La columna

La columna

Les denúncies, als Mossos

10-04-2016
Pati de galls i gallines

Aquests dies hem viscut una nova demostració de l'ús més fosc i pervers de la xarxa. Anem al gra. L'equació ens la sabem de memòria: Algú envia una denúncia a través de la xarxa, una plataforma ho publica i la gent se'n fa ressò. Ho hem vist milers de vegades i recordem desenes de casos: que una rajola s'ha mogut, que una font no funciona o que un motorista ha perdut el tub d'escapament pel carrer. Res a dir. Cadascú que ho valori com cregui convenient.

Però el cas que mou aquest escrit és diferent: un possible cas d'assetjament a un menor a la Bordeta. I aquí comença la cadena d'errors segons l'equació que hem vist abans:

1. Algú denúncia. En aquest cas no parlem ni d'una rajola, ni d'una font que no raja ni d'un motorista que ha perdut el tub d'escapament. La temàtica d'aquest cas és extremadament delicada i perillosa i un fet així no s'ha de denunciar a una pàgina de Facebook, s'ha de portar immediatament als Mossos d'Esquadra o a l'autoritat competent més propera, i ells s'encarregaran d'investigar-ho i prendre les mesures oportunes. Repeteixo: No a una pàgina de contactes de Facebook. Les denúncies, als Mossos. Primer error.

2. Pàgina de Facebook ho publica amb imatges i dades. No mereix cap comentari. Escarni públic. Segon error.

3. La gent se'n fa ressò. Si els punts 1 i 2 ja eren despropòsits només entre dues persones, (l'emissor i el receptor d'un missatge), què passa si es difon a milers de persones? Exacte: Alarma social i crida i cerca d'una persona que està sent jutjada sense cap tipus de judici. Una denúncia que s'hipermediatitza i passa al Whatsapp, que corre com una bala, i que es comença a traduir amb amenaces de tot tipus al jove acusat. Estaran d'acord en què la cosa hauria pogut acabar molt pitjor. I què faríem, llavors? Tercer error.


Ara, i em sap greu repetir-me del que ja fa temps que dic en altres columnes, torno a parlar de la deriva de la societat al fet banal, al titular groc, al més agressiu, al que ven més i que carrega més fort contra l'altre. Al que busca el like, al que vol més seguidors, al que creu que és millor dir i després demanar perdó que al que reflexiona i no ho diu. Al "Carpe diem", al que pensa que demà ningú se'n recordarà i que qui dia passa any empeny. A la banalitat més absoluta.

I en això, no hi ha res més perillós que la mala informació. La que, com llegia en una editorial d'un mitjà digital, no fa més que encendre les torxes i llimar les puntes de les forques dels que van a buscar a l'infidel que ha estat, amb raó o no, sentenciat a mort. Com si fóssim a l'alta edat mitjana.

Noam Chomsky parlava la manipulació de les masses per part dels mitjans d'informació. I una de les premisses era l'ús de l'emoció abans que la reflexió. Només falta que William Wallace faci un discurs emotiu i la massa anònima el seguirà sense contemplacions i aniquilant tot el que es trobi pel camí. M'entenen, oi? I els usuaris, la gran massa, els milers i milers de comparticions, són imparables. I hi torno, amb raó o sense. I una massa sense raó ens porta a coses catastròfiques que tots coneixem i que no cal recordar.

Suposo que m'entenen.

Joan Teixidó
Lleida.com

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31