixar emblemes humits als idearis de tota una generació com el magistral monopatí volador de color rosa amb el qual Mc Fly circulava per sobre de l’aigua. En aquell futur llunyà Zemeckis s’imaginava autopistes dalt del cel amb cotxes voladors, sabates auto ajustables, cuines robòtiques o la Pepsi Perfect. No obstant l’encertaria amb temes com les videotrucades, els múltiples canals de televisió amb pantalles extra planes o el microones, que a la pel·lícula transformava el volum de les pizzes.

Per això, molts dels d’aquella generació que vam veure en Retorn al Passat com seria el nostre futur trenta anys després, avui podem cridar la màxima del punk: No future. Des d’avui, el futur ja serà, per sempre, passat.