“Comprant llibres per internet, fas més ric el ric i més pobre el pobre”, Jordi Sala
Jordi Sala, originari d’Almenar, però estretament vinculat a Balaguer des de petit, és des de l’1 d’abril el nou propietari de la Llibreria La Noguera. Tècnic agrícola de formació i amb trajectòria professional lligada al sector agrari, ha fet el pas de lector a llibreter per donar continuïtat a un comerç històric de la ciutat, amb 72 anys de trajectòria.
Com i quan et vas assabentar que la llibreria anava a tancar?
Primer em vaig assabentar del traspàs. Vaig veure un anunci al Groc (revista comarcal de Balaguer) a l’estiu i vaig vindre. Era una família que tampoc coneixia personalment i no sabia que la llibreria no tenia relleu. Tampoc sabia l’edat del Jaume. I clar, quan vaig veure l’anunci vaig pensar que seria una bona oportunitat.
Jo també pensava a fer algun canvi personal. I a finals d’agost vaig venir a preguntar. Saber les condicions i conèixer-lo més a ell. I la veritat és que afavoria molt les coses, però era un pas important. I vaig estar mesos pensant-ho. Va haver-hi gent que anava trucant per informar-se, però ningú es decidia. Llavors em vaig assabentar del tancament, pels vols de Nadal. Ho vaig veure i vaig reprendre la conversa. No volia que tanqués, i m’hauria sabut greu que algú passés per davant, però la qüestió era que el negoci continués, fos amb jo o amb qui sigui.
Un dissabte de mercat al gener vaig venir, i ho vam tornar a plantejar. El tancament estava anunciat pel gener, però va allargar fins a l’últim dissabte de febrer, perquè encara hi havia bastant gent que passava per la llibreria amb pena pel tancament i volia endur-se’n algun últim record. Però finalment vam poder anunciar que no tancaria, sinó que hi hauria reobertura. Durant el mes de març vam fer el tràmit del traspàs i de deixar-ho tot a punt. I finalment, l’1 d’abril ja vaig fer la reobertura.
I com va ser aquesta?
Bé, molt senzilla. Vam tenir a familiars i amics. També molt bona rebuda de l'Associació de Comerciants, de l'Associació de Veïns també van vindre. Vam fer una mica de berenar. Que clar, com que no és gaire gran l'espai, també vaig ser cautelós de no fer la gran anunciació. Vam habilitar una mica de taula, més que per vendre, per celebrar, no?
Però els primers dies molt bé. Llavors era Setmana Santa i va haver-hi bastants vendes.
I com va ser aquest canvi radical d'una professió a l'altra?
Bé, al final jo ja em plantejava fer un canvi, i en veure aquesta oportunitat vaig decidir tirar cap aquí. És un canvi molt important. Si hagués fet un cicle formatiu de comerç o de màrqueting, o alguna cosa així, potser hauria sigut més indicant, no? Però bé, al final, tothom ha dit, no et preocupis, ja ho aniràs aprenent. A poc a poc.
Però sí que m'ha sabut greu, també, de deixar el que et dediques i que passi a ser una afició. Una coseta que hi vas els caps de setmana i vas fent. Et sap greu perquè quan et decideixes estudiar i treballar d’una cosa que sents que és la teva vocació i que et fa molta il·lusió… Però bé, aquí també trobo que és un lloc molt agraït. És un comerç emblemàtic del centre històric, que sempre és el que m'ha tirat més. És un referent cultural del centre històric, i que aquest barri quedi sense això, sap greu. Perquè també és un servei als ciutadans. I clar, dius, home, això que no falti.
Per què quin record tenies de La Noguera abans de convertir-te en propietari?
Quan jo era petit tenia la padrina aquí al carrer d’Avall. Jo tampoc és que fos un client recurrent. Venia de tant en tant, però no faltava mai la visita. De petit tinc el record de tot el carrer d’Avall amb tots els comerços oberts. Aquí a la llibreria també hi havia música, i amb els pares i la padrina de tant en tant veníem i miràvem una mica el que hi havia. En aquell temps el fet que no hi hagués tant internet potser venien més revistes, coses de papereria. I a casa tinc contes i llibres d’aquí.
De fet, quan vaig venir a preguntar pel traspàs vaig tenir com un naixement de record, un aflorament. I dic, qui m’havia de dir que un dia agafaria jo el relleu? Si m’ho haguessin dit fa 10 anys, passaria això, no m’ho hauria cregut.
Com ha estat el traspàs amb el Jaume?
Durant els primers dies va haver-hi una mica d’acompanyament. D’indicar-me, facilitar-me el contacte amb les editorials, amb les distribuïdores, alguns clients… Em va facilitar molt les coses. I el dia de Sant Jordi vam fer una mica el comiat i ell es va oferir a ajudar-me. I va ser el seu comiat definitiu i jo vaig agafar el relleu al 100%.
Quan agafes una llibreria amb 72 anys de trajectòria què tens clar que no vols tocar?
D’aquesta llibreria jo soc el tercer. El Jaume ja va agafar el relleu de Josep Espart. La llibreria ja neix amb una vocació més cultural especialitzada en literatura catalana, en uns temps de dictadura. Trobo que és un llegat que no pot desaparèixer.
La demanda actualment és un 70% en català i un 30% potser és en castellà. Però també tenim llibres en altres llengües, com per exemple per Sant Jordi una família d’estrangers em van demanar llibres en francès. I això continuarà igual.
El Jaume també estava molt vinculat al centre excursionista. Tenia molts llibres de natura, d'excursionisme, de rutes, mapes. Més de patrimoni natural. I això també ho mantindré. Així que canviar poqueta cosa.
Vull dir, el nom és el mateix: La Noguera. Això és clar. El telèfon és el mateix.
El Jaume sí que va fer aquest canvi, en agafar el traspàs, traslladar la llibreria del carrer Sant Josep al carrer Major. I el local segueix aquí i la idea és seguir aquí, donant vida al centre històric. Sí que voldria que l'esperit i l'essència fossin el mateix. Una mica t'has d'adaptar i miraré de tenir més presència a internet, fer una pàgina web, potser Instagram… També perquè sigui més accessible.
I com ha estat la rebuda dels clients?
Estic molt agraït perquè, a part de la gent del barri que venen, ve gent de tot Balaguer. Venen també dels pobles, i, clar, això es nota. Hi ha gent que parles i t’explica que sempre han vingut, i continuaran venint. I, home, això et dona ànima. És d’agrair.
Has parlat dels orígens de la llibreria. Què ens en podries explicar?
La veritat és que no sé gran cosa. Sé que tinc un llibre, que surten els dos: “L’oposició al franquisme a Balaguer”, de Noemí Trullols. I em va fer gràcia perquè surten els dos, el Josep Espart i el Jaume Casals. La veritat és que sé el que m'han explicat.
Abans estava ubicada al Carrer Sant Josep. I de fet treu un llibre d’una de les estanteries i obra la primera pàgina. Em va fer molta gràcia perquè tinc un llibre que té l’adhesiu que hi posa “La Noguera, carrer Sant Josep I de Balaguer”. Ostres diu, això és històric.
I bé el que abans era la llibreria sé que ara és un hotelet, o un habitatge turístic. Sí que em diuen que s'entrava per un lloc que ara ja no es pot entrar. Que em sembla que hi havia una escala que baixava, i llavors hi havia una sala amb una mica d’espai infantil. Tampoc no ho conec gaire en detall. Però sí que trobo que té molt de valor, en aquell moment, apostar per la literatura catalana. I crec que val la pena continuar aquell llegat. Mai m’hauria imaginat que jo seria continuador d’aquell llegat. I espero estar a l’altura.
I després el Jaume Casals, un gran professional amb més de 50 anys darrere del tauler al servei de tothom. Tant de bo almenys arribi al 100 i pugui haver-hi continuïtat, i que la ciutat de Balaguer no perdi mai aquesta essència i patrimoni.
També sé que abans deien que per fer un bon regal a Balaguer, s’havia de venir a la llibreria La Noguera. Llavors venien aquí a buscar un obsequi fos per una comunió, o per Nadal, o un aniversari, o un sant, o això. I, bé, venien aquí i trobaven molta cosa, i això ho voldria conservar.
Què suposa obrir una llibreria física en un moment en què tanta gent compra a través de grans plataformes?
Mirant enrere, ha canviat la cosa. És complicat.
Però també tranquil·litza el fet que, en ser un sector cultural, es busca ser més pràctic. Però a l’hora de la veritat, les grans plataformes no ens fan una competència molt forta perquè tenen limitat el preu. Llavors és el mateix comprar-nos a nosaltres que comprar per plataforma quan parlem de preu. Clar ara amb un clic compres el que vols, i en qüestió de potser hores o un dia ho tens a la porta de casa. Bé, pot ser més pràctic si tu ho vols.
Però també penso que, al final, som éssers relacionals. Quan tens interès per la cultura, per la lectura i per la literatura, sortir de casa, gaudir de l’ambient, dels veïns i del comerç, anar a fer un cafè a la plaça, passejar per aquests carrers o participar en els actes culturals que s’organitzen, és una experiència que no té preu ni es pot comparar. En aquest sentit, apostar per una llibreria de proximitat també és anar una mica a contracorrent. Comprant per internet potser t’estalvies quatre cèntims o tens el llibre a casa amb un clic, però fas més ric el ric i més pobre el pobre. Però quan apostes pel comerç de proximitat, dones vida al teu veí, al barri, al producte de proximitat. Jo tinc molt clar que no és com un centre comercial, però aquest barri i associació de comerciants, és un conjunt. Tinc molt clar que si un d'aquests comerços d'aquests carrers tanca, jo ho notaré. I segurament, si hagués tancat la Noguera, ells potser també ho haurien notat. Però tenir aquí una polleria, una pastisseria, una botiga de calçats, una ferreteria, una botiga de roba, una camiseria, amb el complement de la llibreria, trobo que té molt de valor.
Com vas viure el teu primer Sant Jordi com a llibreter?
Molt agraït, la veritat. Una mica estressant, però molt bé. A part d'estar aquí oberts, a la botiga, també vam tenir parada a la plaça Mercadal. Hi va haver amics, familiars, també coneixes gent nova, et retrobes amb gent que coneixies d'abans, i va ser una gran alegria en aquest sentit. També respires una mica perquè és un dia que es fa bastant caixa. Perquè clar, aquí els clients entren amb comptagotes, als matins potser passen per aquí 5, 6, 7 persones. Hi ha dies que més gent, i una mica et preocupes, però el dia de Sant Jordi ajuda a equilibrar la balança.
Després de gairebé un mes al capdavant de la llibreria, creus que has pres una bona decisió?
De moment, sí, espero no penedir-me'n. Estic molt content. És una feina que m'està agradant moltíssim, em passen les hores volant. Però s’ha de ser realista també, potser un dia hauré de tancar, o potser no. La qüestió és que la cosa continuï. Sigui amb jo o amb qui sigui. Però de moment la cosa funciona bé i estic molt content. I ara de cara a l’estiu els quaderns de la canalla, material escolar, llibres per escoles, concursos literaris i vals escolar, tot plegat també ajuda. Veure aquí gent jove i xiquets, que tenen il·lusió de veure contes i llibretes, i s’imaginen el que poden fer. Doncs t’anima molt. Vull dir, a part de la part econòmica, et fa reafirmar en el projecte de diàleg. Val la pena.
Encara queda, però la llibreria pot arribar als 100 anys de trajectòria. T'hi imagines al capdavant en aquest moment?
Porto un mes, però si em diguessin que em jubilaria aquí, no em sabria greu. De moment treballo aquí molt content. Però espero que no passi res que em faci canviar. I espero que hi hagi continuïtat en els comerços que hi ha a la zona. Seria molt trist que aquí, en aquest barri, hi quedéssim dues o tres botigues. Espero que hi hagi moviment de gent, que n’hi hagi que continuï vivint en aquests carrers, que també hi hagi millora i continuïtat…
També tinc molta il·lusió de veure com serà el viure l'Encontats, que ho tindrem aquí al costat, a la plaça. I m’agradaria participar-hi i col·laborar en el que faci falta.
Encara que només puc valorar un mes i mig, estic molt bé. És una feina que m'agrada molt. A vegades pateixo de si he atès prou bé el client. Però a poc a poc, vas aprenent i fent camí.
Per acabar, quin llibre definiria millor aquest moment vital que vius?
Ostres, aquesta pregunta no m’ho esperava. Sí que, per exemple, a vegades penso en un llibre que em va enganxar. Estava a l'institut, i va ser dels primers llibres que potser em va enganxar “La nit que Wendy va aprendre a volar”. Tractava d’una mossa d’esquadra de Barcelona que, durant una guàrdia, es veu immersa en la investigació d’un crim. A vegades, quan el veig a la prestatgeria de la biblioteca dius, ostres, quins records!
Com el relaciones amb el moment que vius?
Quan veig així joves que passen per aquí voldria que tinguessin aquesta motivació, il·lusions, que tinguin projectes, que tinguin al cap coses, plans de futur, inquietuds. Jo, en aquell moment vaig sentir-me cridat, motivat i enganxat a la lectura. Vaig trobar-li aquest gust. Doncs també voldria això, que en lloc de, potser perdre el temps amb pantalles, que tinguin interès i que s’il·lusionin.







