La cuina era l’habitació més calenta i la més ben il·luminada de la casa quan es feia fosc. Aquí, els diferents membres de la família hi podien desenvolupar activitats molt diverses, com ara cuinar, menjar, filar, jugar, pregar, etc. Es tractava d’un espai semiprivat a on acudien els veïns del poble, sobretot durant les llargues nits d’hivern, quan al voltant de la gran llar de foc s’organitzaven les anomenades cahuades o reunions de veïns. En aquestes petites tertúlies es parlava de les notícies i els treballs del dia, i els més petits gaudien de les històries que els explicaven els més grans de la casa.

A la cuina, hi ha un petit espai que està situat entre el subsòl de la casa i el terra de la cuina, i que hom anomena clòt. En aquest lloc, la família emmagatzemava una part de la collita anual de patates, l’excedent de la qual venien o intercanviaven amb els marxants per diversos productes o aliments de primera necessitat, com ara l’oli, la sal o el vi. Aquest espai, no visitable, s’aprecia per l’existència d’una trapa al terra.

El poladèr s’utilitzava per rentar la vaixella. Se situa en un buit fet a la paret de la cuina i està format per una pedra plana una mica rebaixada i inclinada cap a l’exterior amb un petit canaló que desaigua l’aigua al pastador. Aquesta aigua bruta era recollida i aprofitada sovint com a aliment per als porcs. L’aigua que es recollia es cuinava al pastador dins de grans olles amb altres aliments.

Aquest poladèr seria una excepció, respecte de la resta de poladèrs aranesos, que desaiguaven l’aigua a l’exterior. 

La cuina era l’estança més calenta i millor il·luminada de la casa. Per aquest motiu, aprofitant l’espai situat sota l’escala, hi trobem el llit. El llit es destinava als més vells de la casa o als malalts. Per mitjà de dues portes, el llit quedava amagat de les possibles mirades indiscretes de les persones que acudien a visitar a la família. En aquest cas, una reduïda finestra orientada al rebedor permetia l’entrada de llum dins la petita cambra.

Es tracta d’un llit de fusta de pi dels segles xix-xx, d’estil francès.