Del 20 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019 al Museu de Cervera.

Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.