13 detinguts per suplantar la identitat de més de 200 persones i obtenir més d'un milió d'euros en crèdits

La Guàrdia Civil ha detingut 13 persones d'entre 19 i 59 anys per haver estafat almenys 209 víctimes a tot Espanya suplantant-los la identitat. Haurien comès 629 delictes aconseguint més d'un milió d'euros en crèdits fraudulents i compres per internet de productes que després revenien en altres webs. Se'ls atribueixen els delictes d'estafa, falsedat documental, usurpació d'identitat, revelació de secrets, apropiació indeguda, tràfic de drogues i pertinença a grup criminal. S'han fet set escorcolls i l'operació s'ha dut a terme a tot l'estat, entre altres llocs a Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat i Olèrdola (Alt Penedès).

Els investigadors van descobrir que hi havia un gran volum de denúncies per estafa en què els autors estaven utilitzant un mateix modus operandi. Els criminals, després d'obtenir una fotografia del DNI de les víctimes, els suplantaven la identitat i adquirien productes a través d'internet finançant-los a nom d'elles. Posteriorment, quan rebien els béns, els revenien a través d'aplicacions i pàgines de compra-venda d'articles de segona mà. Davant la similitud dels fets delictius, es va crear l'operació 'Ponos' i es van posar en pràctica les diligències de recerca per aconseguir esbrinar l'operativa dels autors i aclarir-ne completament la identitat per presentar-los davant la justícia.

Es va poder comprovar que els autors falsificaven nòmines i altres documents que també s'exigeixen per obrir comptes bancaris i contractar línies telefòniques. Amb això, van aconseguir crear un entramat criminal que va afectar almenys 209 víctimes a qui creaven deutes amb diverses entitats de crèdit i proveïdors de telefonia i dels quals els autors van arribar a obtenir més d'un milió d'euros.

La Tresoreria de la Seguretat Social va examinar totes les nòmines i dades personals aportades pels agents. Gràcies a aquest primer estudi, aquesta administració va fer servir els mateixos paràmetres i va aconseguir identificar un nombre superior d'afectats dels que existien al principi, aclarint que el nombre total de víctimes ascendia a 209. Els afectats residien a tot l'Estat: Barcelona, Lleida, Balears, País Valencià, Múrcia, Saragossa, Terol, Canàries, Madrid, Cantàbria, Navarra, Andalusia, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Biscaia, la Corunya i Gijón.

Igualment, es va dissenyar un dispositiu conjunt que va permetre aclarir la identitat dels components del grup criminal i la seva operativa. Així es va poder verificar que el grup tenia cèl·lules operatives regionals a altres llocs d'Espanya com Barcelona, Tarragona, València i Huelva. Aquests grups van infiltrar el seu personal en llocs de treball estratègics per obtenir la documentació necessària de les seves víctimes per perpetrar els delictes.

Per a l'explotació de l'operació es van realitzar un total de set escorcolls a domicilis i un en un establiment a l'Hospitalet de Llobregat, Sant Pere Molanta (Olèrdola, Alt Penedès) i a les localitats valencianes de Xàtiva, Benetússer, Quart de Poblet o València ciutat. Gairebé un centenar d'agents de la Guàrdia Civil van ser mobilitzats per fer aquests escorcolls. S'hi va poder decomissar diversa documentació que acreditava la comissió dels delictes investigats, a més dels béns que adquirien amb els crèdits que demanaven a nom de les víctimes i que encara no havien venut. Durant els registres també van confiscar 10 quilos de marihuana, diverses dosis de cocaïna i bàscules de precisió.

Gràcies a aquests escorcolls també es va poder esbrinar que els màxims responsables de les diferents cèl·lules regionals tenien caps que es coordinaven per cometre els delictes traspassant les comunitats autònomes per intentar dificultar la tasca policial. Els components de l'organització canviaven constantment d'habitatge, enviaven diners a l'estranger i van fer servir més de 700 línies telefòniques diferents per comunicar-se i cometre els delictes.

Sobre un dels màxims responsables de l'organització pesaven 23 requisitòries judicials de diversos jutjats de tot Espanya. Un altre, que a més falsificava també receptes mèdiques per obtenir medicaments subjectes a prescripció mèdica, va intentar fugir, amagant-se en un centre social ocupat il·legalment. Va ser detingut quan es trobava en un vehicle robat el 2022 i que es va poder recuperar.