Aquesta és la despesa extra per habitant dels ajuntaments a causa de la covid-19

Els ajuntaments de Catalunya han hagut de fer front a una despesa extraordinària de 67,87 euros per habitant a causa de la crisi de la covid-19 durant el 2020. Segons un estudi elaborat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM), els serveis a les persones, educació, neteja i manteniment d'espais públics i promoció econòmica han estat les àrees on més esforços han destinat els consistoris catalans, que també han vist com disminuïen considerablement els ingressos a l'àrea d'hisenda per la caiguda de la recaptació. Per tot plegat, l'ACM reclama al Govern un total de 150 MEUR per compensar la despesa extraordinària del 2020 i 150 MEUR més per als plans de recuperació de 2021. De moment, el Govern s'ha compromès a destinar-hi 120 MEUR.

L'estudi de l'ACM ha estat elaborat a partir de la informació proporcionada per uns 200 ajuntaments d'arreu del país, que han declarat més de 38 milions d'euros de despeses extraordinàries a les que han hagut de fer front arran de la pandèmia. Del conjunt de la despesa extraordinària, prop d'un 20% s'ho emporta l'atenció i el servei a les persones (13,34 euros extra per habitant). A educació i la logística de l'inici de curs escolar s'hi ha destinat el 12% de la despesa (8,26 euros), a manteniment i neteja d'espais públics prop del 8% (5,28 euros) i a promoció econòmica el 13% (8,80 euros).

L'impacte més gran en les finances públiques, però, ha estat a les àrees d'hisenda degut a la suspensió de tributs i preus públics, les hores extraordinàries de personal, les contractacions d'urgència o les caigudes en la recaptació d'altres impostos vinculats a l'aturada de l'activitat. En total, dels 67,87 euros extra per habitant, aquestes partides representen el 47% (32,18 euros per habitant).

Un exemple de l'impacte que ha tingut la covid-19 en les finances municipals és el de l'Ajuntament de Pineda de Mar, al Maresme. El seu alcalde, Xavier Amor, relata a l'ACN que han hagut "d'aparcar-ho tot per atendre l'emergència". En aquest sentit, explica que les finances municipals han arribat a una "situació límit" i, per primer cop, han hagut de prorrogar el pressupost municipal, malgrat que el govern municipal gaudeix d'una majoria política còmoda per tirar endavant els comptes: "Hem de quadrar ingressos i despeses i no ho tenim tancat".