#Coronavirus: "Estem en una zona privilegiada des del punt de vista de la salut"

LLEIDACOM / Laura Gómez, Lourdes Farré i Miquel de Santiago
Publicat: 
24-02-2020
Actualitzat: 25-02-2021 10:10
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • #Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament"
  • #Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • #Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

El Departament de Salut ha confirmat aquest dimarts el primer cas de coronavirus a Catalunya, una italiana de 36 anys i resident a la capital catalana, i el dimecres s'ha detectat el segon cas, el d'un noi de 22 anys. Tots dos havien estat recentment a Itàlia. Actualment circulen molts falsos rumors al voltant del COVID-19 que la OMS ha hagut de desmentir. La realitat és que el coronavirus es va identificar per primera vegada a la Xina al 2002, i fins ara només s'havian descrit un nombre relativament petit de casos, amb uns 10.300 infectats amb prop de 1.500 morts. Però l'actual brot, el Covid-19, s'està expandint ràpidament, amb prop de 80.000 casos amb més de 2.400 morts confirmades arreu del món, una xifra que segueix creixent mentre escrivim aquestes línies. Cal conèixer en quina situació ens trobem respecte aquest brot, i per això cal parlar amb veus autoritzades sobre el aquest tema, com el Dr. Pere Godoy Garcia, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències i investigador de l'IRBLleida. Amb ell descobrim diferents informacions sobre l'actualitat del virus, la seva transmissió, gravetat, protocols a la província i de moltes altres qüestions.


 

#Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament"
Foto Miquel de Santiago

Abans que res, què és un virus?

Un virus és el microorganisme més petit del que es poden produir infeccions, i només pot multiplicar-se dins de les cèl·lules d'altres organismes vius.  Un cop que hi colonitzen les nostres cèl·lules tenen la capacitat de multiplicar-se, infectar-nos i alguns, com que s'han multiplicat, tenen la capacitat de passar a altres persones establint el que anomenem cadenes de transmissió i, per tant, expandir una infecció a nivell comunitària.

Es coneixen casos d'altres tipus de Coronavirus d'anys enrere. L'any 2002 a la Xina on hi va haver 8.000 persones infectades i prop dels 700 morts. Això significa una mortaldat del 10% aproximadament. A l'Aràbia Saudita en l'any 2009, hi va haver 2.400 casos d'infecció i 800 morts, el que significa un 35% de mortaldat. Actualment, a la Xina continental s'han registrat 2.500 morts i els infectats són més de 77.000 persones. Tot i que les xifres són més altes, el percentatge de mortaldat en aquest cas és més baix. D'aquesta manera, volem saber què és el que fa que aquest nou brot de Coronavirus es propagui amb tanta velocitat?

Els antecedents són curiosos, tal com apuntava perfectament vostè, han tingut dos brots anteriors de Coronavirus el Sars, l'any 2002 – 2003 i el Mers, l'any 2009. Aquests dos episodis van comportar una letalitat més alta, però un nivell de transmissió més baix. En el brot actual, curiosament la letalitat no és molt alta, està al voltant del 2%, clarament inferior al 10% que va produir el Sars, o el 30% que va produir el Mers. Però si és cert que es propaga amb una certa facilitat, tot i que es considera que el nivell de propagació no és superior a qualsevol infecció vírica com pot ser la grip. Estem parlant de mitjana, amb una capacitat d'infecció de més de 2 malalts per cada cas nou, i això és un nivell de transmissió que en un principi, si s'estableixen totes les mesures de control a nivell internacional que s'estan posant, és un tipus de virus que és potencialment controlable.

Es coneixen les causes de transmissió o l'origen d'aquest nou brot?

L'origen encara és una incògnita. És un tema que interessa, que s'està estudiant. Per les característiques de l'estructura del virus, la font més probable és que siguin els ratpenats i que a partir d'aquests hagi passat a algun altre animal, i a partir d'ells als homes. Però certament la font concreta de l'animal a través del qual va saltar el virus a l'home és un tema que està en estudi. S'estima que això va passar a principis del mes de Desembre del 2019 i a partir d'aquí, es creu que en els primers casos el nivell de transmissió va ser molt baix, però a partir del mes de Gener de 2020, el virus es va adaptar bé a l'espècie humana i es va anar iniciant la transmissió de persona a persona, sobretot a la província de Hubei i Buhan. Efectivament com vostè apuntava amb les xifres del principi, s'ha produït una extensió important del virus.

Quins són els factors que afavoreixen la proliferació del virus a aquesta velocitat?

Per tot el que ja sabem – i la veritat és que sabem moltes coses en qüestió de dos mesos, gràcies a la col·laboració internacional que ha permès tenir un nivell de coneixement altíssim tenint en compte que és una malaltia nova – el Coronavirus es transmet per gotes, de manera similar a la grip normal. Gotes implica que et pots infectar en superfícies que hi hagi el virus o per proximitat amb un malalt que estigi eliminant gotes al parlar o en tossir. Per tant, el nivell de transmissió el coneixem, no és superior al de la grip corrent, sabem que hi ha factors que poden afavorir aquesta transmissió, com per exemple totes les infeccions respiratòries per virus, les temperatures baixes i el fet que es passin moltes hores dins dels domicilis... són factors que afavoreixen la propagació del virus. Estem en un moment en què també hi ha activitat epidèmica de grip a tot el que és l'hemisferi nord i això també ha contribuït en alguna manera que es faciliti que hi hagi una mica més de transmissió.

#Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament" Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago
#Coronavirus: "Els protocols a Lleida estan funcionant perfectament" Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago

És similar al refredat?

És similar al refredat, fins ara es comporta d'una manera molt semblant, afecta més a la gent gran o a persones que pateixen d'altres malalties, com malalties cardiovasculars, diabetis... Sabem que són malalts més susceptibles a patir complicacions. Els malalts que tenen complicacions normalment són aquells que poden tenir més càrrega vírica quant a l'aparell respiratori i podrien ser una mica més transmissors.

Llavors són una mica més vulnerables. I els nens?

Sí. Curiosament fins ara hi ha hagut un nombre de nens afectats molt baix. Els nens en aquesta malaltia tenen tendència a presentar quadres més suaus i el nombre d'afectats proporcionalment ha estat molt baix.

D'entre aquests factors, el clima, ja sigui càlid o fred, té afectació?

Les temperatures baixes en general, als virus que produeixen infeccions respiratòries, els hi agraden. Les temperatures ambientals normalment afavoreixen al fet que els virus puguin sobreviure millor a les superfícies de les persones que viuen més hores dins dels habitatges. Les temperatures baixes en general, creen una sèrie de circumstàncies que afavoreixen a la transmissió del virus.

Quines mesures de prevenció hem de tenir en compte?

Les mesures de prevenció estan directament relacionades amb els mecanismes de transmissió, que ja se sap que es transmet per gotes i per superfícies, per tant les mesures de control serien bàsicament tot el que és higiene respiratòria (en tossir o a l'esternudar tapar-se el nas o la boca amb un paper rebutjable, llençar el paper i a continuació rentar-se les mans) i netejar-se les mans durant el dia de forma sovint. Quan són malalts ja identificats s'han de posar mascareta quirúrgica, igual que el personal sanitari que els atent que també s'ha de protegir. La distància amb els malalts, també és una mesura de seguretat, partir de 2 metres de distància no t'infectes. També és important aïllar a la persona infectada, que es quedi a casa o que es mantingui en l'hospital corresponent i s'ha de fer un seguiment durant catorze dies per intentar que no desenvolupi la malaltia i que no infecti als demés. Són unes normes que estan establertes per protocol d'actuació en tot el Sistema Sanitari Europeu, el que s'anomena la definició de caso tenisticació.


SEGONA PART


Catorze dies són suficients?

Sí, de fet el període d'incubació mitjà de la malaltia són cinc dies, des que el malalt s'infecta  fins que desenvolupa la malaltia, però sí que és cert que hi ha variabilitat. Hi ha malalts que poden desenvolupar la malaltia al cap de dos dies d'haver-se infectat i n'hi ha d'altres que poden començar fins dotze dies més tard. Per aquest motiu, per seguretat, s'estableix catorze dies. Una persona que s'hi ha pogut exposar, si passa aquests catorze dies amb normalitat es considera que no s'ha infectat.

Consideraríem la vacunació com una mesura de prevenció?

En la salut pública les vacunacions juguen un paper fantàstic, tenen un paper molt positiu i han ajudat a moltes coses. En aquest cas hi ha esperances en la vacuna però hem de ser curosos. Una vacuna costa un temps desenvolupar-la i s'estima que no se'n tindrà una abans d'un any. Encara que s' avanci molt, perquè hi ha coses que ja s'estan fent, fins que no passi tots els assajos clínics per assegurar-se que aquella vacuna no té efectes secundaris importants, per a posar-se massivament, com a mínim passarà un any. Per tant, durant tot aquest temps, haurem d'esforçar-nos a posar en marxa tot el que són les mesures de contenció, detectar malalts, seguiment dels contactes, posar mesures massives d'higiene respiratòria, rentat de mans, aïllament dels pacients i ens hem de basar en les que anomenem les mesures no farmacològiques per intentar frenar el virus. De fet, en els dos brots anteriors de Coronavirus, el Sars i el Mers, van funcionar perfectament i per tant no hem de perdre l'esperança ni molt menys d'evitar la propagació internacional, gràcies a la bona col·laboració entre països que està havent-hi.

Per tant, podem dir que, en conjunt, són importants les bones pràctiques en termes d'higiene?

A la pràctica jo crec que hem d'estar contents, perquè des del que és l'actuació del que podria ser una pandèmia potencialment mundial – que en aquest moment no ho és, però que podria ser que afectes simultàniament a molts països – la resposta que hi ha hagut s'ha de considerar bona en general. La Xina, tot i que se la criticada en algun moment per les xifres, s'ha de dir que ha fet una feina de salut pública impressionant. El fet d'arribar a posar en quarantena una província de més de 50 milions d' habitants per a la contenció del virus és una feina que pocs països tenen la capacitat de fer-la. Això internacionalment se'ls ha de reconèixer. Estan col·laborant, han donat les xifres de malalts i de morts, i l'Organització Mundial de la Salut ha establert ràpidament els protocols, tots els països els han adoptat i posat en marxa i, en general sota excepcions molt concretes, tots segueixen les mateixes línies.


 

#Coronavirus Dr. Pere Godoy

Quines mesures poden ser efectives per a millorar el marge de prevenció o de curació de la malaltia? Quines recomanacions ens fa de comportaments saludables, aliments específics, complements alimentosos o dietes que reforcin les defenses més efectives contra la infecció?

El que serien les coses aconsellables per ajudar a fer que els malalts es recuperin, a què hi hagi la mínima transmissió, realment són coses que són lògiques. Com hem comentat anteriorment el rentat de mans, s'hi no et trobes bé aïllar-te a casa fins que realment sapiguem el diagnòstic del que un té, complir les normes que recomanen els professionals i el que són les normes més generals. Quant als aliments són mantenir-te saludable, portar un son correcte, fer l'exercici adequat diàriament, evitar fumar, són coses que ajuden i que també són comunes per altres infeccions.

Allunyant-nos una mica d'alarmismes, en el cas de la provincia de Lleida s'han adoptat mesures de prevenció o s'han activat protocols específics en centres de salut públics, privats i resta del sistema sanitari?

A Lleida, com en altres llocs, les notícies ha corregut i en els mitjans audiovisuals són bastant impactants. Hem rebut sovint consultes d'empreses, inclús de centres sanitaris, sobre el risc potencial que comporta aquesta malaltia. La veritat és que fins ara, hem respost a moltes consultes, però problemes importants no n'hem tingut. Hi ha hagut alguna sospita, per exemple un pacient que venia d'Àsia, si podia o no podia ser un cas, s'han revisat totes les possibilitats i s'han descartat. Afortunadament no hem hagut de fer cap mena d'analítica, simplement amb els antecedents epidemiològics de possibles exposicions això està totalment controlat i la veritat és que dins d'un tema que hem d'estar alerta, hem d'estar a sobre i complir les normes, però en conjunt la informació que ha corregut i el nivell de col·laboració per part de tothom, l'hem de considerar globalment positiu i no hem tingut especials problemes.

Igualment, s'han activat tots els protocols necessaris?

Tots els protocols que s'han anat fent des del punt de vista del que és el sistema sanitari s'han actualitzat d'ençà que va començar l'alarma o la notícia. Actualment, cada vegada que hi ha un canvi en un protocol, tots els centres sanitaris com els hospitals, tenen els protocols actualitzats. Recullen tot el que s'ha de fer davant de sospites o possibles casos, s'activa un sistema que pot arribar inclús a la detecció dels marcadors per descartar la infecció i també tot el que s'ha de fer amb els contactes i per protegir la contaminació en l'àmbit sanitari.

Pel que fa als viatges, en aquest moment no hi ha restricció de viatges però sí que s'ha de posar atenció a persones que vinguin de països o de zones on pugues haver transmissió autòctona, s'ha d'estar a sobre, fer un seguiment d'aquestes persones, i s'ha de dir que no hi ha cap mena de problema fins en aquest moment.

A banda dels símptomes normals com la tos, secreció, la febre... S'ha de tenir en compte altra simptomatologia que es presenti?

El que diem els metges del diagnòstic diferencial d'aquesta malaltia respecte d'altres que poden causar quadres similars, la veritat és que no hi ha grans secrets. És una malaltia que pot produir un quadre clínic molt lleu, inclús asimptomàtic, pràcticament sense traducció clínica. Pot produir quadres molt banals i a partir d'aquí es pot anar complicant les coses, es pot presentar febre, tos persistent, molèsties respiratòries,.... Hi ha malalts que poden requerir més assistència, que són els que presenten una pneumònia que pot arribar a ser greu i que inclús pot desencadenar la necessitat de mesures d'assistència respiratòria implicant unitats de cures intensives. Afortunadament en el cas d'aquesta malaltia, en el conjunt de 80 mil malalts que han estat detectats, com vostè explicava al principi, la letalitat és menor en comparació d'altres, menys del 2%, i el nivell de gravetat es pot considerar similar a altres processos que poden influir en quadres d'infeccions respiratòries.

Ara mateix estem vivint uns canvis de temperatura una mica bojos. A part de les grips pròpies d'aquesta època, com s'identifica el cas de Coronavirus, per exemple, d'un refredat comú?

Bona questió. Bé, en aquest moment a Lleida i a Catalunya estem amb una això que se'n diu activitat epidèmica de grip. Per a la grip, des de fa bastants anys, hi ha tot un sistema de vigilància validat internacionalment que consisteix en el fet que hi ha uns metges d'atenció primària especialment entrenats per detectar en l'àmbit comunitari els possibles casos de grip. Quan es detecten casos s'agafen mostres de la nasofaringe i s'envien a un laboratori de referència que tenim, que és l'Hospital Clínic de Barcelona i es detecten els virus que estan circulant en aquest moment. Fa aproximadament 4 o 5 setmanes que estem en activitat epidèmica de grip. Per tant, el virus de la grip està circulant a les terres de Lleida, i inclús aquest virus produeix de tant en tant un ingrés a l'Hospital Arnau de Vilanova. Estem en aquesta situació d'activitat epidèmica de grip, però sí que s'ha de dir que el pic el vam assolir tot just fa una setmana, i ja sabem que aquesta setmana ja està baixant. Per tant, esperem que en qüestió d'unes tres setmanes més estiguem sortint d'aquesta situació epidèmica de grip.
Amb tot això, amb el protocol habitual, també podem saber si hi ha altres virus circulant. Se sap en el moment en què s'agafa el frotis d'aquests malalts que tenen símptomes de grip, i a més del virus de la grip es determinen d'altres virus com l'adenovirus o com el virus respiratori sincitial. En aquest moment fonamentalment estan circulant els virus de la grip B i A. I a més a més del virus respiratori sincitial, es coneixen altres virus que estan circulant.

Davant la situació actual, una bona higiene seria la millor recomanació?

Sí. Davant de la situació, higiene, perquè tenim activitat epidèmica de grip i la grip es pot transmetre per gotes, per superfícies. Per tal motiu, si estàs afectat de grip queda't a casa, recupera't, fes una bona higiene respiratòria, un bon rentat de mans i fins que no et recuperis, no et reincorporis a la teva vida social, a l'escola, a la universitat o al treball, i si éts d'algun grup de risc recordat vacunar cada any per evitar passar-la perquè la grip també produeixi casos greus acabant ingressant, en el nostre cas, a l'Hospital Arnau de Vilanova. Això ho sabem perfectament els metges que entre el mes de gener i el mes de febrer sempre tenim uns quants casos greus de grip que són originats per activitat gripal i que es podrien evitar, en part, fent una vacunació correcta.

El temps en quarantena que es recomana un cop es detecta el cas, és efectiu?

La quarantena s'ha de dir que s'aplica a persones sanes, això popularment, a vegades es confon. Als malalts se'ls hi aplica un mètode que es diu aïllament, normalment a un centre hospitalari, de forma adequada. Als que són els contactes d'aquest malalt se'ls hi aplica la quarantena, són persones sanes que no estan malaltes. S'aplica la quarantena per què? Per assegurar-nos que passin aquests catorze dies de període d'incubació màxim, i després no desenvolupen la malaltia. Doncs la quarantena és correcte, s'aplica a persones sanes, l'aplicació és vigilar-les, mantenir-les en observació. De fet, està indicat que les persones que han estat en contacte de casos confirmats es faci una vigilància constatant la seva temperatura dos cops al dia, durant catorze dies, però, insisteixo, s'aplica a persones sanes. Es va fer a persones que van ser repatriades des de la ciutat de Wuhan i que van ingressar a l'Hospital Gómez Ulla de Madrid, i les van tenir aïllades. En aquest cas ho van fer en aquell hospital, ho podrien haver fet a casa. Bàsicament és tenir-les en una situació de vigilància durant catorze dies per constatar que no desenvolupin la infecció. Les persones quarentenades no transmeten la malaltia, simplement, s'està vigilant perquè no la desenvolupin perquè, si la desenvolupen, ràpidament s'estudien i s'aïllen.

És possible que la infecció, el coronavirus com a tal, afecti òrgans específics?

L'òrgan més afectat és el pulmó, aquí el virus normalment infecte les cèl·lules epitelials de l'àrea respiratòria, entren dintre de les cèl·lules, es multipliquen, les lesiona. El fet que lesioni a les cèl·lules de la paret respiratòria fa que aquestes cèl·lules i la paret respiratòria d'una persona infectada sigui més susceptible a patir sobreinfeccions bacterianes. I per tant el pulmó seria l'òrgan diana, però se sap que també pot afectar el ronyó, pot causar insuficiència renal, en aquest cas. I també pot produir problemes cardiovasculars. Realment, l'òrgan diana, l'òrgan afectat al que hem d'estar atents és el pulmó.


 

Poden quedar seqüeles després de la infecció?

Les persones es recuperen, i si la pneumònia no ha comportat una sobreinfecció bacteriana greu que hagi produït lesions importants, no han de quedar seqüeles. De fet a la grip els virus sí que produeixen una clínica espectacular a nivell febre, a nivell tos permanent, però realment les cèl·lules infectades pels virus, quan desenvolupes anticossos i tens la capacitat d'eliminar el virus, les cèl·lules lliures d'aquests virus tenen la capacitat de recuperar-se. Per tant, si ha estat una infecció exclusivament pel virus i no has tingut, diguéssim la mala sort d'una sobreinfecció bacteriana, les persones es poden recuperar en un nivell del 100%.

Ens pot definir que és una pandèmia?

Una pandèmia és un tema que preocupa molt a l'espècie humana, perquè hem viscut bastants pandèmies des de l'edat mitjana. Hi ha hagut més de 28 pandèmies de grip perfectament documentades, algunes greus, on hi ha tot un imaginari col·lectiu de què poden produir problemes.

Les pandèmies estan definides com un nou agent, un nou virus generalment, pel qual tota la població mundial és susceptible d'ésser afectada i que per tant el virus té la capacitat, en un espai molt curt de temps, en poques setmanes, d'infectar de forma explosiva a tot el territori en l'àmbit mundial. Això ha passat amb el virus de la grip l'any 2009 tot i que va ser una pandèmia molt suau, sí que va haver-hi un salt des d'uns animals a l'home. El virus de la grip A, i en qüestió de molt poques setmanes va ser un virus que va infectar simultàniament a molts països. Amb l'actual Coronavirus s'està intentat frenar. En aquest moment, hi ha mesures de contenció que estan funcionant però, podria ser que es convertís en una pandèmia si tinguéssim transmissió local autòctona a diversos països del món, cosa que en aquest moment és molt limitat, fonamentalment està en la Xina. El que hi ha hagut a Europa, afortunadament són casos importats i no hi ha hagut de forma sostinguda transmissió autòctona, però si hi hagués es convertiria en una pandèmia.

El marc mediàtic està actualment molt abocat amb el coronavirus com a tal, però hi ha altres epidèmies infeccioses com el VIH, l'Ebola, l'Hepatitis o el Virus del Papil·loma Humà a l'ordre del dia. Quins són ara mateix els percentatges que n'hi ha?

La grip és d'una manera indiscutible la infecció que produeix més casos cada any. La grip estimem que cada any infecta al 10% de la població mundial, i això contempla entre tres-cents mil i cinc-cents mil morts a l'any a escala mundial. La grip és una malaltia massiva, el virus té una capacitat d'anar variant cada any. Després d'això tenim la mala sort que les persones grans són les més vulnerables, acaben inclús presentant quadres greus i acaben en un hospital.
Però la malaltia que, relativament, està controlada a casa nostra i que hem de reconèixer que quant a mortalitat produeix més morts a escala mundial és la tuberculosi. Aquí la tenim controlada però, en l'àmbit mundial, la tuberculosi és la malaltia infecciosa que protagonitza més casos de mort.

Tenim també una malaltia molt important, que és el virus de la SIDA (VIH), que, afortunadament, els nous tractaments al món desenvolupat: En països de rics l'han convertit pràcticament en una malaltia crònica i mort molt poca gent amb els nous tractaments. Malgrat que sí que és cert que a l'Àfrica, al sud-est asiàtic és una malaltia molt important que comporta molta mortalitat.

Hi ha d'altres malalties que poden ser prevenibles. El VPH, virus del Papil·loma, per al que tenim una vacuna i estem vacunant a les nenes que estan en moment escolar, per prevenir de forma massiva d'una malaltia la infecció pel virus del Papil·loma que està associada amb un càncer, el càncer de cèrvix. Unas malalties que s'ha de dir que tenen una incidència molt baixa en el cas d'Espanya. Als països on tenen més infecció pel virus del Papil·loma i més càncer de cèrvix són clarament Àfrica i el sud-oest asiàtic, i són les zones del món on tenen menys accés a les vacunes.

També n'hi ha d'altres malalties que les hem de tenir molt presents i entre tots hem d'ajudar que les desigualtats en temes de salut per malalties transmissibles cada vegada siguin menors.

Convé apuntar que les infeccions no coneixen fronteres, que hi ha zones del món especialment desfavorides i que en l'àmbit de la visió global de la salut, en aquest moment es posa de manifest pel tema del Coronavirus.

#Coronavirus Dr. Pere Godoy

Es coneixen exactament els percentatges en el cas de l'Hepatitis i del VIH?

Es coneixen perfectament. Per exemple, de VIH sabem l'evolució any rere any de noves infeccions i afortunadament des de l'any 2000 han anat baixant.

Sabem que en l'àmbit mundial el nombre de noves infeccions del virus del VIH és de 2 milions de persones, cada any. D'aquests dos milions de persones infectades noves, pràcticament, un milió i mig es produeixen al centre i al sud d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. Allí el sistema sanitari és més feble i tenen menys accés als tractaments antiretrovirals.
Amb l'Hepatitis B passaria una cosa similar, tenim una vacuna que és totalment prevenible i amb el temps es podria arribar a eliminar si tothom estigués correctament vacunat. No sé si en aquests moments seria possible perquè hi ha molts països que no tenen accés a la vacuna, i per tant la malaltia és un problema molt important. Tenim en compte que a més a més que la malaltia de l'Hepatitis B, si una dona està embarassada i està infectada del virus de l'Hepatitis B i passa la infecció al nadó –cosa que passa a l'Àfrica- si el nadó s'infecta en el moment de néixer, el risc que tenen de quedar com a portadors crònics per tota la vida és del 90%. Aquest fet és la manera com es va perpetuant en els llocs on nosaltres diem que és la malaltia és d'alta endèmia que és la forma com es va perpetuant en aquestes zones.

De l'Hepatitis C, un altre tipus d'hepatitis, en aquest moment hi ha nous tractaments que permetrien també eliminar els nous casos d'Hepatitis C. Hi ha programes de microeliminació, en l'àmbit de tot Europa, i s'estàn eliminant els casos d'Hepatitis C gràcies als nous tractaments.

En aquest moment, parlant d'Hepatitis B i C, i de VIH, en quina situació es troba Lleida?

A vegades no som conscients, però Lleida està en una de les zones del món privilegiades respecte al sistema de salut. També és una zona d'alts ingressos econòmics comparativa pel que és el sistema internacional.

Estem vivint una situació privilegiada des del punt de vista socioeconòmic, des del punt de vista de serveis sanitaris i des del punt de vista del servei de salut publica. Per tant hem de dir que estem en una zona segura. Però hi ha problemes de salut que s'han de reconèixer. Tenim casos de tuberculosis. A vegades la gent no és conscient però hi ha casos de tuberculosis. Cada any tenim entre 60 i 70 casos nous de tuberculosis.
També hi ha infeccions pel virus del VIH, poques, però cada any tenim 30 o 40 noves infeccions.
Per tant, he de dir que és una zona privilegiada des del punt de vista de salut però, no ens hem de descuidar perquè els problemes de salut també existeixen (amb un pes molt més inferior d'allò que pot passar en altres països). És una situació molt bona, des del punt de vista de salut publica. Però hem de ser conscients, tot i que estan controlats, que els problemes de salut, els sistemes preventius de vacunació, o quan apareix algun cas de tuberculosis, quan apareix un cas de VIH, s'han de fer seguiments, s'han de controlar, s'han d'estudiar i els hem de prevenir, no hem de ser conformistes ni confiats.

Davant del Coronavirus la situació és estable, el risc de contagi és remot, és baix. Els casos que hi ha hagut a Espanya, són casos que es conten com a casos importats i per tant, en l'àmbit de l'Estat Espanyol, 45 milions d'habitants no hem tingut cap cas de contagi autòcton.

A Lleida en aquest moment el risc de contagi és negligible, és molt baix. Pot canviar en el futur? Pot canviar, i si canvia, ho comentarem.

Comparteix

També t'interessarà