Memorial de Na Nona,    Simetria,    Ciutadá 000000000001,    L'amo,    Joana.    

Memorial de Na Nona

Ës la biografia de l’ascensió social d’una noia provinent del medi rural en la Barcelona de la immediata postguerra, dramatitzada per les seves arrels dins de la resistència i les noves coneixences entre l’establishment victoriós.

Les seves afortunades col·laboracions a “Destino” li permeten d’obrir-se pas com una rara Colette barcelonina fins a arribar a ser l’amor de Josep Pla.

Simetria

Simetria narra, a través del diari d’una de les protagonistes, la història d’una psiquiatra i una pacient que s’enamoren, és a dir, estableixen una relació que busca la descripció i la comprensió de la interacció de les dues dones. Amb aquesta novel·la, dins d’un estil i d’una intenció molt personals, Guillem Viladot insisteix en l’establiment d’una proposta  profunda de la identitat d’unes criatures que, amb noms i situacions diferents són les mateixes persones de sempre: home/dona, home/home, dona/dona.

Ciutadà 00000000001

Aquesta novel·la va ser escrita l’any 1975 a les acaballes del franquisme, però encara sota el seu pes alienador: la censura de la paraula, la negació d’un poble. L’any 1984 el text va ser revisat per actualitzar-lo.

Una novel·la com aquesta publicada des de dins de la democràcia formal pot servar un més alt nivell de denúncia. El personatge central, Manuel Bonaventura, és tan actual ara com fa dos mil anys. El seu protagonisme, tan utòpic que obliga a la seva reivindicació, continua sent l’objectiu a destruir per la societat moderna, encarnada en una forma d’estat cada dia més deshumanitzador per ser cada dia més mecanitzador dels seus súbdits.

Viladot utilitza una tècnica pròpia del “collage”, amb diàlegs teatrals dividits en tres parts, en actes.

L'amo

En l’ambient tancat d’una família benestant de poble, el pare era senzillament l’amo. Mare i fill buscaven la solució alliberadora a la repressió imposada a través de la relació de complicitat i amor establerta entre ells. Una relació en què acaben cercant, fins i tot, el retorn a la intimitat del claustre uterí. Ella, la mare, viu condemnada a la brutalitat com a part indestriable dels deures conjugals. El fill, per la seva part, desbordarà els seus desitjos en fantasies incidents sempre en un únic motiu central, la castració de qui els ha sotmès a aquest règim d’esclavatge.

L’autor aborda sense embuts el mite del triangle díptic, amb una suggeridora càrrega d’erotisme, sensualitat i també transgressió de les normes que depassa els límits del microcosmos en què ha estat concebuda per abastar una perspectiva molt més ambiciosa.

Joana.

Novel·la històrica que narra el viatge a Flandes de Joana, futura reina de Castella, per casar-se amb Felip. L’austeritat i la castedat castellanes van deixar pas a un món ple de luxes exuberants i lliurat als plaers més terrenals. Joana es convertí pels atzars de la història en hereva dels regnes de Castella i d’Aragó, i un malson s’apoderà per sempre més de la seva vida. Pare, fill i espòs hi estaran dramàticament vinculats i la duran a una reclusió perpètua.

Allò més fascinant d’aquesta obra és que Viladot converteix Joana en un personatge absolutament contemporani i universal, la vida del qual transcorre frec a frec de la nostra. Amb extraordinària perícia narrativa li infon vida, alhora que el converteix en suggestiu emblema de la pugna entre el desig i la història.