Daniel Gabarró: "La comunicació amb els joves ha de partir de les ganes d'escoltar-los"

LLEIDACOM / Laura Gómez
09-10-2021
  • Daniel Gabarró: "La comunicació amb els joves ha de partir de les ganes d'escoltar-los"
    Peu de foto: 
    Foto Laura Gómez

Parlem amb Daniel Gabarró, psicopedagog lleidatà que fa una tasca d'acompanyament d'autoconeixement a les persones que necessiten ajuda per resoldre alguns problemes. Afirma que l'etapa de la joventut és un moment que vivim a la nostra vida molt important i el qual s'ha de portar de la millor manera. Els joves es caracteritzen per tenir unes necessitats, que al mateix temps, busquen resposta a inquietuds per aconseguir arribar a un canvi en la percepció sobre algunes situacions que té la societat. Ell ens explica i aprofundeix sobre la joventut i una vessant de la psicologia enfocada a l'esperit.


  • Quin rang d'edat comprèn la joventut?

(Bufa) És molt relatiu. Em recordo una vegada que el Departament d'Agricultura va donar ajuts a gent de quaranta-cinc anys dient que eren joves. Per mi, la joventut estaria sempre per sota dels vint-i-cinc, perquè passada aquesta edat les persones ja som adultes. Tot i que molts pares diran que no, que els seus fills són joves tota la vida, però, no tots els cossos adults tenen una psique adulta. Per exemple, una persona de setanta anys que no tingui prou empatia, prou comprensió, no vol dir que no hagi de ser tractat com una persona adulta, perquè si no, què faries? Li negaries el dret a vot? El dret a casar-se? A decidir sobre quina feina té? En aquest món cadascú fa el que pot.

  • Quines necessitats tenen els joves durant aquesta etapa?

Els joves tenen una necessitat fonamental que és trobar quin és el sentit de la seva vida. Separar-se del que és el nucli familiar i conquerir una identitat pròpia, individual i col·lectiva. Necessiten respondre a les principals preguntes que sorgeixen sobre ells mateixos, també entendre la societat en la qual viuen, el que poden aportar envers aquesta i definir el que volen construir.

Si això no es construeix, apareixen persones adultes que encara no s'han definit i que es queixen i es culpen, però que no actuen. Cada etapa de la vida implica una sèrie de reptes. A l'adolescència es comença a definir aquest aspecte i culmina amb la joventut, és a dir, és un espai de temps en el qual jo descobreixo la meva identitat al marge dels altres. En l'àmbit individual, però també col·lectiu. Per això a l'etapa de la joventut i l'adolescència són espais on la gent es mobilitza molt més i sembla que són trencadors amb la realitat.

Foto Laura Gómez
  • Penses que hi ha curiositat per part dels joves sobre la vida?

Sí. Els joves tenen curiositat per saber quanta veritat hi ha en tot el que li han explicat en algun moment. També de veure si això encaixa amb l'experiència.

Les creences socials només construeixen mons que ells no saben si són certs o no. I llavors, quan els joves comencen a entendre i a viure aquestes creences, es veuen en l'obligació o en la possibilitat de posicionar-se.

Les persones de la meva generació vam descobrir que divorciar-se era una possibilitat i fins i tot un fet. Això als meus pares no els hi entrava a la seva mentalitat, però a la meva generació vam veure que es podia fer.

Les generacions actuals van un pas més enllà, i ara mateix posen en dubte fins i tot el gènere de les persones. Qüestionen el fet que tu només puguis ser home o ser dona i s'han establert gèneres fluids, persones no binàries, etc. Posen en dubte el que les persones hagin d'identificar-se dins d'un món homosexual, heterosexual o bisexual i parlen de moltes més variants, i això és una mostra que tu pots posar en dubte les coses.

  • Les curiositats i dubtes van lligades fidelment al tipus de generació en la qual es troben els joves?

Sí, perquè tu dones per fet tota una sèrie de passos que han fet els anteriors. Un exemple clar, de segles passats, és que les mateixes persones que eren esclaves no posaven en dubte l'esclavitud, era normal ser esclau. El pensament era, "Jo vaig néixer esclau i no puc fer res per canviar-ho". En un cert moment de la història, hi va haver gent que això ho va posar en dubte i va permetre un canvi en les generacions que han vingut després.

  • Els canvis han d'arribar fins a un punt o tenen un límit per tal que algunes bases fonamentades no es dilueixin. Quin és el límit d'aquest canvi?

Els individus trenquen la norma i quan si sumen prou individus, la norma cau. Aquest límit només depèn bàsicament de quantes persones donin suport a aquest canvi i de si es veu com una cosa normal o no.

La primera persona que va escriure sobre el patriarcat i la igualtat d'home i dona va ser una dona al segle XII, Christine de Pizan, que va començar sola i la reivindicació no va agafar força fins que no es va sumar prou gent, fins a arribar al moment en el qual ens trobem ara mateix amb aquest tema. Els canvis són com llavors que fruiten en qualsevol altre moment, però necessiten temps i esforç.

  • Continuant amb la metàfora natural de les llavors, penses que en aquests temps els joves escampen moltes més llavors reivindicatives que abans?

Sí, perquè hi ha tota una sèrie de relacions personals que s'estan trencant i donen pas a noves perspectives.

  • D'on sorgeixen les inquietuds dels joves?

Sorgeixen de la mateixa estructura psicològica. El nostre cervell està dissenyat per créixer amb una sèrie de fases, una d'elles és la de descobrir la mateixa identitat. Si comparem els processos que fa el cervell d'un adolescent amb el d'un infant, ens adonem que el cervell de l'infant està destinat durant aquesta etapa d'infantesa a determinar i assolir el vincle, la proximitat amb el seu entorn familiar –mare, pare, germans-, mentre que el de l'adolescent es troba en un punt totalment diferent, en el de les inquietuds i el qüestionament de les situacions, tot això forma part de l'evolució de l'ésser humà.

  • El fet que la vida en general vagi tan de pressa, fa que sorgeixin més curiositats, més inquietuds?

No t'ho sé dir perquè hi ha un text de plató, de fa cinc mil anys, que parla sobre l'adolescència i el temps amb què avança la vida. Afirma que la joventut s'ha tornat boja, que cada vegada va més ràpidament i critica el fet que els adolescents no siguin reflexius. Això fa referència al fet que les persones que són adultes quan miren enrere, veuen que els hi estan trencant els esquemes, i jutgen aquest fet, però si els esquemes no es trenquen, la humanitat no avança.

I no sé si la vida va massa de pressa o els canvis s'han donat en el moment oportú, perquè passar de la màquina d'escriure a prémer un botó i que el document s'estigui imprimint en un altre llocs, és màgic. Els canvis que es produeixen ara són espectaculars.

  • Les inquietuds dels adolescents tenen una raó sustentada?

Sí, perquè tot és millorable. L'ètica pot créixer, igual que la consciència, la solidaritat i els sistemes econòmics poden canviar, tots els canvis tenen una lògica.

Foto Laura Gómez
Foto Laura Gómez
  • Com diferenciem si les inquietuds són realment perquè es vol un canvi i no parlem d'un simple capritx?

Això no és un tema de Joventut, és un tema de persona humana. Qualsevol ésser humà que no tingui una psique equilibrada, tendirà a exigir als altres que li resolguin els problemes. Culparà, agredirà i no acceptarà els altres perquè pensarà que és la seva forma de resoldre els mateixos problemes. Això, hi ha joves que els hi succeeix i per tant estan en contra d'alguna situació per mantenir una certa pau psicològica, però això també els passa als adults.

Quan tu tens una psique més o menys equilibrada, que és raonable, veus les coses que es poden canviar i treballes per tal de millorar-les.

Hem de pensar que la nostra societat està basada en la lluita per millorar i aquesta lluita al mateix temps es basa a diferenciar entre el bé i el mal. Partint d'aquesta base, la diferència és que les coses només són millorables i no són dolentes. Hem de tenir en compte que en aquesta societat tothom fa el que pot amb el que sap. Quan es té una estructura mental desequilibrada, es tendeix a culpar als altres del malestar intern, llavors és quan es comença a lluitar de mala manera. En canvi, les persones que tenen una estructura mental equilibrada, en lloc de lluitar, tendeixen a aportar.

Partint d'aquesta base entre el bé i el mal en el qual se sustenta la nostra societat, és molt fàcil pensar que jo sóc el bo i la resta de persones són les dolentes.

  • Ser adult significa haver passat i deixat enrere una etapa d'adolescència, per què hi ha alguns adults que es queixen del comportament dels adolescents?

Tot depèn de l'equilibri psicològic que es tingui. Si una persona passa la seva joventut desequilibrat psicològicament i no posa solució, anirà en contra d'algunes situacions i culparà a tothom dels seus problemes. Aquesta situació es repeteix durant totes les etapes de la vida, el desequilibri psicològic fa que les persones no estiguin en pau interiorment i que vagin en contra de tot i de tothom. Aquests adults que culpen, encara estan en un punt psicològic que no entenen que les persones aporten el que poden amb els recursos psicològics que tenen. Aquesta situació és una qüestió més psicològica i no sociològica.

  • Quina importància té aquesta vida aquesta etapa de joventut en la nostra vida?

Molt important. L'evolució psicològica que vivim en cada una de les etapes de la vida, fa que puguem construir bases sòlides per fer front a la següent etapa, si aquestes bases no són suficientment sòlides, és molt difícil viure la resta d'etapes amb estabilitat. És molt important que l'infant se senti estimat, que senti que el món és un espai segur. Tots aquells nadons que viuen dels zero als tres anys en espais on es crida, on hi ha maltractem i violència, generen una posició del món que afegirà dificultat a l'etapa d'infantesa, una etapa on tu en teoria t'has d'obrir des d'una tranquil·litat i una calma, i pel contrari, t'obriràs des d'una por.

Per tant, des d'aquesta por, és molt possible que per por el nen acabi agredint als altres. La psicologia en les persones humanes és molt important. És com una espècie de construcció, si la peça de baix està malament, la que ve a sobre ja no encaixa tan bé.

L'etapa de la joventut és fonamental perquè les persones adultes tinguin una identitat individual. Una posició que no vagi en contra de res, sinó a favor, amb un objectiu, tant en l'àmbit individual com col·lectiu i que aportin a la societat.

  • Actualment els joves són més individualistes?

No, en absolut. Els joves tenen un repte psicològic a resoldre. Ara mateix els joves tenen molt més suport emocional, tot i que continua sent poc en comparació fa cinquanta anys, perquè ara tota aquesta part de psicologia emocional està començant a néixer. Actualment hi ha prop d'un 20% de les escoles que estan treballant en la part psicològica de l'educació i els joves. Pot ser que d'aquí a molts anys, els joves tinguin una joventut molt més sana per tota la importància que se li doni a la psicologia, i per tant, vindrà una adultesa sana.

Ara es parla molt més que abans sobre l'assetjament escolar, abans estava normalitzat que passessin aquestes situacions i sovint se sentia "són coses de canalla". Actualment, ja no està normalitzat, és un tema que ens preocupa i això implica un avenç social.

Un altre factor a tenir en compte és que els canvis socials acostumen a trigar molts decennis. Ara pot no estar normalitzat l'assetjament escolar, però d'aquí que sigui una cosa anecdòtica i que no es doni als col·legis, podran passar molts anys i això com a societat pot ser frustrant perquè, per exemple, jo com a ésser humà no tinc vuitanta anys de vida al davant, ni molts de nosaltres, però la societat humana si els té. Llavors cadascun de nosaltres hem d'aportar el nostre granet de sorra perquè aquest canvi els vegin les nostres generacions futures.

  • ​ Els joves tenen límits?

Exactament igual que els adults. N'hi ha qui els té i hi ha qui no.

  • Qui els posa?

Hi ha dos tipus de límits; els interns i els externs. Els interns els poses tu amb comprensió i els externs els posen els governs amb castics. Les persones que tenen més comprensió, acostumen a conèixer quins són aquests límits. Que implica també allò que si pots fer, hem de treure el significat erroni de límit, perquè límit no és només allò que no pots fer, sinó també el que sí pots fer. Curiosament les persones que parlen de límits personals, són les persones que tenen més possibilitats. Aquests límits els marca la societat o l'individu.

Quan l'individu és el que posa la majoria dels límits, és lliure. Normalment, sembla que la llibertat sigui fer el que et dona la gana i en realitat tu ets lliure quan fas allò que has decidit. Per tant, hi ha coses que he decidit, però que no les faré i allò marca la meva llibertat. Tot això gira al voltant del concepte de psicologia sana, és molt important que les persones tinguin una psicologia equilibrada.

  • Són capaços els joves de posar aquests límits interns?

Clar que sí. A la joventut ja existeix el pensament abstracte, perquè apareix durant l'adolescència, i ja tenen un control sobre la mateixa conducta. La pregunta és quin suport psicològic li donem als individus que tenen menys capacitat d'autocontrol i menys capacitat de gestió de les emocions. Per començar, la qüestió no està en el fet que siguin joves o no, la qüestió està que aquesta persona possiblement dels 0 als 3 anys va viure una infantesa molt complicada. Amb aquestes persones cal tornar enrere, curar i ajudar a tancar etapes que han quedat sense resoldre, d'aquesta manera les persones miraran el món amb més calma.

  • Pateix d'estrès la gent jove?

Sí i de molts tipus d'estrès, de fet, s'han triplicat aquestes situacions ara amb la situació de pandèmia. L'estrès és una resposta del cos i la ment que s'activa en sentir-te superat per l'exigència del medi d'una forma continuada. Parlem d'estrès només en aquelles situacions on les sensacions d'angoixa i pressió perduren per setmanes o mesos i no només unes hores o fins i tot un dia. Patir d'estrès prolongadament genera el que es coneix com a indefensió apresa. Es tendeix a pensar, "com que el món em supera, jo em rendeixo, i com que em rendeixo, em sento indefens davant del món". Aquesta situació d'estrès acostuma a desembocar en depressió.

Aquesta és la situació actual, molts joves se senten superats pel món econòmic i laboral. Per exemple, fa cinquanta anys tu entraves a treballar en una empresa i sabies que acabaries treballant per aquesta empresa durant tota la teva vida, hi havia un projecte de vida molt estable. Ara no compten amb aquesta estabilitat, ni tan sols en el sentit de les relacions personals, perquè s'han transformat. Tu pots tenir una relació amb diverses persones alhora –el que es coneix com la poligàmia-, i això no té cap mena d'importància perquè possiblement aquestes relacions no perduren duren anys perquè no són igual d'estables.

El mateix passa amb el món laboral, ja no hi ha una estabilitat ni una projecció futura. Anys enrere la família era clara i estable, ara tot això és molt més líquid, tal com afirma Zigmun Bauman. I totes aquestes situacions canviants, impliquen que les persones han de tenir molta més solidesa, perquè si l'exterior és líquid, l'interior de les persones ha de ser sòlid, però si les persones no tenen eines per construir aquesta solidesa, l'estrès apareixerà i serà inevitable.

Foto Laura Gómez
  • Com ha de ser la comunicació amb un jove?

La persona que es vol comunicar amb un jove, ha de preguntar amb ganes d'escoltar. Que en teoria, és com hauria de ser la comunicació amb totes les persones, siguin adults, joves, infants, etc. Molts cops tenim una mirada cap als altres, inclosos els joves, que és una mirada com ens agradaria que fossin les persones, és una mirada crítica, que no et vol comprendre. Només volem que tu s'ajustin a un model determinat.

Quan la gent pregunta amb interès i ganes de saber realment, és quan sorgeix la comunicació. I moltes famílies, pares i mares miren als seus fills amb un marc determinat, ja saben quin tipus de nen volen, en lloc de mirar quin tipus de nen tenen i per això no es comunica.

Els joves tenen una missió, ells ja saben que volen a la vida, i es poden desencaminar una mica de l'objectiu, però saben que estan buscant. Els tenen dret a dir: "encara no sé", "tinc dubtes". A partir d'aquí t'estàs comunicant. Un dels errors comuns què fem quan parlem amb gent jove és que donem per fet moltes coses.

  • Breument, pots definir els conceptes de caràcter i personalitat?

La personalitat és el conjunt de capacitats que tens i el caràcter és el que utilitzes aquestes capacitats. Van lligats aquests dos conceptes, de tal manera que, per exemple, tu pots tenir molta capacitat cognitiva, molta capacitat empàtica o poca, no tothom és igual de llest, d'empàtic, d'energètic.

Posaré d'exemple tres capacitats molt concretes: la comprensió, la capacitat de relació i la capacitat de fer i farem el símil de cuinar. Imagina't que t'han donat uns ingredients, això és la teva personalitat i el caràcter és la recepta, el que fas amb aquests ingredients. Amb la teva personalitat, tu pots anar modificant el teu caràcter, per què la personalitat està constituïda per capacitats, és a dir, per capacitat de comprendre, capacitat de raonar, capacitat de socialitzar, etc. i són coses que tenen substància i que tu les pots fer créixer fins al teu límit.

La personalitat creix en totes les etapes de la vida, aquest aspecte es va transformant i així com algunes persones a la seva etapa de vellesa tiren la vista enrere i són capaços de perdonar, això els hi permet quedar-se en pau amb si mateixes, estaria bé aconseguir-ho en altres etapes de la vida i si els joves tinguessin aquesta capacitat d'abraçar la vida que els ha tocat viure, la societat canviaria.

  • Que busca estudiar la psicologia durant aquesta etapa?

Nosaltres tenim una visió deformada i creiem que la nostra societat és ètica quan és altament injusta, per la qual cosa una psicologia que busqui que la societat i la gent s'ajusti a uns marcs estipulats, és molt inadequada. S'ha de treballar per una psicologia que busqui que les persones trobin connectar amb elles mateixes, saber qui són i s'expressin. Això no només permet millorar a les persones, sinó la societat, perquè posaran en dubte tot allò que és inadequat.

  • On poden buscar suport els joves que viuen aquesta etapa en un entorn hostil i en una família desestructurada?

Primer, és obligació dels poders públics la cura de la psicologia de la societat i això encara no succeeix. Potser es normalitzi d'aquí a un temps anar a teràpia, admetre les necessitats psicològiques de les persones i així es podrà donar suport en aquest sentit, però després també plantejar-se, per exemple, quines accions socials fan créixer les persones en la seva psicologia I plantejar-se quina política cultural, esportiva, educativa i econòmica fan créixer les persones a escala psicològica. Cosa que en aquest moment no es planteja.

És evident que ells podrien trobar el suport, per exemple, a totes les oficines joves de tots els ajuntaments. Aquesta seria un lloc on trobarien aquest suport.

Es podria parlar també a l'escola, però en aquest cas el suport és més per als joves i infants que estiguin cursant aquests graus, però si parlem de joves que han acabat l'educació secundària, que fan una FP i que fins i tot estan a la universitat, en aquesta part no es pensa tant a donar suport psicològic a ningú.

  • Quina és la millor manera de tractar els canvis físics i psicològics dels joves?

He de diferenciar entre els canvis físics i psicològics. Tractar els canvis físics seria pensar "Tinc el cos perfecte per tenir l'experiència de vida que em correspon". Acceptar i estimar el cos que et permet tenir una experiència determinada. Això és el millor que es pot fer en l'àmbit físic.

I a escala psicològica, és entendre com funciona la nostra ment. Posaré un exemple molt senzill i és que tots volem viure dintre de sentiments agradables, però ignorem que els nostres sentiments apareixen en funció dels nostres pensaments i això és el que hem d'aprendre.

Els sentiments són senti mentals. És a dir, sento pel que és mental. Si tu mires algú amb odi, dins teu hi ha odi. Si tu mires algú amb comprensió, dins teu hi ha comprensió. L'altra persona, segurament ni se n'adona, però tal com tu mires el món, aquests són els sentiments que tu tens.

El que cal és adonar-nos d'aquells pensaments que nosaltres tenim que ens maltracten per poder buscar alternatives, per poder buscar formes de reeducar la nostra ment i poso dos exemples molt senzills; un és que a vegades les persones per dintre es diuen coses com "No sóc ningú", "no puc", "sóc una mala persona" i això només maltracta a la persona i són coses que no són veritat, perquè tothom és algú des del moment que neix. Per tant, desmuntar això en l'àmbit psicològic seria clau.

Ensenyar als infants, però també els joves que allò que ells es diuen provoca uns sentiments i que ells viuen aquests sentiments. Que decideixin en quin món volen viure i donar-l'hi l'oportunitat per aprendre a governar la seva ment, el seu món afectiu i emocional, perquè això permetrà tenir una ment molt més calmada que els hi dóna una capacitat de comprensió molt més gran. Aquest seria un exemple i l'altre exemple que per mi és una idea fonamental, és l'acceptació i l'amor. Hi ha moltes preguntes al món, moltíssimes, i una única resposta, estima.

Si els infants i els adolescents i els joves i les persones adultes aprenguéssim a estimar, és a dir, actuar buscant el màxim bé de les persones del voltant, inclosa la nostra, llavors la psique de la societat canviaria.

  • Quins són els principals problemes o trastorns que pateixen els joves?

Són diversos, però un dels més comuns, és la no acceptació del cos, perquè hi ha una sèrie de models que ells creuen que són reals i són de Photoshop, i per tant, això els genera un rebuig molt important.

La millor manera d'afrontar aquestes situacions és amb l'educació de la societat. Aprendre com funciona la nostra ment i els nostres sentiments, aprendre com funciona la societat i la majoria de cosesLa inversió més gran que pots fer és en tu, és en la comprensió del món, perquè així com el món està canviant, les persones han de tenir més capacitat de comprendre els canvis i d'implicar-se amb ells. Aquestes persones que treballen aquest aspecte, tenen més possibilitats de sobreviure, però aquí troben un problema i és que això significa que els joves que tenen poques capacitats quedaran en desigualtat, viuran en la pobresa i en la precarietat tota la vida.

Aquí entra un altre factor que considero una perversió de la nostra societat i és fer creure a la gent que és responsable el 100% del que està vivint. És molt important separar el que li correspon a l'individu i a la societat i el fet de culpar a l'individu del que passa socialment, és una perversió absoluta. Perquè sí jo neixo amb una família o amb una altra, la meva realitat canvia, i això és un tema social. No és el mateix ser de classe alta que de classe baixa. No és el mateix ser immigrant que no ser-ho o ser home que ser dona, no és el mateix ser trans que no ser-ho.

També cal esclarir que la felicitat no és que tot t'anirà bé. I aquí les xarxes socials tenen molt a veure perquè es viu amb un afany de mostrar que tot va de luxe i que és perfecte i que la vida és meravellosa i això no és veritat. Llavors hem de començar a veure quines coses depenen de mi i quines coses depenen de la societat. Sembla que hi ha una obligació que la gent ha de ser feliç i si no és feliç és culpa seva.

  • Els joves viuen en una societat on els valors cívics, socials, ètics i morals estan dissolts?

Dependrà del jove. Faré un apunt molt important sobre els valors. Quan tu reconeixes els teus valors i els expresses de forma conscient, apareix l'autoestima de forma natural i inevitable. S'ha de demanar als joves que defineixen quin tipus de persona volen ser i això va lligat als valors. L'autoestima sorgeix quan jo puc expressar el que és valuós i important per mi, perquè m'adono que la meva vida val i que té importància.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

S'hauria d'ampliar l'edat mínima per consumir alcohol?