Habitació de l’hereu

Habitació de l’hereu

Les habitacions eren espais reservats només per als membres de la casa, i gairebé mai no es convidava cap persona aliena a la família a entrar-hi, si no era per visitar un malalt o un difunt.

El tancament de les habitacions cap a l’exterior contrasta amb la manca de privacitat entre els membres de la família. Això s’observa en el fet que hi ha habitacions que es comuniquen interiorment, i que també eren compartides sense problema per individus de diferents generacions.

Aquest és el cas de l’habitació de l’hereu. Generalment, el cap de família i la seva parella ocupaven una de les millors habitacions de la casa, que sovint solien cedir al fill hereu quan aquest es casava.

Però, qui era l’hereu? L’hereu era la persona que rebia el patrimoni familiar com a herència, que el gestionava i que el transmetia a la generació següent. Els germans i germanes de l’hereu, exclosos de l’herència, es podien quedar a viure a la casa mentre no es casessin. En cas contrari, havien de marxar de la casa i rebien com a compensació una quantitat determinada de diners i de roba, el dot. 

Limanda: Armari de roba del segle XVIII fet de fusta de pi i de noguer. Aquesta limanda també feia funcions d’escriptori

Dins la societat aranesa dels segles XVIII i XIX, el vestit era una necessitat cara. Per això, el rober dels habitants d’Aran era molt reduït, fins i tot el dels més rics i afortunats.

La major part de les peces de vestir es portaven i conservaven durant molt de temps, a vegades tota la vida, i s’arribaven a deixar en testament.

Les noces eren un dels pocs moments privilegiats en la vida de les persones per formar l’aixovar i adquirir noves peces de vestir. Per això aquestes es consignaven detalladament en els capítols matrimonials que signava el futur matrimoni.

Armari de medicaments i Col·lecció de medicaments del segle XX. Capsa d’aspirines i antibiòtics.

Tot i que sempre s’havien relacionat algunes plantes amb la desaparició dels símptomes del dolor, no va ser fins al 1897 quan dos químics van sintetitzar l’àcid acetilsalicílic, que és la base de l’aspirina. Amb l’aspirina, es va inventar el primer fàrmac per alleugerir el dolor.

Els antibiòtics, i en especial la penicil·lina, no es van sintetitzar fins als experiments de Fleming el 1928, i es van començar a comercialitzar el 1939.

 

 

← Tornar
© Ecomuseu çò de Joanchiquet · Tots els drets reservats · Avís legal ·
Ecomuseu çò de Joanchiquet Major · 25551 VILAMÒS, Lleida · Tel: 973 641 815