Ahir el torero Francisco Rivera removia consciències amb una fotografia a Instagram on es mostrava torejant un brau amb la seva filla Carmen de cinc mesos. Una fotografia molt criticada per l’exposició d’una criatura al perill i que ja ha arribat al Defensor del Poble andalús, que podria actuar-hi.

La guerra entre taurins i antitaurins és més antiga que anar a peu, tot i que ampliada i magnificada per la repercussió que hi donen les plataformes socials. Uns demanen l’abolició, d’una vegada per totes, d’una pràctica considerada per molts com a cruel contra els animals. Els altres s’aferren a la tradició per continuar practicant-la. No descobrirem la sopa d’all.

Tampoc descobrirem res si diem que el suport al món de la tauromàquia, per molts estudis educatius reglats que es vulguin inventar a corre-cuita, va a la baixa. Un estudi presentat fa poc assegurava que el suport a la tauromàquia havia caigut del 30 al 19% en tres anys, xifra reblada amb les franges d’edat, on només el 7% dels enquestats d’entre 16 i 24 anys s’hi mostra a favor.

La conscienciació hi és i arribarà, un dia o altre, que les ments conscienciades dels més joves acabin d’empènyer l’espasa al cor d’aquest art, esport, tragèdia o com sigui considerat. De la mateixa manera que la conscienciació farà que, un dia o altre, deixem de menjar carn.

Però potser tot això no s’abolirà del tot. Potser quedarà com una excentricitat exclusiva per uns quants que vulguin permetre’s un capritx car, kitsch, veure torejar un torero famós, amb tota la cerimònia i comparsa de torn. Qui sap si un xec àrab o un magnat xinès amb escrúpols suficients per suportar l’espectacle.

Diuen que la tauromàquia no és pròpia d’una societat civilitzada. Aquesta expressió a priori innocent i tan popular podria amagar uns certs aires molt sospitosos de no ser-ho tant. I no en diré més. Significa que hi ha societats civilitzades i no civilitzades? Que algú em digui una societat civilitzada, només una. Ara, pensin-se bé la resposta, que no els serà fàcil.