Sens dubte que els temps sempre han canviat, n'hi ha prou a llegir la història. Ara bé, allò que és diferent avui en dia és la velocitat dels canvis i saber que tot és Efímer, que res arrela i com mana el déu consum, no hi ha recanvis, cal adquirir de nou. Tot té una data de caducitat molt i molt curta. Cal produir i reciclar!

Vivim on-line, connectats a tot i a tothom, mòbils, wifis, apps, etc. Som addictes com mai a allaus d' informacions però aquí ve el revers de la moneda, tenim un cervell limitat. O com diu el professor Sebastiá Serrano, la nostra ment correspon si fa no fa a la d'un romà de fa dos mil anys! Per tant, no podem pair, entendre, assimilar, pensar tantes notícies! Posem com ens posem, diguin el que diguin els anuncis, prenguem el que prenguem, el motor té el cavalls que té.

Tanmateix, alegrem-nos perquè aquesta limitació ens donarà potser la clau per escapar de la tirania on line i de la connectivitat total car arribarà un moment on per cansament i defalliment, cercarem la vida real, la de carn i ossos, la d' olors i parfums  la de petons carnals i abraçades tendres i alguns tornaran a fer el badoc, allò que els francesos anomenem " flâner. Passejar mirant l'entorn essent part d' ell, tímidament, humanament. Vet aquí la meva utopia.