• Té 26 anys
• Professora de llengües per a infants, joves i adults
• Viu al barri del Camp d'Esports
• Domina sis idiomes i això li ha obert molts portes i li ha permès ampliar horitzons

No et preguntis que poden fer els altres per la ciutat, preguntat que pots fer per la ciutat

Aquests darrers anys he vist com la ciutat queia en interessos partidistes, com la ciutat ha anat de més a menys, com la gent pel carrer em mostrava la seva decepció, però precisament això ens empeny a voler-la millorar. Fem una Lleida integradora, feminista, justa i neta per a totes.

Volem canviar realitats sense esperar que el canvi vingui de fora, nosaltres som el canvi. Fa relativament poc que estic en aquest vaixell, però tinc les millors acompanyants que una podria desitjar Sense elles no seria aquí per això valoro molt la feina ben feta i en equip.

Vull compartir una anècdota personal amb vosaltres i que reflecteix molt bé perquè he decidit fer el pas. Sóc filla de mestres i un dia sentia com els hi retallarien el sou. No entenia el perquè, ells havien fet bé la seva feina. Els meus pares han lluitat per a que els alumnes fossin millors persones i el premi és un càstig! Els polítics que no han sabut gestionar la crisis viuen molt bé, tenen la vida solucionada i a costa nostra. Jo creia i deia que no era just. I a dia d’avui segueix sense ser just.

Els meues pares diuen que tinc raó però que no s’hi pot fer res. Però jo crec que sí que es pot. Estar dins em permetrà aportar la mirada i experiència del món de fora i poder fiscalitzar més a les altres esferes. La ciutadania no es mereix que se la castigui constantment. Alguns diuen que tenim els polítics que ens mereixem, jo crec que el que no ens mereixem és la ciutadania que tenim. Creuen en nosaltres, ens animen, ens empenyen a tirar endavant i nosaltres no sempre els hi podem tornar. Ja van sent hora.

Ens voten per a que fem una feina i jo estic disposada a fer la feina i donar el millor de mi mateixa i animar a la gent a fer ho. Això no va de mi, ni de 5 candidats, això va de gent comuna, va de canviar realitats que no agraden, va d’aparcar diferències i treballar en equip, va de buscar superar-se, va de no oblidar mai qui som, d'on venim i perquè som aquí. Perquè amb els anys hem après la lliçó “que les coses siguin d’una manera no vol dir que no es pugin canviar. I sinó pregunteu li a la Yolanda Díaz, Irene Montero, Jaume Asens, Aina Vidal, Jessica Albiach, Ada Colau, Xavier Domènec i una llista infinita de noms que no reproduiré. Ells són gent comuna i ens han demostrat que es pot si un hi creu.

Vull que la gent es senti orgullosa de mi i de la meva feina i que la senti també seva i vull sumar. Gràcies per deixar me ser valenta en l’intent.