31 entitats de Lleida denuncien traves al padró que deixen fora les persones migrants

Una trentena d’entitats de Lleida han denunciat els "greus obstacles" que es troben moltes persones, especialment migrants, a l’hora d’empadronar-se a la ciutat. Segons aquests col·lectius, la problemàtica té el seu origen en la manca de cites a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), en el retard en la resolució d’expedients —que superen sovint els tres mesos estipulats per llei—, en la petició de documents no exigits per la normativa estatal i en l’exigència, en alguns casos, d’un mínim de sis mesos de residència prèvia, malgrat que aquest requisit no apareix al protocol municipal. Així ho ha denunciat Jennifer Nana, secretària de l’entitat antiracista Ndiatiguia.

Amb l’objectiu de visibilitzar aquesta situació, les entitats han posat en marxa la campanya ‘Lleida pel padró’ i han convocat una concentració el pròxim 25 d’abril davant la Paeria, sota el lema ‘Padró, drets per viure’.

Des d’aquest moviment recorden que el padró municipal és la porta d’entrada als drets més bàsics, com l’atenció sanitària, l’escolarització, l’accés a serveis socials, la participació política o la regularització administrativa. A més, és una eina indispensable per dimensionar correctament els serveis i recursos públics als barris, en funció de la població real.

“Sense padró, moltes persones queden fora del sistema i no hi ha ciutadania plena”, ha advertit Nana.

Les entitats assenyalen que la gestió "restrictiva" del protocol actual atrapa moltes persones en un cercle de vulnerabilitat i exclusió, especialment aquelles que viuen en situacions d’infrahabitatge, sense contracte de lloguer formal o amb documentació precària. Per això, exigeixen a la Paeria que garanteixi un empadronament àgil, accessible i sense traves, independentment de l’origen o situació residencial de les persones.

Com a part de la campanya, també han impulsat el web www.lleidapelpadro.cat, on qualsevol persona o col·lectiu es pot adherir a la iniciativa, tal com ha explicat Cesia Ricalde, de l’Associació Llajtaymanta Bolívia. De moment, ja en formen part 31 entitats socials, sindicats i organitzacions veïnals de Lleida, com la PAH, Fruita amb Justícia Social, Òmnium, el Sindicat de l’Habitatge, la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i formacions polítiques com la CUP, ERC i el Comú.