Museu del Torró i la Xocolata, situat al costat de la fàbrica i la botiga, és un espai cultural on es poden conèixer la història del Torró i la Xocolata d’Agramunt així com la trajectòria de l’empresa Torrons Vicens.

El Museu és l’espai perfecte per entendre i donar a conèixer els orígens d’aquesta tradició secular, l’evolució del treball i la trajectòria de la població agramuntina que de ben segur ha estat marcada per aquest dolç.

"La tradició torronaire d’Agramunt apareix documentada per primer cop l’any 1741, a través d’unes cartes de les famílies nobles de la població.

La visita és un viatge en el temps. Un recorregut ple de sensacions i experiències amb el qual a través d’imatges, audiovisuals i infinitat d’utensilis i maquinària antiga coneixerem els sectors de l’elaboració artesana del Torró tal i com va començar a fabricar-lo la família Vicens. Allí trobarem una reconstrucció de l’obrador torronaire que la família utilitzava l’any 1933.

Del Segle XVII al Segle XXI

Els arxius històrics d’Agramunt no conserven documents anteriors a aquesta data. I és que l’ofici de torronaire no era un ofici de dedicació plena, sinó més aviat, un complement de l’activitat principal, que a vegades podia ser l’agricultura, altres la confiteria, o qualsevol altre ofici. És per això que mai es feia constar als documents notarials.

Les diferents guerres i saquejos als que va estar sotmesa la Vila d’Agramunt també poden haver propiciat la desaparició dels escassos documents, testimonis escrits d’aquesta activitat, que si mai van existir es van fer malbé o es van perdre.

En qualsevol cas, a partir dels pocs documents que testifiquen quins eren els diferents oficis existents en aquell moment, podem concloure que l’ofici de torronaire al 1741 era el més nombrós dels oficis amb set torronaires a la Vila.

Al segle XVIII l’activitat torronaire ja constituïa una tradició a Agramunt. Però no va ser fins al segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX quan el torró d’Agramunt adquireix reconeixement degut, en gran mesura, a la projecció exterior que els artesans aconseguien visitant fires i mercats d’altres poblacions. Unes de les més importants tenien lloc a Barcelona i per Nadal.

Paral·lelament, cap al 1830, els primers artesans pastissers van començar a elaborar xocolates a Agramunt, un producte de luxe en aquella època.

A principis del segle XX es va anar industrialitzant i el 1936 ja es fabricaven tres tipus de xocolata: la xocolata a la pedra, la de vainilla i la xocolata amb llet. Però la xocolata “a la pedra” seria la que es coneixeria com a especialitat de la zona.

La Guerra Civil (1936 – 1939) va paralitzar l’activitat i durant la postguerra van sorgir problemes d’abastiment de matèries primes com l’avellana. Després d’aquest període només algunes famílies com Vicens, van continuar la tradició centenària.

Fidels a aquestes tradicions, s’ha anat forjant una història, sempre respectuosa amb el seu llegat, però adaptant-la a la modernitat dels nostres dies. Amb cada bocí del nostre treball els invitem a viure la passió d’una terra llegendària i la màgia d’un producte exclusiu per fer-los sentir un moment inoblidable.

Horaris