L'evolució de les màquines fotogràfiques ens ha fet oblidar el seu origen com a cambra obscura. En la foscor impressionem els sentits i creem imatges pròpies, tal com en el silenci sentim el ressò de campanes immòbils.

En aquesta exposició us convidem a construir records, a visitar arquitectures impossibles i a sentir el pas del temps. Aquestes fotografies, com el llampec que en plena nit transforma les ombres en llum i el silenci en estrèpit, mostren jocs de llums i ombres que converteixen allò conegut en desconegut; allò quotidià en estrany; allò que teníem per sòlid i perdurable resulta ser delicat i fugaç; allò tancat i inexpugnable ens convida a entrar.

El batec de les ales dels ocells, el lent moviment de la boira o l'eco de les campanes ens parlen del pas del temps i dels que ja no hi són. Sons i silencis, llums i ombres d'un temps que no s'atura.