Llibre de les Vellicositats,    Itineràris interiors,    Carles,    Autobiografia de Deu,    El Trill.    

Llibre de les vellicositats

Aquest és un llibre estrany, inusual o atípic del qual ara es presenta una tria d’un total de dos-cents capítols. No és una novel·la, no és un poema, no és una col·lecció de contes, no és una peça de teatre. Tampoc no és un diari. És el que és; una col·lecció de notes, de tipus flash, sobre els vells o el vell, amb la intenció de descobrir-ne la cadència que informa el fet quotidià de viure senil. Per tant són notes que es peixen d’una mica de psicologia, d’una mica de poesia i de molta vulgaritat. Però, potser precisament aquesta vulgaritat que presideix la vida de les persones i, en especial, la vida dels vells, és la que, en ser descoberta, proporciona una lectura insòlita de la vida. Vull dir que aquesta vulgaritat rau tan a prop nostre que en objectivar-la, aconsegueix una dimensió literària posant de manifest tot allò que té de profund a mesura que l’anècdota se sublima.

Itineràris interiors

Amb motiu del setantè aniversari de l’escriptor, el diari “La Mañana”, on Viladot publicava una crònica diària, edità aquest Itineraris interiors, un conjunt de passejades nocturnes pels carrers i places d’Agramunt acompanyat de la seva gossa “Urc”, on combina reflexions filosòfiques amb la descripció de vint-i-nou indrets concrets de la vila d’una extensió breu de dues planes.

L’obra compta amb una presentació i unes notes de Lluís Pons i Serra, una introducció de Joan Puig i Ribera, un apunt biogràfic de Jaume Cots i una bibliografia de Pere Mora.

Carles

Carles, fill del rei Felip II de Castella i Maria de Portugal, neix disminuït físicament, cosa que el marcarà durant tota la vida. La frustració el príncep Carles per aquest fet, sobretot quan arriba a l’adolescència serà paral·lelament narrada per un bufó de la cort que explica sense cap mena de censura els comportament de Carles. La tensa relació amb el seu pare, a qui culpa de les seves mancances físiques i psíquiques, posarà en perill l’estabilitat de la monarquia i provocarà un violent desenllaç. Carles, continuadora de la saga que Guillem Viladot va iniciar amb Joana,  és una novel·la d’uns forts continguts i alhora d’una alta qualitat literària.

Autobiografia de Déu

Aquest és un llibre de títol sorprenent fins i tot agosarat. La biografia més esperada del personatge més famós de tots els temps, narrada en primera persona.

Amb Autobiografia de Déu, Guillem Viladot ens ofereix, en clau de novel·la, el relat de les revelacions del Creador i s’endinsa en l’apassionant riquesa de la Bíblia. Aquesta història personal és la crònica de totes les coses que Déu va crear i la narració de la seva relació amb les criatures humanes. Després de l’èxit de les seves anteriors novel·les, Joana i Carles, no hi ha dubte que aquesta obra que avui us presentem suposa un pas endavant en la trajectòria narrativa de Guillem Viladot.

El Trill

El trill és el títol del volum que reuneix tres novel·les: Els coixins, de llarga durada; El poeta, de durada mitjana i El braser, de durada curta. Es recullen en un  mateix volum perquè les tres narracions formen una unitat al voltant de l’eroticitat entesa no pas com una finalitat sexual en si mateixa sinó com el component estructurant a partir del qual es genera el comportament del subjecte. Si bé aquest denominador eròtic es troba en tota l’obra de Guillem Viladot, en El trill hi és present amb una proposta més singularitzada.

Pel que fa a Els coixins (1985-90), la sexualitat correspon a un substrat damunt el qual descansa i es mou una nissaga familiar. En El poeta (1992), la sexualitat consisteix en la recerca directa i objectiva de la “falta”, de la mancança, entesa com a complex de castració de la dona. I en El braser (1994), l’erotisme esdevé un tast lluminós de qui estrena pulsió en un context socialitzador sorpresiu i apassionant. A l’autor li sembla que amb aquesta trilogia s’esgota un tipus de discurs perquè el fantasma, generador de tota obra de creativitat, ha deixat de regentar desig.