A hores d’ara la llista ritual de bons propòsits amb què alguns enceten l’any, ja deu anar a mal borràs. I no m’estranya gens! Si no se li troba cap al·licient a fer esport, cal plantejar-se any rere any anar al gimnàs? Si això d’entendre i parlar altres llengües se’t fa una muntanya, val la pena que et tornis a matricular en un curs d’anglès?No seria molt més senzill, agradable i donaria algun fruit que ens plantegéssim de fer –o de recuperar- aquelles coses que realment ens aporten ni que sigui una estoneta de plaer?  

Fa uns quants anys vaig llegir “La première gorgée de bière”, un manual de petits plaers quotidians amb què Philippe Delerm evoca un seguit de satisfaccions que podem obtenir fàcilment a partir de qualsevol banalitat del dia a dia; plaers petits, que sorgeixen de situacions gens especials però que acaben sent la sal de la vida si els saps reconèixer i aprofitar quan passen. Delerm parla del plaer del primer glop de cervesa i del d’aquell instant d’emoció quan algú et convida a sopar d’imprevist, del plaer de llegir a la platja o del diari a l’hora d’esmorzar, de saber gaudir de la tarda de diumenge, i fins i tot del d’esgranar pèsols.

Apressats com estem, ni ens aturem a copsar com pot ser de plaent qualsevol circumstància del dia a dia; el no-esdeveniment ens sembla insuls, avesats a una vida programada i organitzada de cap a peus. Deu ser per això que ens obstinem a assolir unes metes que ens han de proporcionar el plaer absolut. O que ens acaben abocant al desencís quan s’allunyen tant del que realment ens fa feliços.

Tinc la sort que els Reis m’han dut un altre llibre de Philippe Delerm, “Journal d’un homme heureux”. Com que no he fet cap llista de bons propòsits inassolibles, puc dedicar-me una estona al plaer de llegir.  I al de trobar en la quotidianitat els petits grans plaers de la vida. La “joie de vivre”, com en dirien els francesos.