El Museu d'Arquitectura i Urbanisme d'Almacelles (MAU) inaugura aquest dijous 22 de setembre, a les 20:00 h, l'exposició "Estimacions" dels arquitectes Josep M Mora i Salvador Costa. 

Salvador Costa i Torres (Lleida, 1942)

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tòrica incloïa tècniques de dibuix artístic i tècnic, tinta xinesa, aquarel·la natura, sistemes geomètrics de representació, història de l’art i elements de composició, professor auxiliar a l’ETSAB a la càtedra de Geometria descriptiva i en l’exercici priva de l’arquitectura del 1968 fins al 2016.

Fomat en dibuix artístic a les acadèmies Cots (Lleida) i Rosell (Barcelona) es forma en tècniques pictòriques amb Josep Guillén, Josep Pujol i Rafa Borlansa, des de 1998 compta amb un total de 16 exposicions individuals i/o col·lectives. Ha formant part de diversos jurats a Lleida, Aitona, Sanahuja i Bellpuig.

"Crec fermament que tot Arquitecte duu un pintor en la seva ànima, el qual, dissortadament, la dedicació i exigència que la seva professió no permeten exterioritzar gairebé mai. Com qualsevol altre company (al menys de la meva època) no he estat aliè a aquesta vocació, a la que no li vaig donar ales sinó molt a prop de la jubilació, robant-li temps al temps, i que, malgrat la meva voluntat, no ha pogut ser tot el que m’hagués agradat.

Avui, aprofitant la gentilesa del Museu d’Arquitectura i Urbanisme d’Almacelles, presento, en una de les seves magnífiques sales, una petita mostra del treball d’aquests darrers anys. 

L’he dividida en tres temàtiques. Amb la primera, rendeixo un petit homenatge a la meva família, retratant la meva dona i alguns dels molts nets. La segona, intenta captar aspectes del dur mon de la migració africana, no exempt moltes vegades d’un innegable aspecte cromàtic. I, finalment, unes imatges, ni pintoresques ni nostàlgiques, de la Lleida antiga que he viscut professionalment en episodis poc atractius, i que són les d’un centre històric degradat, abandonat a la seva sort i endarrerit en la seva reconstrucció, i que ja gairebé són memòria històrica.

El meu agraïment a l’Alfredo Camps i l’Albert Balada, que m’han donat la possibilitat de poder exposar a Almacelles, en la que també ha viscut part de la meva vida professional, i a la meva dona, Feli Martín Ibáñez, també pintora i companya en aquesta aventura."

Josep Maria Mora Cagigao (Lleida,1942)

Professionalment dedicat a l’arquitectura, format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tècnica estava complementada pel dibuix,  s’inicia a l’’adolescència en l’art amb l’Ernest Ibáñez i Leandre Cristòfol,  també per la composició i l’estructuració dels espais, colors i materials, que havíem d’aplicar, en la mesura de lo possible, a unes  obres dedicades al servei i utilitat pública. Obres complexes i condicionades per qüestions que la pintura no planteja amb les mateixes implicacions i responsabilitats.

Jubilat, l’aquarel·la l’hi ha ofert  l’oportunitat de practicar aquests aprenentatges amb més llibertat. Amb Robert Martí aprèn com expressar, a la seva manera, el que diu estimar, admirar o valorar.

"Aquestes aquarel·les són una mostra d’estimacions personals. Sensacions emotives envers l’amistat, la família, el pas del temps, la mort, els records, els llocs  o l’amor, que valoro per sobre de moltes consideracions acceptades com políticament correctes o intel·lectualment dominants. 

Pot una aquarel·la expressar el sentiments de l’esser humà?  Aquesta és la meva pretensió. Avui, però, sovint es premia la pintura que provoca  sensacions visuals que impacten l’espectador per la força o subtilesa de la seva composició, color, textura o dimensions,  que al no endinsar-se en els sentiments que apassionen l’home i l’ajuden a seguir vivint, queda reduïda a un atractiu objecte decoratiu. Entre les que, a part de les citades, està el treball acurat, fet  sense l’orgull, de vegades groller, d’alguns improvisats aspirants a artistes genials. 

 L’aquarel·la és sofisticada, difícil i està injustament valorada. Desitjaria  aportar un gra de sorra  al seu reconeixement, en uns moments que a l’art se li presenten nous camins impensables fins fa poc.  En el meu recorregut breu,  intens però, he fet 4 exposicions col·lectives amb altres arquitectes i 3 individuals. La pandèmia va suspendre les previstes. Aquestes són pintures d’estudi pel confinament. Temps poc favorable per sortir a pintar, però sí per reflexionar".