La columna

La columna

Els deures d'estiu

11-07-2017
Els deures d'estiu

De vegada trobem petits articles que quan arriba l'estiu ens fan una llista de consells per gaudir d'aquest temps d'esbarjo. Solen fer-nos una descripció exhaustiva de lo meravellós que és "il dolce far niente"; lo agradable que resulta sortir a passejar cap al tard, fer un beure o un gelat, conversar amb  algú interessant,  lo fascinant que resulta endinsar-nos en una lectura desitjada o veure com surt o es pon el sol... bàsicament ens recorden aquelles petites coses que saben que ens poden agradar i ens insisteixen en que ens ajudaran a reduir l'estrès i fer-nos sentir més feliços. Sovint sembla que siguin els deures d'estiu d'aquells que formen part del món adult o del món del treballador. La qüestió és que segur que tenim clares quines són les nostres prioritats en el temps de vacances, ningú ens les ha de dir i si no les tenim, ens aclarim ràpid amb poc temps de pensar-hi. 

Vet aquí que això que resulta tan clar amb els adults ens suposa un gran debat amb els nostres infants i joves. Em pregunto perquè han de fer deures els infants i joves en el temps de vacances? No porten tot l'any treballant? Nosaltres no volem descansar quan fem vacances? No volem canviar la nostra quotidianitat? Perquè haurien de ser diferents els desitjos d'ells? Algunes mestres quan els nois i noies no acaben la feina a classe  l'encomanen per acabar-la a casa. Em pregunto... quants de vosaltres us emporteu la feina a casa? De vegades també us ha quedat alguna cosa pendent que no heu acabat de tancar i us acompanya a les vacances, el cap de setmana, ... També és possible que als vostres fills i filles els hi hagi quedat alguna cosa pendent i se l'hagin d'endur.

No us ha passat mai que en el vostre entorn laboral hagin presentat un nou programari o bé han canviat al cap i vol les coses d'un altra manera, i us heu endut la feina a casa per posar en pràctica aquestes coses noves? Sigui com sigui l'escola d'avui en dia és el reflex de la nostra societat. No tothom fa un tipus de feina que es pugui endur a casa, no tothom es prepara a casa per millorar el seu rendiment a la feina... Els adults podem decidir què fer, prenem la iniciativa i optem per allò que ens escau més per la raó que sigui.

De la mateixa manera d'infants i joves n'hi ha de tots tipus i no dubteu que possiblement "il dolce far niente" els hi agradi tant com ens agrada a alguns adults. Tenint en compte aquesta diversitat i que l'escola d'avui en dia tendeix a fer les coses a mida, respectant els ritmes dels alumnes i cercant l'aprenentatge significatiu, sembla una evidencia que els deures d'estiu haurien de ser a mida. Alguns mestres en manen, d'altres no i alguns pares decideixen que se n'han de fer i d'altres no, cadascú segons la seva manera de pensar i de fer.

En el meu cas considero els deures d'estiu com aquelles tasques pendents, feines que no s'han treballat al llarg del curs, i no em  refereixo precisament als algoritmes que durant l'any els hi han resultat difícils de resoldre (que possiblement podrien resoldre amb una calculadora), no, no és aquest el tema. Potser ens queda pendent mirar el cel en una nit estelada, pujar a un arbre, sortir de ruta amb bici, nedar a la piscina, pujar una muntanya, passejar per la platja, compartir feines de casa, parlar amb els pares, escriure una carta als avis, fer nous amics, fer un pastís, aprendre a fer el llit, descobrir que allò que he après a l'escola passa en el món i saber-ho relacionar ... Potser també cal aprendre a avorrir-se, i reflexionar sobre com em sento...

La qüestió és que sigui quina sigui l'opció implica sempre als pares i és possible que no tots els que ho desitjarien ho puguin oferir i no tots els que ho poden oferir ho facin. Diria jo que un cop més cal exercitar el diàleg i consultar amb infants i joves quin ha de ser el seu estiu, en què s'ha de treballar i en que no i que és el que desitgen i així en la mesura de lo possible fer els deures a mida: els que inclouen els algoritmes si cal, els de perfeccionament, els treballs no acabats, les feines pendents i per sobre de tot els de vida...que haurien  d'incloure el dolç plaer de no fer res. 

Carme Pardo
professora

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31