Carla Guilla: "L'etapa de l'adolescència no s'ha de tractar com una malaltia ni com a un problema"

LLEIDACOM / Laura Gómez
13-10-2021
  • Carla Guilla: "L'etapa de l'adolescència no s'ha de tractar com una malaltia ni com a un problema"

Parlem amb Carla Guilla Queixal, psicòloga clínica del Grup HLA Perpetuo Socorro de Lleida i qui ens respon i esclareix diversos conceptes relacionats amb la joventut i la psicologia. Una etapa marcada per una evolució física, neuronal i hormonal, on molts adolescents necessiten suport per tal de portar de la millor manera tots aquests canvis. Guilla afirma que, tot i ser una edat molt sana, des d'una perspectiva física i orgànica, és també una etapa molt convulsa quant a emocions i gestió dels comportaments. Malgrat que les diferències i incomprensions que es tinguin des dels adults cap als adolescents, cal que aquesta etapa de joventut no es tracti com una malaltia o un problema. Deixem que ens ho expliqui ella.


  • Quin rang d'edat comprèn la joventut?

Actualment no existeix un consens entre sociòlegs i psicòlegs que permeti delimitar la franja d'edat que compren la joventut. Si bé, és cert que existeixen classificacions que situen la joventut com el període que abraça dels 15 als 29 anys, però considero que la connotació de jove va més enllà de l'edat cronològica. La joventut implica energia, vitalitat, projectes i expectatives de vida i aquesta és una actitud que pot estendre's fins a etapes de la vida molt més avançades.

A més a més, el terme joventut es determinat i definit en funció del context sociocultural on s'emmarqui l'individu, perquè no seran les mateixes les expectatives que existiran vers una persona de vint-i-tres anys, que visqui en un entorn social o un altre. Per tant, la connotació de jove es veurà fortament associada al context.

  • Quines necessitats tenen els joves durant aquesta etapa?

Cal delimitar bé el que foren necessitats de desitjos, perquè a vegades podem veure com allò que és anhelat no és realment una necessitat. Sent aquest un fet que pot esdevenir amb freqüència en la joventut.

En aquesta etapa de la vida és especialment important la força de l'entorn on s'emmarca l'individu, ja que el suport, l'afecte i l'orientació que brinda la família i els iguals són essencials en la construcció de la identitat personal. Altrament l'educació i la salut també seran pilars i per tant serà rellevant poder cobrir aquestes necessitats.

  • L'etapa de la joventut es caracteritza per estar plena d'inquietuds. D'on en sorgeixen?

Les inquietuds són intrínseques a la mateixa edat, perquè la joventut es caracteritza per ser una etapa en la qual, gràcies al mateix desenvolupament i maduresa neuronal i física s'adquireix el sentit crític, i per consegüent neix la possibilitat de qüestionar-se i la necessitat de formular-se preguntes amb les quals arribarà a definir aquests aspectes personals, socials, filosòfics, comunitaris, etc.

Aquesta és una etapa en la qual es produeix una primera aproximació a molts aspectes nous que fins al moment no havien despertat interès en el jove. De manera que la mateixa necessitat de maduresa social, econòmica, geogràfica i política, és la que farà despertar les inquietuds personals, les quals seran diferents en cada individu. S'ha de tenir en compte que aquestes inquietuds els permet prendre posició en l'àmbit personal.

  • Tenen una raó sustentada aquestes inquietuds que sorgeixen?

Sí, les inquietuds neixen de la necessitat de forjar una identitat personal única. De manera que serà aquesta necessitat d'opinar i posicionar-se davant dels interessos socials, la que desperta inquietuds en els joves amb l'objectiu d'adquirir un sentit de pertinència (o no) a un determinat grup. Mitjançant aquest sentit de pertinença, els joves arriben a definir la identitat personal.

  • Quina importància té aquesta etapa en la nostra vida?

Tot i que cada etapa té atribuïda una rellevància important en les nostres vides, la joventut es caracteritza per ser una fase de vida associada a múltiples decisions, com poden ser el grup d'amistats del qual formar part, l'orientació sexual, l'àmbit acadèmic i professional on desenvolupar-se, les predileccions i interessos personals, la definició i orientació de projectes vitals, etc., les quals es veuran definides gràcies al sentit de la crítica arrelat a aquesta fase vital.

No obstant això, aquestes orientacions no són determinants ni excloents en el curs de la vida, perquè les decisions preses en aquesta etapa es van redefinint a mesura que l'individu va evolucionant.

  • Com ha de ser la comunicació amb un jove?

La comunicació ha d'estar caracteritzada pel respecte, la confiança, la solidesa en els arguments, la proximitat emocional i mostrant interès per allò que expressa l'altra persona. Evidentment és molt important evitar sempre les humiliacions, les burles, els judicis, els insults o fer que l'ésser se senti en ridícul. Per tant, la comunicació amb un jove tampoc ha de ser tan diferent de la comunicació amb una altra persona d'una edat més avançada.

  • On poden buscar suport els joves que viuen aquesta etapa dintre d'un entorn hostil i una família desestructurada?

Tot i que és freqüent que els joves busquin suport i pal·liar les seves inquietuds a través d'Internet i les xarxes socials, en aquest tipus de situacions tenen un rol els diferents microsistemes dels quals forma part l'individu, així com els recursos que el mateix sistema els ofereix. Per tant, a banda dels beneficis que s'arrelen en el fet de formar part d'una xarxa de suport social àmplia i rica, trobem que existeixen recursos propis del sistema que estan destinats a oferir serveis de formació, mediació familiar, inserció a programes d'assessorament, prevenció o acompanyament, ja sigui en coordinació amb professionals de l'educació, de la salut o de tipus social. Tanmateix, cal destacar que en cada regió s'ofereixen diversos serveis i el circuit d'activació dels pertinents recursos de suport també és diferent.

  • Quina és la millor manera de tractar els canvis físics i psicològics pels quals passen els joves?

En primer lloc cal dir que no tots els joves tenen la necessitat de rebre ajuda per afrontar els canvis físics i psicològics associats a la joventut, perquè alguns tenen un conjunt de recursos personals que els possibiliten afrontar aquesta etapa amb major facilitat.

D'altra banda, els canvis que apareixen en aquesta etapa de l'evolució de l'ésser humà no s'han de concebre com un problema o una malaltia en si mateixa, sinó que formen part del curs normal de la joventut.

Si bé, és cert que l'adolescència tot i ser el període més sa -des d'un punt físic i orgànic- de la vida, a la vegada és el més problemàtic i de major risc psicosocial, és per consegüent que podem vetllar per tractar d'acompanyar i amortir als adolescents en el procés de canvis.

La millor manera és oferir informació de manera anticipada i donar a coneixement als joves quins seran els canvis, les sensacions i els pensaments que habitualment s'acostumen a experimentar en aquesta etapa de la vida, això generarà tranquil·litat i seguretat, ja que tots aquests canvis són hormonals. També serà important potenciar en els joves l'acceptació de totes aquelles transformacions. Es pot donar suport amb l'acompanyament, oferir-li una sensació de calma i validant les seves emocions.

També és rellevant implicar-los en el sentit d'autoresponsabilitat, control i coherència en la gestió de les noves necessitats que els emergeixen. Doncs la incertesa que s'arrela a tots els processos de transformació que tenen lloc durant la joventut és un aspecte que dificulta el benestar del jove en tots els canvis sorgits. El que també resulta rellevant és mantenir una cohesió i comunicació assertiva entre pares-fills.

  • Què estudia la psicologia juvenil?

Aquesta rama de la psicologia s'orienta en l'estudi i tractament dels problemes psicològics i canvis neuronals pels quals passen alguns adolescents i joves. Per fer-ho, sempre es té en compte el marc de convivència i l'entorn social de l'individu. Així com l'entorn familiar, educatiu i laboral, ja que tenen un pes molt rellevant. Tot això es fa tenint en compte les característiques individuals de cada subjecte.

  • Les conductes o comportaments dels joves solen estar determinades o depèn de cada un/a?

És cert que hi haurà conductes que estaran més arrelades a la joventut, tals com la transgressió de les normes, reiterada confrontació, la reduïda comunicació o la impulsivitat, entre altres. Si bé, hem de pensar que cada subjecte és únic i per tant viurà el procés de la joventut d'una manera també individual, arribant a gestionar els seus comportaments a través del conjunt d'eines personals que tingui adquirides. Per tant, tots aquells canvis comportamentals que tenim associats a aquesta etapa poden arribar a ser molt diferents en cada persona. També té un pes rellevant l'entorn on s'emmarca el subjecte perquè aquest serà el que l'ajudarà a canalitzar les seves conductes d'una manera o d'una altra.

  • Què busca la psicologia analitzant aquestes conductes o comportaments dels joves?

L'objectiu pel qual vetlla la psicologia amb l'anàlisi de les conductes dels joves se centra: per una banda, en el registre i valoració d'aquests comportaments a fi de poder generar-ne estudis retrospectius, ja que aquest fet possibilitarà determinar maneres d'abordatge i aproximació més escaients a les necessitats d'aquest col·lectiu i allò permetrà la millora de l'individu en aquesta etapa de la vida.

I per altra banda, amb l'anàlisi de les conductes dels joves serà possible tenir una millor aproximació a ells, perquè d'aquesta manera es pot aconseguir oferir-los un millor acompanyament basat en la comprensió i l'empatia. A més a més, tenir una millor coneixença de quins són els comportaments dels joves fa que també se'ls pugui brindar eines d'afrontament més adaptatives a les seves necessitats.

  • Quins són els problemes o trastorns què es tracten habitualment en els joves?

Són molt diversos, no obstant hi ha una sèrie de problemàtiques que sí que són més freqüents que es donin en aquesta etapa de vida, entre aquestes trobem la necessitat d'abordar dificultats en les habilitats socials, problemes associats amb l'autoconcepte i l'autoestima o també en l'autocontrol emocional. Altrament, són habituals les consultes per la presència de simptomatologia ansiosa o depressiva. També la cerca d'ajuda en processos d'orientació acadèmica/professional o per afrontar etapes d'adaptació a canvis vitals, tal com podrien ser divorcis, dols o canvis vitals físics i psíquics que poden ser concebuts com crisis d'identitat. Els problemes d'addicció, alimentació, control d'impulsos i dificultats en l'aprenentatge també han incrementat la seva demanda en el temps.

  • Quines eines se'ls pot donar als joves per afrontar aquesta etapa de la millor manera?

Cal fer-ho de manera individualitzada, coneixent a la persona i la problemàtica. Doncs aquesta serà la manera de brindar les eines d'afrontament més bones i ajustades a la persona.

Si bé, si ens fixem en una de les problemàtiques més freqüents tal com resulta ser l'ansietat, podríem dir que entre les eines d'afrontament òptimes es troba la mateixa identificació dels factors que generen la simptomatologia, és a dir la indagació en la recerca de l'arrel del problema, prendre'n consciència l'ajudarà a tenir major control.

  • Fins a quin punt una situació com la pandèmia pot agreujar aquests comportaments o conductes antisocials?

Habitualment atribuïm el tema "antisocial" a aquelles conductes orientades a l'evitació del contacte interpersonal, centrades en la introversió. Si bé, veritablement el terme "antisocial", de manera general, fa referència a aquells comportaments imprudents en els quals no es té remordiment per les conseqüències i drets dels altres. Per tant, durant el temps de pandèmia podem afirmar que sí que s'han incrementat les conductes antisocials. L'ONU informa que la violència de gènere ha crescut més d'un 22% en aquest temps de confinament. No obstant, existeixen altres tipus de comportaments antisocials amb els quals podem sentir-nos identificats amb més facilitat, aquests podrien ser el no obeir pautes de confinament o inclús el fet de no utilitzar la mascareta en espais de convivència amb altres individus.

Però cal deixar clar que a través d'aquest tipus de conductes no es podria atribuir el diagnòstic de trastorn antisocial de la personalitat, sinó que únicament es farien evidents trets corresponents a comportaments antisocials.

  • Quins aspectes de cada persona s'acaben de polir durant la joventut?

En el curs de la vida ens trobem en una constant formació i canvi, és per aquesta raó que considero que en la joventut sí que és cert que es van polint diferents aspectes de la persona, si bé no sempre de manera determinant, perquè el procés de transformació de l'ésser humà és dinàmic.

Així per exemple hi haurà aspectes, tals com l'orientació sexual o els interessos personals que s'encaminaran en la joventut, però evidentment podran ser redefinits, i per tant canviats, en altres moments del cicle vital.

  • Breument, pots definir els conceptes de caràcter i personalitat?

Malgrat que tendim a utilitzar-los de forma unificada, aquests són termes ben diferents. Doncs el caràcter fa referència als trets psicològics que caracteritzen a cada individu, sent el producte de les experiències vitals. El caràcter està influenciat per l'educació i el context social on l'individu s'ha desenvolupat, de manera que es va conformant i adquirint al llarg del desenvolupament en funció de les experiències vitals. En canvi, per la seva banda, la personalitat emergeix de la interacció de factors genètics, biològics, socials i cognitius dels quals se'n deriven unes característiques, les quals seran les que determinaran el comportament de l'individu. La personalitat es defineix per la manera que tenim d'actuar vers els elements del nostre món extern. Per tant, el caràcter és el component après de la personalitat.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta