Diu la llegenda que, un bon dia del segle XIX, un pagès de Valls anomenat Xat de Benages, en voler fer unes cebes tendres a les brases, per descuit se li van cremar però, en lloc de llençar-les, les va pelar i va descobrir que en el seu interior eren sucoses i molt bones. Així naixia el calçot, que és, ni més ni menys, que una varietat de ceba tendra amb poc bulb, cultivada principalment a la zona occidental de Catalunya.

Sigui com sigui, Valls ha esdevingut el bressol del calçot, una menja que ara ja és tot un referent de la cuina catalana i que al Restaurant La Huerta tenim la sort que ens portin dos cops per setmana procedents de Bellvís. Els calçots que oferim als nostres clients els preparem de forma tradicional: cuits a la nostra brasa mentre encara té flama i acompanyats amb la nostra salsa de romesco. Si el fred ens acompanya, en trobaràs a casa nostra fins a finals de març.

Al marge de ser un àpat molt preuat, els calçots tenen un ampli contingut en vitamines i minerals, igual que la resta de les cebes. Per cert, el nom del calçot també té la seva història: li ve donat del fet que, un cop plantat, s’ha d’anar calçant per les vores mentre creix, d’aquesta manera s’obté un fruit llarg que per la part exterior es mostrarà verd però que en la zona soterrada per la terra serà estret, blanc i tendre.