L’edifici, probablement construït en l’emplaçament d’un anterior, és en un recinte que inclou el cementiri. A tocar d’aquest recinte hi ha un dels dos comunidors que encara es conserven a les valls d’Àneu.

Sant Julià d’Unarre és una església del segle XVIII, d’una nau. El campanar és de torre quadrada, amb una coberta de les anomenades barret de bruixa, a vuit aigües. A l’interior destaca el retaule de l’altar major que presenta tots els elements clàssics del barroc. La major part de les figures són les originals i semblen fetes per algun taller local. Alguns dels retaules de les capelles laterals són també els originals del segle XVIII, encara que estan més o menys incomplets. Tots plegats formen un important conjunt de barroc rural que conviu amb un seguit de pintures murals del finals del segle XIX o principis del XX. Aquest conjunt pictòric és força singular, tant per la interpretació de les escenes que representen com pel seu estil naïf.

Es pot contemplar també un fragment de retaule gòtic trobat dins l’església, que ha estat restaurat.