Les dures condicions hivernals a l’Aran obligaven, com a conseqüència de les neus, a tenir el bestiar estabulat durant un llarg període de l’any.

Can Joanchiquet disposa de dues bordes. La més gran es va bastir probablement durant el segle XVIII, per adaptar-se al pendent de la muntanya. Es divideix en tres nivells. El primer i més baix era el destinat a allotjar-hi els cavalls i les mules. La recria de mules i matxos va ser una important activitat econòmica per als Aunòs. Les cries d’aquests animals es compraven a França a la primavera, es criaven i es venien a les fires de tardor catalanes i aragoneses.

Al nivell següent de la borda, seguint el pendent del terreny, hi havia les cabres i les ovelles. Les cabres eren l’únic bestiar que no pujava a la muntanya a l’estiu. Així, la família podia disposar de llet quan les vaques eren a la muntanya. Sobre aquests dos nivells trobem els pallers, on s’emmagatzemava tota la palla necessària per alimentar el bestiar durant els llargs dies d’hivern.

El segon estable, més petit, estava destinat a vaques i bous, i sembla que va ser bastit a finals del segle XIX.