L'Atlètic Lleida ha protagonitzat una bona actuació en la seva visita al Peralada, amb una victòria treballada per 1-3. Els gols de Wilber (2) i Moró han estat clau en un partit marcat per l’alta intensitat i la solidesa defensiva dels de Gabri García, que han demostrat capacitat competitiva en un camp complicat.
Els de Gabri García inicien el partit amb molta determinació, tenint clar el tipus de joc que volen desplegar. Des del primer moment, busquen aprofitar el pivoteig de Wilber per generar accions amb passades de cara cap a Moró i centrades laterals. Aquesta estratègia dona fruit aviat amb una ocasió clara: Samsó, al segon pal, intenta connectar amb Sule a la segona jugada, però aquest envia la pilota per damunt de la porteria.
Un dels riscos constants per a la defensa de Gabri és la línia defensiva alta, que pot facilitar espais a l’esquena per al rival. Tot i això, l’Atlètic Lleida surt amb confiança, buscant dominar la pilota i el joc des del primer instant. Pocs minuts després de la primera acció de perill, Daouda protagonitza una bona combinació que acaba amb ell a terra dins l’àrea, però l’àrbitre no considera que hi hagi infracció.
Just després, Sule roba una pilota a la zona ofensiva i, amb velocitat, deixa enrere el seu defensor. En entrar a l’àrea, serveix una passada de la mort perfecta per a Wilber, que no falla i col·loca el 0-1 al marcador.
El partit manté una intensitat altíssima, amb accions constants d’anada i tornada. L’Atlètic intenta imposar calma i baixar el ritme del joc, sabent que això beneficia els seus interessos. El gol afecta el Peralada, que augmenta la pressió per buscar l’empat ràpidament.
A mesura que s’arriba a l’equador de la primera part, el joc es torna més imprecís, amb la pilota movent-se en una zona de ningú. L’Atlètic intenta dominar la possessió i explorar les bandes, però l’alta pressió del Peralada dificulta les seves accions ofensives. Aquest ritme més pausat afavoreix els de Gabri García, que busquen minimitzar riscos i deixar que el temps avanci sense concedir ocasions clares.
Als últims minuts de la primera part, l’Atlètic aconsegueix mantenir el control de la pilota, molt concentrat per arribar al descans amb avantatge. El Peralada, per la seva banda, ho dona tot per intentar igualar el marcador abans del descans. Al límit del temps reglamentari, una jugada aïllada acaba amb una mà dins l’àrea d’un defensor del Peralada. L’àrbitre assenyala penal, però el porter rival atura el xut de Moró. Tot i això, el mateix Moró aprofita el rebot i envia la pilota al fons de la xarxa. L’Atlètic Lleida marxa al descans amb un avantatge de 2 a 0.
A la segona part, el partit arrenca amb dues estratègies ben diferenciades: l'Atlètic busca controlar la pilota i gestionar el temps, mentre que el Peralada intenta escurçar distàncies al més aviat possible. El duel entra en un moment transcendental, amb un equip perseguint la bogeria d'un joc obert i trencat, i l'altre apostant per la serenitat, evitant riscos i deixant que els minuts avancin.
A l'equador del segon temps, l'Atlètic es mostra molt sòlid en defensa, resistint amb èxit les envestides del Peralada. Quan el partit es troba en una situació d'equilibri, Villote executa una centrada lateral cap al segon pal, on Sule la controla i la deixa de cara per a Wilber, que no perdona dins l'àrea. Aquest gol reforça el domini de l'Atlètic, que gestiona amb gran intel·ligència els tempos del partit.
En els minuts finals, els de Gabri García tenen molt clar el plantejament a seguir: baixar el ritme del joc, mantenir la porteria a zero i assegurar la victòria. Els jugadors que entren des de la banqueta aporten frescor i solidesa, mantenint el control en tot moment. Tot i així, els locals aconsegueixen marcar el gol de l’honor amb una centrada lateral que situa l'1-3 definitiu al marcador.
Gran victòria dels de Gabri García, que fan bo el punt aconseguit en la jornada anterior i encaminen una bona dinàmica de resultats, demostrant un gran joc i capacitat competitiva en un camp sempre complicat com el del Peralada.