21 ajuntaments de Ponent s'oposen a la planta de biogàs de la Sentiu de Sió
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Mapa dels municipis que estan en contra ©Pobles Vius
El 19 d’octubre de 2022, l’empresa La Sentiu Bionergy SL, amb seu social a Madrid, va presentar a l’Ajuntament de La Sentiu de Sió l’Avanç de Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) per construir una planta de producció de biogàs. Aquest macroprojecte incloïa 6 edificis de fermentació de 25 metres d’alçada i una xemeneia de 60 metres, convertint-se en la planta més gran del sud d’Europa fins llavors.
El 25 de maig de 2023, el PEUA va rebre la primera aprovació inicial per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Ponent. El projecte tenia com a promotors la constructora danesa LUNSDBY BIOGAS i el fons d’inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP). No obstant això, aquesta primera proposta va generar forta oposició social, que va obligar a reformular el pla després que es detectessin irregularitats, com la col·locació de la subestació elèctrica en una parcel·la diferent de la indicada inicialment.
La segona aprovació inicial, gairebé un any i mig després, ha desencadenat una oposició encara més contundent:
- 21 ajuntaments (13 més que en la primera exposició pública).
- 23 entitats.
- Més de 1.500 al·legacions presentades.
Aquest moviment s’ha consolidat com una de les majors demostracions de força contra un macroprojecte a Ponent en dècades. Entre els ajuntaments opositors hi ha 3 capitals de comarca, un senyal clar d’advertència a l’Administració sobre la implantació de grans infraestructures en zones rurals.
Punts clau de la controvèrsia:
- Manca de justificació tècnica: Els promotors no han aportat cap contracte que acrediti la disponibilitat de les 425.000 tones de purins i fems necessàries per justificar la requalificació del sòl agrari protegit.
- Emissions contaminants i olors: L’empresa no ha definit ni calculat adequadament l’impacte ambiental, tot i la proximitat de 5 nuclis habitats i diverses masies.
- Gestió de residus: El destí dels digestats contaminants és incert. Inicialment es preveia tractar-los, però ara s’opta per enviar-los a altres plantes de compostatge de la comarca, generant més dubtes sobre l’impacte ambiental.
- Dades inflades sobre llocs de treball: Les xifres aportades per justificar la qualificació de projecte estratègic i d’interès públic han estat posades en dubte.
Tot i la campanya de propaganda dels promotors, que incloïa l’adjudicació de 4,5 milions d’euros de subvencions i la suposada adhesió de centenars de ramaders, l’oposició no ha cedit. La desconfiança local envers l’empresa ha crescut.
Ara, la decisió recau en el Departament de Territori i el Departament d’Agricultura, que hauran de valorar si la modificació del sòl agrari protegit està justificada. Tot plegat, amb el risc d’especialitzar la zona com un hub d’entrada de residus i exportació d’energia cap als grans centres de consum.
