Potser molts o pocs ja el coneixeu. Aquest és el nom d’un professor de Calàbria, no cal fer esment ara dels seus nombrosos títols acadèmics però, bàsicament és un mestre d'humanitats preocupat per l'ensenyament i, en concret, per les matèries de lletres i filosofia. El vaig conèixer, literàriament parlant, amb un llibre titulat La utilitat de l'inútil. En aquesta obra, defensava la literatura, la paraula, les humanitats, davant d’un concepte “utilitarista” i “materialista” del saber. D‘un concepte monetarista de la Universitat actual, centrada més en tractar l‘alumne com un client i focalitzada a nodrir de mà d'obra el mercat més que a crear i modelar individus lliures i crítics, persones amb criteri personal i social, és a dir, ciutadans. I aquí, darrera el mot, reivindico tota la petjada cultural grega.

Ara, aquest professor ha publicat una nova obra: Clàssics per a la Vida. La gènesi del llibre és meravellosa. En Nuccio, abans de començar les classes, triava i llegia als alumnes cites, frases, històries de clàssics. I aquesta “revolució “ dels mots propicià que molts estudiants d‘altres aules anessin a la seva classe i escoltessin aquelles paraules sàvies. Increïble i màgic!

Aquella petita “biblioteca“ la publicà després periòdicament al diari i d‘allí, al llbre que és avui. El missatge de l’ autor és que els clàssics són un tresor que tenim a l‘abast i que cal gaudir. Ens guiaran per idees, sentiments i vivències úniques i faran que un personatge del segle XV, per exemple, potser se us assembli o us despulli de la cuirassa que porteu.

Els clàssics, avui oblidats per unes teories de l‘ensenyament fascinades per la ciència com una nova religió, busquen un rol dins l’educació. Ens recorden la utilitat de l'inútil, com aquests versos de Shakespeare: “Fins que no et veig, és fosca nit el dia / Dia és la nit si el cor en tu somia”. La bellesa mai és inútil!!!

Nuccio, simplement grazie mille, per despertar-nos el cor i l’ànima, per reivindicar l‘agora davant el plasma, per recordar-nos que tot no es pot mercadejar, que la paraula feu a l’home.