Temps d'estrena,   Els infants de Riella,   Arill avall,   La gent i el vent,   La cendra.    

Temps d'estrena

És la primera obra publicada de l’autor. És un llibre de narracions breus on una criatura emotiva, de tall autobiogràfic, s’aboca a la vida des de la sordidesa d’un poblet de les comarques lleidatanes. Inclou cent relats, el naixement, el bateig, el germanet, l’hivern, l’ametller florit, les primeres oracions, el besamans l’hora de sopar, el nen del cap gros, la rondalla, la Font de la Teula, l’home de Claravalls, la germana Pina, la purga, l’ós, el renec, els lliris, el senyor rector, la puput, el berenar, els Reis, els fruits, el Met, la malaltia, pa de pardal, els estiuejants, l’orfe, el palmó, les herbes, el mirall, la Primera Comunió, el canvi d’estació, l’evangelista, el mestre, l’abellerol, el suïcida, el paller, en Crich, les “todes”, Solitud, l’oronell, “Viva la llibertad”, la mort, la festa de l’arbre, els focs de Sant Joan, el senyor Marianet, les gelades tardanes, el toc de morts, els jocs, la faula, el circ, el castell, l’estilogràfica, la mosca, el darrer dia de batre, el tabac, el vermut, els ocells d’hivern, en Ton morí al camp, Egoisme, la “Gralla”, la solfa, l’escut, pilotes que van i vénen, el pa d’àngel, la guineu, Tots Sants, la realitat, la pluja d’estels, la serra florida, la República, llapis nou, conferència atea, la sort, els primers freds, l’enterrament, niu de rialles, l’alè de les cases, les cinc de la tarda, la llaurada, neu vora el foc, estrena de la nit, en xurroviu, Quimetaaa...!, “Peix sobre la platja”, el cap pelat, sota el cel de la masia, “El Radere”, la fira, Déu, “El Rellotge”, els pals de telèfon, la migdiada, l’encenedor de l’oncle, la lluna plena, el porc, el crit, el Josep dels Cargols, el sermó de Quaresma i l’internat.

Temps d’estrena incorpora també l’obra Hem deixat Riella on per primera vegada l’autor anomena Riella al mite d’Agramunt. Aquesta obra escrita els mesos de setembre-octubre de 1956 es divideix en XV composicions poètiques de composició lliure, amb temes com el mar i el paisatge de l’interior.

Els infans de Riella

Llibre de narracions breus sobre el mite que Viladot dedica a Riella. Ja no és el llibre de records personals de Temps d’estrena sinó un calidoscopi de la condició d’infants. L’autor s’immisceix amb altres nens i a través de 51 descripcions de personatges apunta el món dels adults amb la seva complexa elementalitat. Un món rural en el qual els nens no són solament els protagonistes, sinó que a vegades, amb un encert total, l’autor fa que la peripècia sigui viscuda pels adults però contemplada pels infants.

Arill Avall

Aril Avall és la història d’un fet d’amor. Una davallada, amb el signe de les aigües d’Andorra vers el Comtat d’Urgell, de la il·lusió més viva i primerenca fins a la trencada violent de les realitats de més contundència. Tot comença quan ella fou il·luminada uns instants per la visió de l’amor, i ella juga fort per la seva felicitat. Juga tant fort, d’una manera tant abrandada, que aleshores el resultat no té res a veure amb aquell amor pel qual ella s’entregà.

L’autor ens hi va introduint en una oscil·lació equilibrada entre el realisme més cru i un alt nivell poètic. Però Aril Avall també és un món. Com en Infants de Riella, apareix el medi –enfilall d’atavismes, somnis impregnats de màgia, anhel de veritat i claror, felicitat i angoixa- i tot adquireix raó a l’entorn de Meritxell i ella mateixa és una raó.

La gent i el vent

La gent i el vent, premi “Víctor Català” 1966, és una col·lecció de narracions que parlen d’unes  vides que tenen per marc la Ribera del Sió, l’Urgell i la Segarra. En certs aspectes pot representar una continuació de l’obra Temps d’estrena (publicada ja anteriorment a la Biblioteca Selecta) sobre la infància de l’autor. La gent i el vent és un món rural d’adults i, com cada un dels seus llibres, Viladot ens hi presenta un context molt lligat per un ambient, un paisatge, una pols, una llum, un tarannà peculiars i tot fortament unit per una gran suggestió poètica, perquè l’autor amb aquesta obra transcendeix al pur exercici literari amb una incorporació a les lletres catalanes d’una nova palpitació humana i un nou joc lingüístic. 

La cendra

La cendra és una novel·la que, ultra les seves qualitats literàries, té la d’agafar-nos per sorpresa. Amb la veu d’una noieta que no acaba d’entendre ben bé allò que conta, l’autor ens fa seguir les peripècies de la més gran tragèdia que ha viscut el nostre poble. Però no es tracta simplement d’acostar-nos a la guerra civil per fer-ne de cronista, l’autor ha anat més enllà. Ha traçat, amargament i a vegades, amb uns elements que semblen pintorescos, la tragèdia de la frustració, de la repressió sexual, de l’autopunició que ha conformat als homes i sobretot a les dones, educats sota el signe del penediment.

 Dins La cendra el novel·lista s’ha atrevit a molt. S’ha atrevit a posar el dit a la plaga de la mesquina moral imposada per la por, a la terrible plaga de l’adaptació al medi ambient. Mai en la nostra literatura no s’havia parlat amb tanta tendresa, amb tanta lucidesa de la terrible renúncia a la felicitat, característica dels nostres temps.