Bernat Solé nega al judici que organitzés el referèndum de l'1 d'octubre a Agramunt

Acompanyat per una vintena de veïns d’Agramunt i per l’actual equip de govern d’aquesta localitat i polítics de tot l’independentisme, el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, va anar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjat per un suposat delicte de desobediència i va negar que organitzés el referèndum de l’1-O a la localitat en la qual fa tres anys era alcalde. La Fiscalia va mantenir la petició de 24.000 euros de multa i un any i mig d’inhabilitació. Aquesta és la segona vegada que el Ministeri Públic porta a judici un membre del Govern per inhabilitar-lo aquesta legislatura després de Quim Torra.

El fiscal basa la seua acusació en dos articles de la revista local Sió en els quals s’explicava que Solé va participar el 25 de setembre del 2007 en un debat al Casal Agramuntí en què va animar a votar i va anar l’1 d’octubre a l’escola en la qual es feien les votacions. Tant Solé com els redactors de la revista van reconèixer ahir al judici aquests extrems. Tanmateix, Solé va dir que al debat va participar en qualitat de membre d’ERC i de Junts pel Sí, no en qualitat d’alcalde, i va explicar que estava previst que hi participés també un membre dels comuns i la llavors diputada de la CUP Mireia Boya, que finalment no hi va assitir. Per acreditar que no va actuar com a alcalde, sinó en representació del partit, Solé va fer notar ahir que no s’havia convidat cap membre de l’ajuntament d’Agramunt. I en relació amb la seua presència a l’escola Macià Companys el dia de la votació, el conseller va dir que va anar-hi per demanar als presents que no es resistissin si acudien els antidisturbis, com ja havia passat en altres localitats, i per sol·licitar que no es guardessin les urnes al fals sostre dels lavabos del col·legi, com s’havia previst, per evitar danys al centre. Finalment, les urnes es van ocultar diverses vegades durant el dia en domicilis propers. L’advocat de Solé, el lleidatà Simeó Miquel, va destacar, entre altres coses, que el Tribunal Suprem ja ha establert la responsabilitat de la Generalitat en la utilització de les escoles per a les votacions malgrat que aquestes siguin de titularitat municipal, com és el cas de la d’Agramunt, ja que la gestió dels centres correspon a l’Executiu. Així mateix, va al·ludir a la recent sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero en la qual s’afirma que el major dels Mossos va fer el que havia de fer per evitar incidents.

Es va obrir causes a desenes d’alcaldes de Lleida i només segueixen oberts els casos d’Alcarràs i Agramunt

El fiscal, al contrari, va mantenir la seua acusació i les peticions de pena. En el seu moment, la Fiscalia va obrir causes contra uns set-cents alcaldes a Catalunya. Només onze segueixen obertes. A Lleida són dos: la de Solé i la de Miquel Serra, excalcalde d’Alcarràs, que ahir va dir a aquest diari que han assenyalat el judici per al pròxim dia 22 de juny. A Serra també se l’acusa en una altra causa de no retirar pancartes durant una campanya electoral.

ERC, JxCat i la CUP registraran la proposta de llei d’amnistia al Congrés el pròxim 15 de març, després de les eleccions catalanes del 14-F. En un acte conjunt entre partits independentistes, entitats i societat civil, van explicar ahir que la llei que impulsaran no vol demanar “perdó” per a una categoria de delictes sinó que reclama que es “corregeixi una injustícia”. La portaveu de JxCat, Laura Borràs, va reclamar corregir “l’esbiaixada intervenció” de la justícia en una qüestió política.

La d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, va defensar que l’amnistia és el “primer pas” per desjudicialitzar la política i dibuixar una solució democràtica. I la de la CUP, Natàlia Sànchez, es va mostrar satisfeta amb el “compromís ampli” del sobiranisme amb l’amnistia.

La proposta compta amb sis articles. La iniciativa amnistia “tots els actes d’intencionalitat política” tipificats com a delictes o conductes determinants de responsabilitat administrativa efectuats des de l’1 de gener del 2013 fins a l’entrada en vigor de la norma.