La columna

La columna

En la meva humil opinió

13-09-2016
En la meva humil opinió

En la meva humil opinió considero que els articles d’opinió estan per SOBRE de moltes coses:  sobrevalorats, sobredimensionats i sobreabunden més que els dies sense govern a l’Estat Espanyol. I és més, considero que tothom es veu amb cor  d'opinar a tort i a dret sobre un ampli ventall, ben acolorit, de temàtiques diverses. Fixeu-vos-hi bé, avui en dia tothom pot escriure una columneta, fins i tot, jo. Les opinions poden definir-se com humils, capcioses, sinceres... 

Cada cop que algú propugna en “la meva humil opinió”, mor un gatet. Perquè quan les opinions són humils no tenen cap pretensió de publicar-se als diaris. I els humils que opinen mai dirien “en la meva humil opinió”. En fi, sort que els gats tenen set vides perquè, en la meva humil opinió, només amb un grapat d’articles podríem acabar amb tots els gats del carrer de les Arroquetes d’Almenar.

A mi, els qui em tenen el cor robat són els opinadors transversals. Aquells intrèpids que tant aviat s’atreveixen a dissertar sobre el bé i el mal de les ajudes europees de la PAC com sobre els ets i els uts del bosó de Higgs. No temen a res, ni a ningú. Quins valents!   I envejo profundament els opinadors unidireccionals. Aquells que tenen les idees clares com l’aigua clara i rígides com una canya rígida i que no es torcen com el jonc, com em passa a mi, oh, Pequeño Saltamontes!

Perquè, per posar un exemple, trobem els pro burquini i els anti burquini. Doncs jo, sobre el burquini, no sé ben bé què opinar. D’entrada no m’agrada, crec que més aviat deu fer calor. I no el trobo ni fashion ni estètic però, val a dir, que deu ser còmode en el sentit que no cal patir per si no portes les engonals degudament depilades, com marca la moda dels i les mil·lenians: a la brasilera. De vegades penso que fins i tot podrien tapar més els burquinis, perquè tinc una amiga que és molt mediterrània, la pobra, que li surten uns pèls llargs i negres al dit gros del peu i, guaita, si s’implantés la moda del burquini amb mitjó incorporat no li caldria passar mai més per ca la depiladora. D’altra banda, tampoc tinc cap idea clara sobre si, per ser modernes, les senyores hem de fer topless o no. A mi m’agrada prendre el sol a pèl, però quan camino cap a la platja prefereixo lligar-me el sostenidor. La gravetat no ha deixat en pau les meves popes i tampoc em cal presumir de pebrots escalivats. Però sí he de reconèixer que dona molt bo treure’t el sostenidor quan ja ets a dins del mar i notar com et floten... Us ho recomano.

En qualsevol cas, mai, mai, obligaria a despullar-se de l’hàbit a una monja ni mai, mai, obligaria les surfistes a desprendre’ns del neoprè que, per cert, no em sembla tant diferent a un burquini, ni mai, mai, obligaria a les jugadores de volei platja a portar sostenidor i tanga.

En la meva humil opinió us diré que ens deixin en pau i que no ens obliguin ni a una cosa ni a una altra. Que les dones puguem fer el que realment ens doni la gana amb les nostres popes a la platja i allà on sigui.

Ep, i insisteixo, això que us he explicat és, només, la meva opinió. Perquè d’opinió com de cul, tothom en té una. 

 

Pili Garcia.

"Les arrugues de la pell són alguna cosa indescriptible que procedeix de l'ànima." Simone de Beauvoir 

Pili Garcia

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31