Del 15 de novembre al 20 de desembre (en el nostre horari comercial) podreu gaudir de l'exposició col·lectiva 'Mirant amb el cor', a càrrec de Mònica Benabarre, Ester Comenge i Sílvia Colomina.

El món interior femení esdevé el fil conductor d’una exposició: “Mirant amb el cor”. Tres artistes uneixen forces per tal de reivindicar el sentir de ser dona. En un temps, el nostre, que em de ser súper dones, es a dir, perfectes en molts àmbits, desde l’estètica fins a la família i la feina, els nostres dies haurien de tenir 48 hores per donar a l’abast. Ara també som artistes i tenim coses a dir, no desde un to combatiu,  sinó amb el dibuix. El món femení es peculiar amb molts matisos, dubtes i punts de vista i per això, nosaltres aportem la nostra visió particular que no te perquè ser el de les dones en general.

L’Ester, la Mònica i la Sílvia son amigues, companyes d’estudis en el seu moment i les uneix la seva sensibilitat per l’art, aboquen les seves cabòries en l’exposició i es proposen mirar desde el cor tancant els ulls. Serà un tòpic però, és la intuïció femenina la que guiarà les seves mans per dibuixar i obrir el seu món de l’interior a l’exterior seduïdes per les formes i els colors on l’objectiu de tot plegat es seduir a l’espectador.

Les obres de la Sílvia Colomina són molt coloristes i un mateix motiu es repeteix, busca la inspiració en els ornaments vegetals els quals es van modificant en les diferents làmines. La tècnica utilitzada és la serigrafia amb contorn negre on  cada dibuix es treballa amb llapis i rotulador. S’hi poden veure formes orgàniques, flors i d’altres vegetals molt agradables a l’espectador, a més a més, el dibuix flueix ràpid i enèrgic des de l’interior de l’artista.

La Mònica Benabarre ens diu sobre la seva obra: "De vegades no n’hi ha prou en mirar amb els ulls, hem de veure amb el cor, som com una ceba, plens de capes, capes i més capes, fins que arriba un dia en què aquestes ja no ens deixen veure qui som. Potser si aprenem a mirar amb el cor, veurem aquestes capes amb amor i aniran desapareixent fins arribar a l'essència. En els meus dibuixos he trobat capes i més capes; la por, la tristor, la pena, la societat, els prejudicis i la vergonya. Veure les capes és el primer pas per arribar a veure que son dones!¨ En la seva obra, la Mònica retrata dones del seu voltant per encerclar-les amb una mena de màndorles de caire ornamental i abstracte que contrasta amb la figuració de la fotografia de les dones.

L’Ester Comenge ens diu: "el tema de l’exposició és el que surt del meu cor, aquest tema m’ha fet analitzar els estats d’ànim que experimento durant el dia, els sentiments, les emocions i les reflexions. Per realitzar l’obra, he buscat informació i m’he documentat, normalment aquesta és la meva metodologia de treball però, aquest cop no m’ha funcionat del tot bé, aquest tema desde el meu punt de vista és molt complex, degut a que no estem parlant del cap sinó del cor. Desprès d’uns dies he arribat a la conclusió de que costa distingir i enumerar els sentiments i les emocions, on en la meva opinió, és més fàcil sentir que reconèixer. El que sí que he pogut veure en mi, son els sentiments que surten del meu cor, sentiments de pau, d’estima, d’alegria, de bondat, i tot això em far sentir molt bé.". Els dibuixos de l’Ester són conceptuals, es fonamenten en la imatge basada en la textura d’uns llavis, uns ulls, unes mirades, uns petons...