Actualitat

‘Benvinguts a pagès’ sedueix productors i participants i garanteix la segona edició

SEGREcom
20-06-2016
  • ‘Benvinguts a pagès’ sedueix productors i participants i garanteix la segona edició

"Amb moltes ganes de repetir, tant per part dels responsables de les explotacions agràries com dels participants que van acudir a conèixer-les i a comprar." D’aquesta forma valorava ahir Ramon Sentmartí, director de Prodeca del departament d’Agricultura de la Generalitat, la primera edició de Benvinguts a pagès, que es va celebrar dissabte en més de 200 explotacions agràries i ramaderes de Catalunya, 41 de les quals repartides per tota la geografia de Lleida.

Quan encara falta el recompte oficial de les xifres de visitants, que previsiblement es donaran a conèixer avui, Sentmartí va afirmar que "en general, les explotacions han venut molt i estaven molt contentes". De fet, va revelar que molts dels participants van acudir a diversos espais amb la clara intenció de comprar, independentment del seu interès per conèixer el procés de producció. "S’havien fet les seues pròpies rutes amb el que més els interessava adquirir", va revelar. També va explicar que majoritàriament el públic va ser familiar amb fills de fins a onze o dotze anys, malgrat que també hi van acudir parelles joves i persones grans disposats a veure com s’elaborava un determinat formatge, vi o com treballava un agricultor. Així mateix, va admetre que mentre que alguns espais van comptar amb una gran afluència de públic, en d’altres la seua presència va ser més aviat escassa. "Ara analitzarem si va ser per falta d’interès, perquè estan més allunyats o algun altre motiu", va assenyalar Sentmartí. El responsable de Prodeca també va recordar que Benvinguts a pagès s’havia pensat com una "acció promocional" per fomentar la difusió i venda d’aquests productes durant tot l’any. "Ara ha estat compra directa, però si els consumidors els coneixen ja és més fàcil que els adquireixin durant tot l’any per qualsevol canal, ja sigui a l’explotació, als comerços locals o a les grans superfícies.

D’aquests, el que més èxit ha aconseguit és el pèsol negre, varietat poc habitual que té més cos i combina especialment amb plats amb base d’embotits com la botifarra negra.

Segons Solé, es tracta de la recuperació d’una producció que va ser habitual i amb èxit fins a la Guerra Civil: "Llavors els llegums de la Baixa Segarra s’exportaven a tot Catalunya. Amb la Guerra Civil es van perdre i la comarca va passar a produir únicament cereal." L’aposta de Solé va més enllà de la producció. Així doncs, juntament amb el pèsol negre i el tradicional, produeix també cigrons, sègol i llenties ecològics i ven els llegums ja preparats per al consum, bullits, cuinats o en forma de farina. També ven per internet.

Comparteix

Altres notícies del dia