L'habitatge és un dret constitucional que queda recollit en l'article 47 de la Constitució Espanyola: «Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.»

El sector de l'habitatge ha estat submergit en una profunda crisi des de l'any 2007 que ha portat a destruir gran part de la seva xarxa empresarial. A partir del 2015 el sector està recuperant l'activitat, sobretot impulsant companyies amb capital estranger i aquestes van entendre que era un bon moment per poder realitzar compres al mercat espanyol amb tornades ajustades a les seves estratègies d'inversió.

És cert que aquest perfil d'inversors requereix tornades altes, però també és cert que el risc que assumeixen és elevat, tant els que es deriven del propi sector immobiliari com els de la situació del país. El mercat immobiliari és un sector intensiu en capital, per tant amb necessitats de disponibilitat de capitals elevats, on es demanden unes tornades segons les necessitats de les companyies. Totes les companyies de qualsevol sector han de trobar un equilibri entre el risc i la inversió, a major risc es demana una major rendibilitat del capital aportat.

El creixement del sector ha estat heterogeni, i també és cert que, en determinades localitats, s'han recuperat molt ràpidament alguns preus. El nombre de transaccions s'està recuperant, però es concentren en àrees geogràfiques molt concretes. Un cas evident és el de Barcelona, Sant Cugat o Sitges. Per contra, en altres zones com Manresa, Vic o Figueres, no s'ha produït la recuperació i podríem dir que a dia d'avui, encara són considerats mercats en recessió.

L'element que està afavorint l'increment de preus en algunes poblacions és el desequilibri entri demanda i ofereix, és a dir, tothom vol viure en el mateix lloc i no hi ha suficients habitatges. Aquest fet fa que els preus dels habitatges creixin, començant a ser insostenible en alguns municipis. Conseqüentment, aquesta situació està produint un desequilibri entre el valor de compra o el lloguer dels habitatges i la capacitat de pagament que tenen les persones.

Un altre aspecte que afecta el sector, encara que l'atur s'està reduint, és, en part, a causa de la generació de contractes precaris que donen lloc a salaris baixos i inestables. Amb aquest escenari, les generacions joves no disposen de capacitat per fer front a l'habitatge, ni en règim de lloguer ni mitjançant la compra. La realitat del mercat diu que el 80% de la compra d'habitatges la fan persones que busquen una millora de l'habitatge quan, abans de la crisi del 2008, el volum més important sempre havia estat com a conseqüència de la gent que accedia per primera vegada a un habitatge.

Si a aquest aspecte li afegim les previsions demogràfiques per als propers anys, que mostren que s'està produint una inversió de la piràmide d'edat i una concentració de població a les grans ciutats a causa de la concentració de serveis les millors oportunitats laborals, és segur que el problema de l'habitatge s'anirà agreujant.

A més, no és tan sol un efecte econòmic i logístic per a les persones, sinó un problema d'arrel més profunda per al conjunt de la societat. Les persones i les famílies necessiten aquestes llars per créixer donis de la confiança i l'afecte. Les persones necessiten de la caseidad quotidiana per desenvolupar-se com a persones, tant de forma individual com a comunitària, a partir de la base sòlida que aporta una llar.

Davant les perspectives econòmiques, el creixement heterogeni de les poblacions, la demografia i la precarietat laboral, estan començant a sorgir algunes alternatives com el cohousing, les tinences intermèdies, la consolidació del model de cooperatives d'habitatges i el compartir habitatge, entre unes altres. Són alternatives que han de madurar però poden donar resposta a les necessitats bàsiques que tots tenim de disposar d'una llar. Al marge de les aportacions que pugui fer l'Estat en matèria d'habitatge, nosaltres hem de seguir treballant amb la creativitat i la iniciativa que poden aportar els cossos socials intermedis, a fi de poder anar dibuixant noves propostes que garanteixin una llar per a totes les persones.