Aquest dissabte, 4 de desembre (12h), la Fundació Vallpalou inaugurarà "Alfa i omega", un nou projecte d’art públic de l'artista Joan Fontcuberta. La presentació del projecte i inauguració tindrà lloc a la mateixa Fundació Vallpalou (Av. de Tortosa/Roger de Llúria, LLEIDA), i comptarà amb la presència de l’artista i una intervenció a les parets cegues de l’edifici que alberga la Fundació.
Un fotomosaic de Joan Fontcuberta amb patrimoni lleidatà
Un fotomosaic de Joan Fontcuberta amb patrimoni lleidatà L’obra “Alfa i omega”, creada expressament per a la Fundació Vallpalou, parteix de dues figures icòniques de la pintura romànica: el Pantocràtor i el cap de l’anyell de Sant Climent de Taüll (MNAC). Aquestes dues obres embrionàries de l’art català apareixen aquí constituïdes per una apinyada selecció de peces de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Amb la primera i l’última de les lletres de l’alfabet grec clàssic s’evoca l’origen i el final, el trànsit del punt embrionari de l’art i el seu desplegament fins a la contemporaneïtat, i alhora es fa palesa la continuïtat i interdependència entre les imatges.
Del mosaic antic al fotomosaic digital
Suscitada per una crítica del llenguatge que no renuncia a la plasticitat de la imatge, la recerca de Joan Fontcuberta acostuma a endinsar-se en els conflictes entre la percepció i el sentit. Es recrea per exemple en la condició il·lusòria de la imatge, en el trompe-l’oeil, en el pentimento i en tota altra mena d’artefactes visuals. Va ser per aquests viaranys que va començar a interessar-se pels mosaics com a tècnica ornamental que anticipava en milers d’anys l’estructura gràfica de les actuals imatges digitals: les tessel·les venien a ser el precedent dels píxels. Quan en 1996 es van implementar els primers programaris de fotomosaic, en el qual les tessel·les eren substituïdes per petites fotografies, Fontcuberta es va afanyar en aplicar aquella nova eina en projectes postfotogràfics com els Googlegrames, on determinades obres quedaven constituïdes per un mosaic de milers de fotos captades a Internet mitjançant el buscador de Google. Més endavant va realitzar grans fotomurals, concebuts per a ser presentats a l’espai públic i creats de forma coral amb les fotos de tots aquells que hi desitgessin participar. Per exemple: el fotomosaic del petó (“El món neix a cada besada”, 2014), instal·lat permanentment a la plaça d’Isidre Nonell de Barcelona.
El fotomosaic funciona com un dispositiu dialèctic que contraposa dos nivells de lectura: el de la imatge-model –que requereix distància– i el de les imatges-textura –que requereixen proximitat–. És juxtaposant aquests dos àmbits de significació que es genera un joc de relacions simbòliques i poètiques.
Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) centra el seu treball artístic en els conflictes entre naturalesa, tecnologia, fotografia, memòria i veritat. Obra seva es troba a les col·leccions de museus com el MoMA de Nova York, l’Art Institute de Chicago, l’IVAM de València, el MACBA de Barcelona i el Centre Pompidou de Paris. El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura d’Arts Visuals atorgat pel CoNCA i el 2013 el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad. En 2021 ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona París VIII.
Agraïments: Al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida per facilitar el seu immens fons d’imatges digitalitzades de la seva col·lecció que ha fet possible aquesta obra de Joan Fontcuberta.